15 de març de 2020
15.03.2020
EN EL TEU SALÓ

Edu Galán: «No hi ha res millor que estar a casa»

El còmic del col·lectiu Mongolia recomana passar el confinament veient la tele, llegint i «atapeïnt de sucre» als fills dels veïns

15.03.2020 | 10:31

Lliures de virus, però confinats a casa, l'humor pot ser la millor eina per afrontar les jornades de tancament forçós que queden per davant. I d'humor i experiència domèstica sap molt Edu Galán, còmic del col·lectiu Mongolia, que viu de treure-li punta hilarant a l'actualitat entre les parets de la seva llar. La pandèmia del coronavirus resulta inquietant, però no per això deixa de ser una excusa per riure. El còmic proposa diverses.

A tot se li pot buscar la vis còmica?
A tot, però, en aquest cas, sent conscients de no relativitzar la importància que té el que està passant, que és un repte com a comunitat. Ho deia l'altre dia Santiago Alba Rico en un article: el bo del virus és que no entén de classes socials ni de races. Això pot servir per entendre que hem d'estar durant una estona tots a una, en un país on hem viscut separats per una cosa o per una altra durant massa temps.

Ja sap l'ordre: a quedar-se a casa.
Sí, i cal valorar-lo. No hi ha res millor que quedar-se a casa, perquè t'ajuda a arribar abans a la vellesa còmode. De petit, jo sempre vaig voler ser vell. Per aconseguir-ho, simplement seus en un sofà i esperes. De tant en tant veus la tele i dius: ¡Noooo! Recordo al meu avi veient la tele quan començava el nudisme a Espanya. Va veure aquells membres i 'miembras' a les platges, i va dir: Que truja s'està tornant la humanitat! Doncs tot això es pot fer des de casa, a través d'una cosa que es diu televisió.

Ha rigut aquests dies amb motiu del coronavirus?
Sí, per aquesta samarreta, que va ser la portada de Mongòlia el mes passat. Porta el lema: 'Anem a morir tots'. Amb ella et sents com aquests predicadors nord-americans que ho criden de debò. Jo la porto de manera irònica i és flipant veure la reacció de la gent que es para a llegir-la. En general, riuen. Han de pensar: què fa aquest anormal anunciant això? És bo desdramatitzar les situacions i evitar la crispació del: ¡ens estan ocultant alguna cosa! En totes les crisis mundials surt la conspiranoia. El que no expliquen els mitjans! És clar, anormal, no ho expliquen perquè no està verificat.

Quines recomanacions faria per passar aquests dies de confinament?
Sóc la persona que més sap d'això, perquè sóc escriptor autònom i porto deu anys ficat a casa. Has de prendre-t'ho com si darrere de cada porta hi hagués cada dia alguna cosa nova, tot i que no hi hagi res de nou. Obres el bany i dius: mare meva, avui està més brut que ahir! Obres la finestra i dius: 'joder', quina llum més extraordinària entra, el de el fons és de nou el meu veí nu en el bany, li ha sortit més cabells a determinada àrea! Cal prendre la casa com un parc d'atraccions i vendre-així als nens.

Per cert, què fem amb els nens?
És molt important tenir-los entretinguts. Ara mateix tenim una boníssima solució que es diu pantalla. Jo vaig viure des de nen enganxat a una pantalla i no està demostrat que els faci mal. No hi ha cap problema, posa-li la tele. A més, això va a ser temporal. Gaudeix de casa teva, de la convivència, d'aixecar-te cada dia i veure a la teva dona o el teu marit en la mateixa postura sempre. La meva dona és una de les dones més guapes d'Espanya, però clar, quan es desperta està en un estat catatònic que l'arrossega cap a la lletjor. Imagina't jo, que sóc una de les persones més lletges d'Espanya, quina sensació tindrà ella. La seva comunicació no verbal diu: Déu, m'he casat amb aquest puto pegot! Però ella se sobreposa a través d'l'amor i diu: carinyo, què tal estàs ?, que bé despertar amb tu. I afegeix: vaig a pixar. I aquí comença el dia.

Quins altres suggeriments se li ocorren per afrontar aquests dies?
Llegir. Cal llegir. Fins i tot els llibres dolents, serveixen per imaginar-te que estàs fora. A mi els llibres m'han servit sempre per pensar que estic fora de casa. D'adolescent, res m'ha ajudat més que 'El presoner de Zenda' o 'Les aventures de Tom Sawyer'. Això es pot aplicar a l'edat adulta.

Què opina dels senyals de solidaritat que han començat a veure en plena crisi epidemiològica?
Estan molt bé. En les comunitats ha aparegut gent disposada a donar un cop de mà a qui està impedit físicament, o que és més gran, o que té nens. S'ofereixen a ajudar. Des d'aquí, jo m'ofereixo a ajudar a totes les famílies amb nens. L'únic que no puc prometre és que se'ls vagi a tornar en perfecte estat. A les famílies que no tenen fills, els recomano acollir nens d'altres famílies i tenir-ne cura atiborrándolos de sucre. Els tornes com a Pocholo al Pachá. No hi ha cosa més divertida que tornar a uns nens sobrexcitados. Després els sents barallant, però aquest ja no és el teu problema. Cal putejar als altres. Me'n vaig a fer una samarreta amb aquest lema.

Vista així, aquesta pot ser una experiència molt divertida.
Molt. El gran grup de professionals damnificats són els porters d'Espanya, perquè ja no tenen res a explicar. Què diran? Va sortir el veí a les 10? No, estan tots a casa! Jo en general desconfio de l'ésser humà, però en aquest moment excepcional demanaria una mica de confiança i responsabilitat per quedar-nos a casa gaudint de les petites coses que tenim. I per favor, traguem-nos aquesta obsessió pel paper higiènic. La nostra cultura procedeix del món àrab, sabem que l'aigua, per a la higiene ... En fi, no vaig a entrar en les diverses tècniques que els nostres estimats amics musulmans ens van ensenyar que no requerien més que una mà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook