16 de juny de 2020
16.06.2020
L'Empordà
Figueres

Inma Cobo: «Intento lluitar per mantenir la màgia que té el mercat»

Fa 30 anys que distribueix fruita i verdura als mercats de Figueres, Cadaqués i el Port de la Selva.

15.06.2020 | 19:27
Inma Cobo, paradista.

Es defineix a si mateixa com a «urbanita», però el cert és que fa trenta anys que viu en un entorn rural i es dedica a treballar amb la fruita i la verdura. Inma Cobo Mejías (Girona, 1970) és lladonenca d'adopció «tot i que sempre m'he sentit figuerenca, ara puc dir que soc lladonenca de cor», afirma. Després de passar la joventut voltant per tot Espanya per la feina itinerant del seu pare, «quan va arribar a l'Empordà, es va enamorar tant que ens hi vam quedar», diu orgullosa. El seu caràcter inquiet sempre l'ha fet estar amb la necessitat d'«ocupar el temps», aspecte que ella veu important per sentir-se realitzada. Tant és així que, de ben jove, quan es va iniciar en el mercat laboral, ho va fer de ple. Compaginava una feina d'administrativa amb la confecció de guants i, a l'estiu, com a monitora d'un casal. En definitiva, «no parava».

Amb vint anys va començar a treballar també els caps de setmana ajudant al que ara és el seu marit al mercat de la fruita i la verdura de Figueres. Aquest va ser l'inici del que seria la seva forma de vida.

Mercat

Mai abans s'havia plantejat dur la vida que ara porta. Llevar-se a dos quarts de tres de la matinada i no aturar-se fins al vespre, quan es prepara per a l'endemà, i és que ser paradista al mercat de la fruita i la verdura «és un ritme frenètic». A més, és mare de dues noies a les quals, 'per transmetre-les l'educació que vull, hi dedico tota l'energia'. L'Inma encara se sorprèn com pot apreciar tant aquest estil de vida, amb la comoditat i tranquil·litat que donarien altres feines. Reconeix que «viu bé» i pot dir amb orgull que fa la feina «ben feta».

Ella considera que això és així perquè la disciplina i l'ordre són aspectes «bàsics» en el seu dia a dia, «fins i tot es nota en com distribueixo el producte a la parada, tot ordenat, per colors i bonic». Després de tants anys, coneix molt bé el sector i sap què és el que busquen els clients, «a la meva feina, i a la vida, tot ha d'estar impecable».

El seu home és qui la va introduir en aquest món, hereu de Vilà Gironella CBP volia continuar amb el llegat familiar i l'Inma va estar disposada a formar-hi part. Quan parla d'aquell moment, recorda com prendre la decisió no va ser fàcil, «vaig deixar un món que m'apassionava», però ara està «molt feliç» pel camí triat. Amb el seu marit fan el «duo perfecte» per dur a terme un negoci d'aquestes característiques, «ell és un excel·lent comprador i jo una excel·lent venedora».

Per ella, treballar al mercat és «molt especial», és un punt de trobada, «on veus tota mena d'estatus social», i on el contacte amb la gent és molt proper, aspecte que l'ha fet desenvolupar moltes habilitats en tot aquest temps, «necessites molta psicologia, al mercat», diu entre rialles.

La Covid-19

Ara, però, les coses «han canviat molt». Amb la declaració de l'estat d'alarma per la pandèmia de la Covid-19, el mercat municipal va ser un dels punts afectats. Es va limitar l'accés per controlar l'aforament i els horaris d'obertura. «Per mi ha estat un error, perquè quan no ens deixaven obrir fins a les vuit, jo perdia clients de pas», lamenta. Tot i això està d'acord amb tota la prevenció que es faci, però considera que es podrien haver fet les coses d'una altra manera, ja que aquestes mesures «han trencat el moviment que genera el mercat».

Tot el que transmet ho fa «pel bé del seu negoci» i la seva personalitat neguitosa fa que no pugui parar de pensar en com es podrien millorar: «El mercat és un espai de renovació, on es podrien introduir reclams, hi ha molts serveis que es podrien oferir...». El llistat de propostes que li ronden pel cap és infinit i és que el seu objectiu és intentar «lluitar per mantenir la màgia del mercat».

No obstant això, «no tot és treballar, s'ha de gaudir de la vida», i per fer-ho compta amb la família i les vacances. Agraïda de l'educació rebuda per part dels seus pares, no deixa d'estar pendent ni de mantenir el contacte, així com dels seus germans. I cada any no falten els viatges, «sobretot de creuer, que és descansar i viatjar».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook