El Girona s'impulsa cap a la Champions (3-2)

Stuani, sempre Stuani. Al pic de l'estiu, plovent a bots i barrals o quan sigui, sempre Stuani. El davanter uruguaià ha aparegut en el temps afegit per fer entrar, amb més fe que classe, la pilota al fons de la porteria del Betis i desencallar un partit que semblava condemnat a l'empat. Un gol que ha fet desbordar l'eufòria a Montilivi enmig d'un diluvi que feia temps que no es veia. Abans, Willian José havia igualat dos gols de Dovbyk. La fam d'aquest equip és tanta que només pot acabar amb el premi final de la Champions. "Pròxima parada Europa" deia una pancarta al Gol Sud al final del partit. Així serà. La manera de celebrar el 3-2 final traspuava que són més de tres punts.

La pluja no ha faltat a la cita per tercer partit consecutiu a l'estadi amb el rècord dels dos bons precedents contra el Rayo (3-0) i l'Osasuna (2-0). En joc, tres punts per continuar alimentant el somni de la Champions i obrir forat amb els rivals. Sense Savinho Sense un jugador capital com Savinho, Míchel s'ha decantat per situar Portu a l'esquerra i moure Tsygankov al mig, amb Couto per la banda dreta. L'aposta sortiria bé d'entrada amb un Girona d'allò més intens i agressiu que, a través de la pilota i d'una pressió altíssima, empetitiria el Betis als primers minuts. La figura de Tsygankov per darrere Dovbyk guiava l'atac d'un Girona que, si bé enyorava Savinho, aconseguia arribar amb força facilitat a l'àrea d'un Rui Silva que, tot i això, no havia d'intervenir. El Betis, contemplatiu, esperava i esperava per robar alguna pilota i sortir al contracop. A punt ha estat de fer-ho Ayoze, després d'una errada d'Aleix Garcia. El talent del Betis a la mitja punta i el mig del camp era inacabable. Que si Fornals, que si Fekir, que si Isco... La realitat, però és que el Girona els ha sabut lligar en curt més que bé. En aquest escenari i el Girona guanyant metres, Montilivi s'ha trobat amb un penal per mans de Riad en l'intent de desviar una rematada de cap de Dovbyk. El VAR, aquest cop sí, s'ha alineat amb els interessos gironins per avisar Gil Manzano de la pena màxima. El davanter ucraïnès no ha perdonat i ha tallat la sequera golejadora de vuit partits amb el Girona sense veure porteria.

El partit s'encarava. L'avantatge per la mínima feia justícia al qual s'estava veient al terreny de joc on el Girona tenia el partit relativament controlat. Uns segons els han sobrat als de Míchel per anar-se'n als vestidors amb l'1-0. En la darrera jugada, David López va regalar la pilota a Willian José, que no ha perdonat superant per dalt Gazzaniga. Un autèntic gerro d'aigua freda que ningú s'esperava.

La represa ha començat molt més calmada, amb els dos equips conscients que el ritme tan alt els podia passar factura físicament. Amb Carvalho i Ávila semblava que el Betis volia fer un pas endavant. Tanmateix, el Girona tallaria de seguida l'intent amb un contracop de llibre entre Iván Martín, Tsygankov i Portu d'assistent ha acabat amb una finalització perfecta de Dovbyk. El Girona tornava a manar, però el partit no el tenia controlat. A més a més, no era el dia de David López, que s'ha empassat una centrada des de la dreta de Fornals que ha permès marcar, a plaer, Willian José el segon gol del Betis. Una altra bona clatellada.

Amb el 2-2, ni Girona ni Betis han volgut perdre el punt i si bé els de Míchel ho han intentat fins al final, i quan semblava que s'havien de conformar amb un punt, ha aparegut la figura de Cristhian Stuani. L'uruguaià, ja en l'afegit, ha fet entrar plorant la pilota al fons de la xarxa en una rematada poc ortodoxa que ha fet desfermar l'eufòria a l'estadi. La festa final ha estat històrica evidenciant la importància dels tres punts sumats.