Pere Gratacós: "Em vaig creure que Catalunya podria arribar a tenir selecció"

Mai és tard per aprendre més sobre una passió. Tampoc mai s’és prou gran per transmetre el coneixement de tota una carrera a les noves generacions. Ho té molt clar Pere Gratacós (Besalú, 1958) que des de fa una colla d’anys imparteix l’assignatura de futbol a EUSES, a Salt. Allà, forma els estudiants amb l’experiència acumulada com a jugador al Barça Atlètic, Valladolid, Osasuna i Figueres, i també d’entrenador, al club blaugrana, Girona, Roses, Figueres i la selecció catalana de futbol. Desvinculat des del 2021 del FC Barcelona, on formava part de l’àrea de metodologia i acompanyava l’aprenentatge dels entrenadors, ara també ha decidit fer el pas i canviar el joc de banda. Gratacós és un estudiant més al campus de les Àligues de la Universitat de Girona, on cursa les assignatures d’Història de l’art medieval i Història moderna, tot rememorant l’època quan es va treure la llicenciatura de Geografia i Història.

La trajectòria de Gratacós té uns quants capítols importants, però en destaca especialment l’etapa a Figueres com a jugador i entrenador, on va viure alguns dels moments més brillants dels alt-empordanesos i, alhora, alguns dels més tristos. Sent el segon jugador amb més partits de la Unió a Segona Divisió, sorprèn que Gratacós no es consideri "una institució del club". Va arribar al Figueres, llavors a la 2a B, després de jugar poc a l’Osasuna, on va poder debutar a Primera Divisió.

L’etapa a Figueres serviria per començar a modelar el Gratacós entrenador amb dues figures importants a la banqueta, Mané, amb qui aconseguiria l’ascens a Segona Divisió, i Jorge D’Alessandro, amb qui es quedarien a les portes de Primera disputant aquella fatídica promoció amb el Cadis el 92: "El Jorge D’Alessandro va fer dos anys increïbles, els recordaré sempre. Ens ha marcat a tots els que vam ser-hi aquella època. A nivell tàctic, deia les coses que després passaven al camp". Aquell equip es va veure a Primera, però després d’acaronar l’ascens directe es va dur una plantofada i va arribar esgotat al play-off: "Vam estar molts moments primers. I si no, segons. Faltant tres partits per acabar la lliga estàvem en disposició de pujar directament. Ens hi veiem. Vàrem arribar a la promoció bé, però portàvem molta lliga jugada". L’any següent els alt-empordanesos baixarien de categoria i Gratacós es retiraria.

Copa del Rei del 2002

També és igual de recordada la seva etapa com a entrenador dels unionistes per aquella Copa del Rei del 2002. Va crear un equip de confiança amb Arseni Comas, Isidre Darnés i Quim Ferrer que va sorprendre el món del futbol i va eliminar el Barça en els trenta-dosens de final amb un gol de Kali Garrido a la pròrroga. Serien el primer conjunt de la tercera categoria que es plantaria a unes semifinals. Les proves puntuals d’aquella setmana van passar a ser rutines. La pedra filosofal de Harry Potter, que li van donar els seus fills perquè feia miracles el dia que se les van veure amb el conjunt de Rexach, ja seria una superstició del tècnic: "No sé si va ser la màgia o què va ser, però els jugadors estaven convençuts que era una cosa especial i jugaven d’una manera diferent. Era increïble". Aquell somni el mataria el Dépor a les semifinals. Una derrota a Vilatenim (0-1), l’única de la competició, i un empat amb una mica de polèmica a Riazor (1-1). Una última jugada que Gratacós no esborra: "Es va veure claríssim que en Juli anava sol cap a la porteria i l’àrbitre xiula el final abans no hi hagués l’ocasió". Tot i imaginar-se a la final, l’entrenador besaluenc no es veia amb opcions: "Era la final del Centenari del Madrid, hi anem nosaltres i ens en fot sis, segur". No és tan mediàtic el seu pas al Girona, on seria campió de 1a Catalana i ascendiria a Tercera Divisió: "Havíem tocat fons i començàvem a pujar una mica cap a dalt".

Messi, un escollit

"Vaig dir a l’Arseni Comas: ‘he vist un jugador amb el juvenil B que em penso que és millor que tots els que tenim nosaltres’. Em va dir: ‘ets boig, Pere’. ‘M’ha enamorat, què vols que et digui? Ho he vist a poca gent el que ha fet’. Seria el primer contacte entre Messi i Gratacós abans de pujar-lo al Barça Atlètic". Haver entrenat l’astre argentí és un dels plaers més grans que ha tingut com a tècnic: "En aquell moment, jo pensava que tenia el millor jugador del món. Era tan especial. Els jugadors que entrenaven amb ell al·lucinaven. Jo tenia clar que era jugador de primer equip i que marcaria una història en el futbol. Que arribés tan lluny, no podíem saber-ho. Era un jugador de carrer, el que havia fet de petit amb els amics ho passava en un terreny de joc". Gratacós va ser un protector i una figura paterna per un nano que encara no sabia que dominaria el futbol.

L’anhel d’oficialitat amb Catalunya

Una de les etapes més emotives a les banquetes de Gratacós va ser com a seleccionador català (05-09). Uns partits que encara recorda amb els pèls de punta: "L’Euskadi-Catalunya al camp del Barça i a San Mamés, estar allà al mig del camp i sentir l’himne català i basc, no ho oblidaré mai en la meva vida. Estava emocionat, gairebé plorant. Van ser partits impressionants". D’aquells anys només li va faltar dirigir Catalunya en algun torneig oficial: "Hi va haver un moment que em vaig creure que Catalunya podria arribar a tenir selecció. M’hauria agradat tenir primer país i després selecció".

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ