L'historiador Josep Fontana (Barcelona, 1931) ha mort aquest dimarts als 86 anys. Llicenciat en lletres i doctor per la Universitat de Barcelona, va ser ajudant de Jaume Vicens i Vives i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona entre el 1957 i el 1966, any en què les autoritats franquistes el van apartar de l'ensenyament. Dos anys més tard hi va tornar com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1974, que va esdevenir catedràtic d´història econòmica a la de València. El 1990 va començar a exercir a la Universitat Pompeu Fabra, d´on en va ser catedràtic fins a la seva jubilació, l´any 2001. Fontana va ser el principal fundador, l´any 1992, de l´Institut Universitari d´Història Jaume Vicens i Vives. Entre d'altres, ha rebut la Medalla d´Or al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona, la Creu de Sant Jordi el 2006 i el Premi Nacional de Cultura l'any següent. Deixeble de Pierre Vilar, Ferran Soldevila i Jaume Vicens i Vives, va introduir les escoles renovadores i el treball d´autors cabdals de la historiografia contemporània, inspirades en bona part pel marxisme.

Fontana va treballar fonamentalment sobre els models de transició de l´Antic Règim cap al capitalisme i d´una manera monogràfica sobre la formació del mercat peninsular, sobre les revolucions del 1820 i el 1868 a Espanya i a Catalunya i, sobretot, sobre les relacions entre les finances públiques i el desenvolupament econòmic.

Entre una llarga bibliografia destaquen 'La vieja bolsa de Barcelona, 1815-1914' (1961), 'La revolució de 1820 a Catalunya' (1961), 'Aribau i la indústria cotonera a Catalunya' (1963), la seva tesi doctoral 'La quiebra de la monarquía absoluta, 1814-1820' (1972), 'Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX' (1973), 'Hacienda y estado, 1823-1830' (1974), 'La revolución liberal (Política y hacienda 1833-1845)' (1977), 'La crisis del Antiguo Régimen (1808-1833)' (1979), 'Historia. Análisis del pasado y proyecto social' (1982), 'Guerra y hacienda: la hacienda del gobierno central en los años de la Guerra de Independencia 1808-1814' amb Ramon Garrabou (1986) i 'La fi de l´Antic Règim i de la industrialització' (1988).

A la dècada de 1990, la seva obra va prioritzar la reflexió historiogràfica de perspectiva àmplia, la metodologia i els reptes i condicionants de les ciències històriques, com també l´anàlisi de les qüestions polítiques i socials més rellevants del món contemporani: 'La història després de la fi de la història. Reflexions i elements per a una guia dels corrents actuals' (1992) i 'Europa ante el espejo' (1994). Posteriorment va publicar 'Por el bien del Imperio. Una historia del mundo' (2011), vasta panoràmica de la guerra freda i les seves conseqüències en el món d´avui i 'La formació d´una identitat. Una història de Catalunya' (2014), que va rebre el premi Crítica Serra d´Or d´humanitats (2015).

El 2002 l´Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d´Or al mèrit cultural, el 2003 va rebre el premi Narcís Monturiol, el 2006 la Creu de Sant Jordi, el 2007 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura i el 2018 amb la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. Ha estat nomenat doctor honoris causa per les universitats Nacional del Comahue (Argentina) el 2002 i Rovira i Virgili (2010). Va ser nomenat doctor honoris causa per les universitats Nacional del Comahue (Argentina) el 2002 i Rovira i Virgili (2010).

El maig del 2015 va donar suport públicament a la candidatura de BComú liderada per Ada Colau.