Les Valkirias d'Empuriabrava, guerreres valentes que desmunten els mites del rugbi

Segons la mitologia nòrdica, les valquíries eren dones poderoses, guerreres valentes i de gran fortalesa encarregades de protegir als deus. Elles no són filles d’Odin, però han heretat la força i la resistència necessàries per reivindicar el rugbi. Estan establertes a Empuriabrava, són l’únic equip femení de l’Alt Empordà i la seva lluita va molt més enllà del terreny de joc. Treballen cada dia per desmuntar els mites que envolten aquest esport.

«Hi ha molts tabús sobre el rugbi: que si és violent, que si és per homes… Ens trobem constantment amb comentaris desafortunats com aquests, i què millor que demostrar que l’esport femení es mereix ocupar el mateix espai que el masculí. També guanyem, també trenquem rècords, també ens mereixem el reconeixement que ens pertoca. I això no ho demanem, ho imposem com a dones esportistes que som», explica Adriana Pou en nom de tota la plantilla.

El Rugbi Club Alt Empordà va iniciar el projecte de les Valkirias l’any 2019 i, segons, Pou «ha estat un camí ple d’il·lusió, lluita i compromís»: «Hem anat creixent i canviant tant de jugadores i entrenadors, com de maneres de fer. No ha estat fàcil arribar a ser l’equip que som actualment, n’estem molt i molt orgulloses». «Per nosaltres el rugbi és més que un esport. És família, bon rotllo, autosuperació, respecte, generositat, recolzament incondicional... El rugbi i els seus valors ens han ajudat a millorar com a jugadores, però també com a persones», insisteix.

El nom de Valkirias va sortir d’una conversa entre vestidors. «Buscàvem guerreres», diu. «Ens hi identifiquem. Som fortes i també tenim ales, un tret distintiu que ens caracteritza, ja que no ens posem límits, volem volar ben alt», assegura.

Les Valkirias van celebrar el passat cap de setmana l’ascens a Primera Catalana, però ara estan valorant si és viable acceptar la seva plaça en la nova categoria o, per contra, es mantenen a Segona. Com a club, tenen el repte de «tornar a tenir equip masculí». A més a més, han creat l’escoleta per «donar continuïtat al projecte i que la mainada pugui jugar amb l’equip sènior quan creixi». «Som un club petit de futur incert, però per això treballem cada any. Per anar enfortint i que de mica en mica es vagi arrelant aquest esport a la comarca», revela.

Són un grup molt divers. «Algunes vam conèixer el rugbi mentre estudiàvem a la universitat, d’altres pel boca a boca, per les xarxes socials. Totes venim de llocs ben diferents...», apunta. Les Valkirias animen a tothom a unir-s’hi: «El rugbi és un esport inclusiu, sempre necessitem més companyes i sempre estem encantades d’ensenyar des de zero. Totes hem començat així!».

Per a elles, el rugbi és molt més que un esport. «Ens fa sentir mil sensacions, tant podem plorar d’alegria com de ràbia... Ens posa a prova en molts moments, podríem dir que el rugbi ens aporta un aprenentatge immens perquè el què ens passa al camp podem extrapolar-ho en el nostre dia a dia. Aprendre a aixecar-nos per més cansades que estiguem, a no capficar-nos si hi ha alguna cosa que no ha sortit com esperàvem, a seguir practicant per ser millors dia rere dia», afirma. 

La lluita de les Valkirias va molt més enllà del terreny de joc: «La principal problemàtica amb la qual ens trobem és la continuïtat. Cada temporada hi ha jugadores que per motius personals decideixen que aquesta serà la seva última temporada. Ens costa, com suposem que passa a tots els clubs, trobar persones valentes que vulguin provar aquest esport». Per tirar endavant s’han hagut de buscar «espònsors que ens ajuden a donar visibilitat i que ens permeten comprar material i equipacions que el club necessita». Tot amb la missió de «reivindicar el rugbi, els esports minoritaris i, sobretot, l’esport femení».

Subscriu-te per seguir llegint