«Era un pencaire, si tenia minuts, perfecte, i si no, a seguir treballant»

Amb 52 anys, i havent canviat la pista i la disciplina d’un esportista professional per la gestió d’un hotel familiar al cor de l’Escala, Toni Espinosa segueix gaudint del bàsquet. Els seus dos fills juguen amb el Bisbal, el líder de la lliga EBA, i ell entrena la filla a l’equip del seu poble. Tampoc es perd cap partit a Fontajau, al costat del seu amic Gerard Darnés, d’aquest nou Bàsquet Girona que de la mà de Marc Gasol ha tornat la ciutat a l’ACB després de 14 anys orfes de bàsquet masculí de la màxima categoria. Espinosa va jugar 13 temporades a l’antic CB Girona (Valvi, Gavis, Casademont i el primer curs Akasvayu, en va conèixer totes les denominacions), més una etapa al Gran Canària i, en categoria LEB, a Melilla i al Tenerife Canàries. L’avalen 177 partits ACB, 1.403 minuts guanyats en cada entrenament i 321 punts, sempre conscient del seu paper, i havent pogut compartir vestidor amb els grandíssims jugadors que han anat passant durant els anys per Fontajau. «La llista és llarga, perquè aquell antic club tenia molt bon ull per fitxar americans, per exemple, Kempton, Middleton, Larry Stewart, McDowell, Myers, Darren Phillip, Okulaja, Panko... i després també nacionals com Jofresa, Pablo Laso, Raül López, Fran Vázquez...», recorda. Es va retirar el 2006 i la seva samarreta penja del sostre de Fontajau. Fa quatre anys es va animar a jugar amb el CEB Girona a Copa Catalunya, on va coincidir amb el seu fill Toni.

Espinosa va ser testimoni directe de l’evolució d’altres jugadors gironins amb passat ACB i al CB Girona com Jordi Trias, Gerard Darnés o Xavi Vallmajó, amb aquests dos darrers és icònica la fotografia principal d’aquesta plana just quan sortia de Girona el tren que duia el Casademont a Llemotges per jugar la tornada de les semifinals de la Copa Korac l’any 2000. Sempre va identificar-se com un jugador «de la casa». «Vaig ser un jugador molt treballador, important als entrenaments perquè provocava que els americans treballessin al màxim. Un jugador molt fidel, amb valors, pencaire, bon company, sempre disposat a arreglar els problemes i sempre content amb el que em donaven. Si tenia minuts, perfecte, i sinó a seguir treballant per estar preparat quan l’entrenador ho considerés».

Pivot de 2’02 metres, el noi de l’Escala va arribar al Valvi amb 15 anys, en unes proves d’alçada que feia el club a joves de fora de la ciutat. Poder tastar el bàsquet professional durant tants anys va ser «una experiència entranyable», amb diferents anades i tornades a Fontajau. Allà hi va viure, per exemple, un d’aquells play-out per evitar el descens, inoblidable, contra l’Osca (1994), i hi va tornar el 1998 per suplir el lesionat Tomás González gràcies a un suggeriment de Darnés al tècnic Trifón Poch. Ja no se’n mouria fins la retirada, el 2006, just abans que arribessin al club Svetislav Pesic i Marc Gasol. Li hauria agradat ser-hi? «No hi penso, aquell darrer curs havia tingut un paper més residual, i tenia ganes de jugar i gaudir del bàsquet de manera diferent a l’Escala. Em vaig retirar i me’n vaig anar al poble, a gaudir a la pista, a sentir-me un jugador important», detalla. Durant la seva carrera va tenir alguna oportunitat, fins i tot, de sortir a l’estranger, a Portugal, però admet que «em sentia més còmode quedant-me a casa».

Com a home de bàsquet, Toni Espinosa veu futur a l’actual projecte, res a veure amb un CB Girona que es va esfondrar pels problemes econòmics després que l’era Akasvayu s’obrís amb una pluja d’euros. «Allò va ser una aposta arriscada que no va anar bé. La base no era sòlida, va ser una llàstima, almenys ara s’intenta fer bons equips sense estirar més el braç que la màniga», tanca Espinosa, home de bàsquet i família, empresari hoteler.  

Subscriu-te per seguir llegint