Guanyar títols i viure en un veler al Port de Roses tenint esclerosi múltiple

A Aina Gelpí li van diagnosticar esclerosi múltiple fa deu anys, però la malaltia no li impedeix gaudir de la seva gran passió, la vela i el mar. Ha estat escollida com a millor navegant catalana de l’any passat per part de la Federació Catalana de Vela després de ser campiona d’Europa i d’Espanya de vela inclusiva de la classe Hansa 303, al Mar Menor (Múrcia). I, recentment, ha fet la travessia Roses-Canàries-Cap Verd-Carib en una embarcació, amb un amic. A més, la rosinca, de 38 anys, és entrenadora de vela al Grup d’Esports Nàutics de Roses, situat just al costat de la seva llar, el veler batejat com a Check, ubicat al Port.

Campiona d’Europa i d’Espanya de vela inclusiva l’octubre passat. Com ho recorda?

Van ser cinc dies de competició on vaig tenir molta sort, perquè va fer molt poc vent. Canviava de direcció, m’havia d’adaptar i vaig anar ràpida.

S’ho esperava?

No, però sabia que podia estar al davant si hi havia les condicions de vent que a mi m’anaven bé. Si hi ha més vent, totes les embarcacions s’inclinen més i, com que jo peso poc, m’hauria costat redreçar-lo.

Com era l’embarcació?

Me la van deixar des de Palamós i era la més antiga de la competició. Tenia tres metres d’eslora, hi anava asseguda i estava adaptada amb un joystick.

Era el seu primer gran campionat en vela inclusiva?

No, fa dos anys havia estat segona del Mundial a Sicília, i ara vaig aprofitar que l’Europeu era a prop (Múrcia) per anar-hi. Les regates internacionals són molt costoses i necessito ajuda econòmica i de patrocinadors.

«Vivint al veler ho tinc tot més a mà; navegar et dona autonomia i sensació de llibertat»

A quins campionats anirà pròximament?

Intentaré anar al Campionat d’Espanya, que tinc la sort que es fa a Barcelona, a prop, al juliol.

D’on ve la passió per la vela?

Tota la meva família ha navegat i navega; els avis per les dues bandes, els meus pares, germans... i el meu avi va fer el Port d’El Balís.

Havia competit o navegava per afició?

He navegat des que tenia quatre anys, acompanyada, i a partir dels sis vaig iniciar les competicions a la classe Optimist, de vela infantil. He competit tot el que pogut amb vela lleugera. Títol més destacat? Vaig ser vuitena del món de la classe Vaurien a Follonica, Itàlia.

Acaba de tornar del Carib. Com va anar l’aventura?

Al Port de Roses vaig conèixer en Remi, que estava a Roses reparant el seu veler de 17 metres d’eslora. I vam dir d’anar a fer una travessa amb la seva embarcació, sense pressa. Primer, vam anar de Roses a Canàries; vaig tornar a Roses per treballar i després vaig anar a Múrcia, al Campionat d’Europa i d’Espanya. Quan va finalitzar vaig agafar l’avió fins a Canàries i d’allà vam anar a vela, ja que som una mica antimotor, fins a Cap Verd. I, al cap d’un mes, vam arribar al Carib.

«A Múrcia, sabia que podia estar al davant si hi havia poc vent, que és el que em va bé a mi»

Què la va impressionar més?

Les orques. N’hi havia de Glavis, que ataquen els timons de les embarcacions. Vaig patir, impressionen i n’hi havia tres o quatre que donaven voltes al nostre costat, però no va passar res. Vam pescar dues tonyines, llampugues... era viure del mar.

Amb aquesta travessia volia donar a conèixer l’EM?

El fet de navegar et dona autonomia i sensació de llibertat que val molt la pena. Donar-ho a conèixer? A les persones que tenen mobilitat reduïda els dic que no es quedin petits, que anem a lluitar. A llarg termini, m’agradaria anar als Jocs Paralímpics, a veure si el 2032 han tornat a incloure la vela.

En quin punt està de la malaltia?

És degenerativa. Quan faig un esforç, com pot ser ajupir-me per recollir alguna cosa, em canso molt. A les tardes camino molt malament, als matins, no tant. Em costa baixar les escales, m’agafo de la barana i faig cua, però l’objectiu és arribar a baix i fer check, que és com anomeno la meva embarcació. El sol i la calor també m’afecten molt des que tinc la malaltia.

«Em canso molt, em costa caminar i el sol i la calor m’afecten. En un veler em moc millor que en una casa»

Per què va decidir viure en un veler?

M’encanta el mar i el necessito. Des que em van diagnosticar esclerosi múltiple, jo, en un veler, em moc molt bé, sigui navegant o aturada. Però caminar em costa una mica més, tot i que aconsegueixo arribar a on em proposi. Estic millor en una embarcació que en una casa i hi visc des de fa quatre anys. El meu veler és petit, fa 9 metres d’eslora, de llargada, tinc la cuina al costat del lavabo i del llit i tot ho tinc més a mà.

Al Port de Roses, és habitual viure-hi tot l’any? Té veïns?

No és habitual i no conec ningú més que hi visqui. Abans, vivia al Port del Masnou i al pantalà sí que hi havia una comunitat de veïns.

Per què va escollir el Port de Roses?

Per proximitat amb la feina que tinc d’instructora a l’escola de vela del GEN Roses. Soc entrenadora de competició de la classe Optimist i quan entreno els nens per competir ho faig des d’una llanxa.

Carlos Manera i Aina Gelpí, millors navegants de l’any de la vela catalana