El Girona es menja el Barça i celebra la Champions (4-2)

«Que bonic que seria classificar-nos per la Champions avui contra el Barça», li deia un nét al seu avi tot pujant a Montilivi mitja tarda. «Pessiga'm» el contestava un parell d'hores més tard l'avi. Perquè sí el Girona jugarà la Lliga de Campions la temporada que ve. Un regal per a l'afició i la cirereta al pastís per a una temporada màgica ahir amb una victòria contra el totpoderós Barça. Sí, potser sí que ha estat superior el Barça a la primera part, però amb l'entrada de Portu a la represa, el Girona se l'ha menjat gràcies al que demanava Míchel, el seu futbol. Un estil de joc i una idea que el confirma com un dels grans del panorama mundial del futbol. Sí, el Girona és de Champions. Ara sí. Menció especial per a un Portu estel·lar, amb dos gols, que ell solet ha conduït l'equip cap a una victòria salvatge, segurament, la més important de la història del club. La festassa al final del partit de jugadors i afició amb l'himne de la Champions League de fons

Nervis, papallones a la panxa i il·lusió, molta d'il·lusió per fer-se encara més gran i continuar deixant empremta a la història del futbol. Així es plantava el Girona en un derbi ben especial en una temporada màgica a la qual volien posar la cirereta al pastís amb la classificació matemàtica per a la Champions League. Només s'hi valia a guanyar perquè l'Athletic Club havia guanyat divendres a Getafe (0-2) i havia convidat els gironins a guanyar-s'ho ells mateixos. De pressió no n'hi havia, no, però de tensió sí, perquè Míchel s'havia encarregat durant tota la setmana de deixar clar al vestidor que quedaven molts al·licients per acabar el curs. El més gros, bitllet per a la Champions a part, la possibilitat de lluitar per la segona posició.

Míchel ha mantingut l'onze tipus de les darreres jornades amb l'única novetat de l'entrada de Tsygankov a la banda dreta en el lloc de Couto. Per la seva banda, Xavi, escarmentat pel 2-4 a Montjuïc, s'ha protegit més amb Sergi Roberto en comptes de Raphinha. Una autèntica bogeria ha estat el començament de partit i qui hagués arribat un xic tard es va perdre els dos primers gols del partit. Perquè les dues primeres arribades van acabar amb gol en un intercanvi de cops rapidíssim. Primer va ser el Barça, amb una passada de Lamine Yamal a Christensen a la frontal, que ha tingut temps de parar amb el pit i de rematar a la mitja volta al fons de la porteria de Gazzaniga. Qui es pensés que el gol aplanaria el camí de la victòria al Barça, s'equivocava. Els de Míchel han reaccionat de seguida i han igualat el partit en una gran centrada d'Iván Martín que Dovbyk, de cap, ha rematat a gol.

No havien passat ni cinc minuts i tot tornava a començar. La resposta gironina ha anat bé pel marcador, però la possessió i el control del partit eren del Barça. Els de Xavi havien estudiat bé el Girona i van ofegar-lo de seguida amb una pressió asfixiant a la zona de creació gironina que els deixava sense idees. No només això, sinó que recuperava la pilota de seguida i es plantava a l'àrea de Gazzaniga amb massa facilitat. Així, Fermín i Sergi Roberto, entrant des del darrere pel mig, van estar a punt de fer el segon. Gazzaniga salvaria un cop de cap de Lewandowski sobre la ratlla abans que el travesser l'ajudés a escopir un cop de cap de Gundogan. El Girona no podia respirar davant el setge frenètic del Barça, però amb tot respirava i veia la mitja part com la millor medecina. No ha pogut ser perquè Miguel Gutiérrez, mig relliscant, ha fet un penal evitable a Lamine en l'afegit i Lewandowski no ha perdonat.

El Girona ha sortit una mica més despert dels vestidors i ha trepitjat més àrea, però de seguida el Barça ha tornat a collar Gazzaniga, molt segur. Partit faria un clic amb l'entrada de Portu al camp. El murcià ha fet l'empat en la primera pilota que ha tocat gràcies a un regal de Sergi Roberto en l'inici de la jugada. Dos minuts després, Portu ha posat la pilota al punt de penal perquè Miguel Gutérrez, amb un parell de rebots, l'enviés al fons de la xarxa per fer el tercer i fer embogir l'estadi. La festa no s'havia acabat aquí. El xou de Portu continuaria i al cap de quatre minuts, engaltaria una voleia espectacular amb la dreta directa a gol. Iaixò que Ter Stegen havia evitat que Herrera fes més grossa la ferida. Ara sí, Montilivi desbordava d'eufòria i es deixava anar amb «a la Champions olé» mentre feia l'onada. Sí, no era cap somni. El Girona derrotava el Barça i aconseguia el bitllet per primer cop a la història per a la Lliga de Campions. Koundé i Ter Stegen han evitat que Dovbyk i Herrera ampliessin encara més el marcador mentre el Barça es dessagnava, humiliat. El Girona ja és aquí.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ