«El rugbi m’ha enganxat molt; poder jugar un partit a l’estadi Aimé Giral seria increïble»

La jugadora de rugbi figuerenca Izar Casado, de 16 anys (11/7/2007), compleix el primer curs amb les cadets de la USAP de Perpinyà. A més, al març, l’ex del RC Alt Empordà d'Empuriabrava i del Torroella de Montgrí es va estrenar amb la selecció catalana sub-19 per la porta gran, amb el títol de campiona d’Espanya.

Com arriba una jugadora de Figueres a fitxar per un club com la USAP de Perpinyà?

L’any passat estava jugant al Torroella de Montgrí amb fitxa del Rugbi Club Alt Empordà, ja que els dos clubs tenen conveni. L’USAP va enviar un correu electrònic a diferents clubs perquè buscaven jugadors pels seus equips base masculins, però no pels femenins. I jo els vaig escriure per anar-hi a provar. Hi vaig anar al maig, amb només un entrenament els vaig agradar i ja em van dir que sí.

L’equip femení de la USAP està al mateix nivell que el masculí?

S’està desenvolupant a poc a poc i queda molt camí per recórrer.

En quin equip juga?

Jugo en el cadet, amb noies de 15, 16 i 17 anys. El següent pas és el sènior. Aquí, el sistema de les lligues és diferent, juguem a la primera categoria de la zona d’Occitània. El desplaçament més llunyà és a Toulon, a unes quatre hores amb cotxe. Els resultats no ens estan acompanyant, però com a aprenentatge he millorat molt. A cada etapa he tingut l’entrenador ideal i ara tinc en Cristian Mey, que havia jugat a primer nivell.

undefined

"Vaig practicar uns exercicis a la grada de l’Aimé Giral i em sentia com si estigués en una pel·lícula de Netflix"

Quants dies entrenen?

Tres. Els dimecres, els dijous i els divendres, unes dues hores, a partir de dos quarts de sis de la tarda. En cotxe, hi tinc uns 45-50 minuts, m’hi porten els meus pares. No és tant temps, ja que per anar a Torroella eren uns 40 minuts.

T’ho pots compaginar bé amb els estudis?

És complicat. Estic estudiant primer de batxillerat a l’Institut Narcís Monturiol. Vull estudiar Medicina. Podria anar a la Universitat de Montpeller i jugar a un club d’allà, i, si no, a la de Girona. Però pas a pas, no em vull angoixar.

S’hi entén bé amb les companyes? Parlen en català o en francès?

En francès. Ens diem ‘les catalanes’, però de parlar català, res. Els hi estic ensenyant algunes paraules en català referents a algunes jugades, com anar «a dalt» i «a baix». Quan vaig fitxar per la USAP no parlava francès, però ens entenem perfectament. Ho entenc tot i el parlo molt millor.

Ha trepitjat l’estadi Aimé Giral?

Només ens hi hem fet la fotografia oficial. De l’estadi, utilitzem el gimnàs. El femení juga a l’estadi Roger Ramis i l’any passat les sèniors sí que van jugar un partit a l’Aimé Giral. Poder-hi jugar seria increïble, un somni. Fa uns dies, abans d’un entrenament vaig practicar uns exercicis amb el meu entrenador a la grada de l’Aimé Giral i em sentia com si estigués en una pel·lícula de Netflix. Quan entres al camp, encara que sigui sense públic, t’imagines jugant allà i impressiona.

"El següent pas és millorar i poder anar a la selecció espanyola o a la francesa"

Quin tipus de jugadora és?

Soc davantera, de primera línia. En aquesta posició hi juguen els més forts i grans i que tenen la tasca de xocar amb els rivals. Jugo de número u i soc de les que està a davant de la melé. Aquesta posició m’encanta, n’he provat d’altres i no la vull canviar.

Com va descobrir el rugbi?

Després de jugar a waterpolo (Club Waterpolo Figueres), a vòlei (Club Vòlei Figueres) i de provar l’halterofília, un dia vaig anar a un entrenament de rugbi a Navata perquè hi jugava el meu germà Jokin. I, el 2021, em vaig assabentar que hi havia les Vakirias (Club Rugbi Alt Empordà) a Empuriabrava i em vaig apuntar a l’escoleta. Després, em van passar a entrenar amb les sèniors. Tenia 14 anys i amb les sèniors no podia jugar-hi fins als 16. I vaig anar dos anys a Torroella de Montgrí, amb l’equip mixt sub-16. El rugbi m’ha enganxat molt i també entreno pel meu compte, en el gimnàs, la tècnica de la passada, córrer...

La figuerenca Izar Casado guanya el Campionat Autonòmic amb Catalunya

I amb només tres anys jugant a rugbi ha rebut la trucada de la selecció catalana.

Quan vaig fitxar per la USAP el meu següent objectiu era anar a la selecció. Vaig demanar informació per anar als entrenaments de reclutament de la catalana, però ningú va contactar amb mi. Després, el meu actual entrenador (Cristian Mey) es va posar en contacte directament amb la selecció espanyola parlant-los del meu potencial. I, finalment, la catalana em va trucar per anar a un entrenament, al febrer d’aquest any.

"A la final del Campionat d'Espanya estava molt nerviosa, no m’esperava jugar tant i vaig disputar mig partit"

Ha estat arribar i moldre, ja que fa quinze dies van guanyar el Campionat Autonòmic S19.

Sí, ha anat molt ràpidament. Amb un entrenament ja em van fer firmar la fitxa. No vaig poder jugar el partit previ de la final, a Madrid, perquè tenia un partit molt important amb la USAP. L’entrenadora de la selecció (Roser Borràs) ho va entendre, em va seguir cridant i el meu debut va ser directament a la final, contra Euskadi, a Sitges. Estava molt nerviosa i vaig disputar mig partit. No m’esperava jugar tant, va sortir tot força bé i vaig ser molt feliç.

Quin és el pròxim repte que es proposa?

La temporada que ve seguiré a la USAP. La selecció catalana no té sènior. El següent pas és millorar i poder anar a la selecció espanyola sub-19 o a la francesa, tot i que en aquest segon cas és complicat perquè hauria de demanar la nacionalitat i jugar-hi tres anys.