L’extraordinària temporada del Girona traspassa comarques i la trempera s’ha establert d’allò més a l’Alt Empordà. Amb la nostàlgia de l’etapa del Figueres a Segona Divisió A, ara els amants del futbol a la comarca es desplacen a Montilivi per veure partits professionals a prop. A més, el sentiment pel club gironí és cada cop més fort, tal com demostren els 698 socis de l’Alt Empordà que té i la presència de dues penyes: els Esquenapelats, de l’Escala, i la Tramuntana, de Navata, fundades el 2019. El somni per lluitar pel títol de lliga de primera i entrar a la Champions League és ben present.

El grup d’animació de l’Escala té un centenar de socis i és presidit per Enric Casadevall. Joan Brugués, el vicepresident, qualifica la temporada com a «impressionant» i té la «il·lusió que el nom del Girona corri per Europa. Veig complicat lluitar per la lliga perquè el Madrid està fort». Brugués, però, té una mica "de por" i està "espantat" del fet de jugar una competició més el curs que ve: "Hi ha equips petits que ho han pagat car; haurem de tenir una plantilla compensada".

El gruix dels Esquenapelats està ubicat al Gol Nord i s’anomenen així perquè, antigament, els pescadors de l’Escala empenyien les barques de la platja al mar amb l’esquena. Brugués és el soci 6.877 i va al camp des del 2015. El seu nebot és el futbolista blanc-i-vermell Valery Fernández, un dels motius de pes per la creació de la penya al seu poble: «Està aprofitant bé les ocasions i demostra que té lloc a l’onze inicial. N’estem orgullosos». Valery és el soci d’honor de la penya.

La Penya Tramuntana, abans d’un partit, aquest gener. | CEDIDA lluís ribera. l’escala/navata

Doble de socis que a l’inici

La Penya Tramuntana té 78 socis, el doble de quan es va fundar, i el gruix seu a Preferent. El navatenc Robert Cufí, soci 5.096, n’és el president: «Vaig crear la penya per transmetre els valors que el Girona m’havia transmès a mi, com la lluita, el sacrifici i la humilitat. De petit, a casa érem del Barça perquè la família ho era, però a mesura que em feia gran vaig perdre 'allò' que m'ho feia sentir i el futbol va perdre protagonisme a la meva vida. Fins que vaig anar a Montilivi i m'hi vaig enganxar».

Cufí va a Montilivi des de la temporada 2009/10 i, amb més assiduïtat, des de la 2013/14. «La temporada del Girona és espectacular, estem gaudint molt. No sé si guanyarem la lliga i entrarem a Euopa, però segur que donarem guerra fins al final», confessa. "El joc de l'equip frega l'excel·lència i guanyar al Barça o a l'Atlètic de Madrid d'aquesta manera era inimaginable fa poc temps".

En els partits de fora de casa, la Penya Tramuntana sol veure els partits al sindicat de Navata, tot i que fa poc el veien a casa del mateix Cufí.

Figueres, Peralada i l’Escala, amb entre 315 i 225 socis

Des de la distància, els clubs altempordanesos sobreviuen amb una massa social més reduïda que el Girona. El Figueres, que va arribar a jugar a Segona Divisió A fins al 1994, competeix a la Lliga Elit (sisena categoria) i té 315 socis. Els dos clubs de la comarca més ben situats són el Peralada i l’Escala, a Tercera RFEF (cinquena). Els peraladencs van jugar a Segona Divisió B fins el 2019 i tenen 250 socis, mentre que els escalencs, que estan tocant soste, disposen de 225 abonats.

En aquest sentit, Joan Brugués explica que "poder tenir futbol d’elit al costat de casa hi fa molt. Jo soc del Girona, només del Girona". El membre de la penya de l'Escala recorda derbis de l'equip del seu poble contra el Roses, el Torroella de Montgrí i el Bisbalenc: "La passió pel futbol local s'ha anat perdent. I, tant de bo, el Figueres el tornem a veure a categories altes i recuperi l'ambient".

Robert Cufí recorda com "de petit, el meu pare em portava a Vilatenim a veure la Unió i era el més feliç del món. Que tothom sigui i segueixi l'equip que vulgui; jo respecto a tothom". El president de la penya gironina de Navata considera que "el futbol s'ha professionalitat molt; abans hi havia el futbol de poble i el que vèiem per la teleivisió. Ara, fora del futbol professional hi ha categories molt competitives, però sense un suport econòmic és molt difícil escalar. El futbol dona moltes voltes i tant de bo tornem a veure els equips de la comarca més amunt".