El Roses, la revelació que té l’exblaugrana Joel Huertas en el timó

Els d'Eric Pérez són tercers de Primera Catalana i estan liderats pel migcampista lleidatà, format al Barça juvenil i amb passat a Segona B

Joel Huertas

Joel Huertas / ARTURO LOPEZ

Lluís Ribera

Lluís Ribera

El grup 1 de Primera Catalana té la meitat d’equips gironins i la revelació inicial ha estat l’Agrupació Esportiva Roses. El conjunt de l’Alt Empordà prové d’una categoria inferior i s’ha instal·lat a la tercera posició, flirtejant amb el lideratge amb l’Argentona i el més que consolidat Manlleu. Tot i la dosi de realitat que va rebre el dissabte passat al camp d’un Bescanó (4-1) que comença a treure el cap, els rosincs tenen el primer lloc a només tres punts. 

Un dels responsables de la bona dinàmica del Roses és Joel Huertas, migcampista format al planter del Barça, que va arribar a jugar a Segona Divisió B i que fins i tot ha tastat la Kings League: «Estem molt contents; quan es puja, cap equip pensa en estar a dalt. La majoria de la gent no s’ho esperava, però nosaltres sí que hi confiàvem malgrat que la pretemporada no va ser del tot bona», explica.

Sobre l’objectiu dels de Mas Oliva, Huertas considera que «som un equip humil i si estem a dalt és per mèrits propis. No ens focalitzem amb un objectiu com l’ascens, veurem pel què podem lluitar, però és molt aviat». El Roses feia 28 anys que no jugava a Primera Catalana i ara suma 18 dels 27 punts en joc. Els únics que ha perdut han estat, precisament, amb els seus actuals rivals directes: Argentona (1-0), Manlleu (1-2) i Bescanó (4-1).

Copitxitxi amb quatre gols

Huertas té 28 anys i la temporada passada va jugar a l’Atlètic Lleida, de Primera Catalana, amb qui va assolir l’ascens a la Lliga Elit. Per motius laborals a l’estiu es va traslladar a Roses: «Per no està parat en el futbol em feia gràcia jugar al poble a on visc ara», afegeix. 

És un migcampista amb bona sortida de pilota que s’adapta a les posicions ofensives, d’interior i en el doble pivot, i en nou jornades ja ha demostrat el seu potencial a Roses. Fins i tot és el copitxitxi de l’equip d’Eric Pérez amb quatre gols, els mateixos que Ali Gueye: «Si soc una peça clau? Penso que el que puc aportar és experiència, ja que l’equip és molt jove. Els gols són només números, però em noto molt còmode», confessa. A la plantilla dels rosincs hi ha ex del Figueres i del Peralada com el porter Ian Doré i el migcampista argentí Jorge Torres, i dues peces de la selecció espanyola de futbol platja, Suli Batis i Ridu El Bassri.

Fora de la bombolla del Barça

Huertas va fer tota l’etapa de juvenil (tres anys) al Barça, on va coincidir amb jugadors que han fet el salt professional com Munir El Haddadi i Sandro Ramírez (ara, al Las Palmas), Adama Traoré (Fulham), André Onana (Manchester United), Sergi Samper (Andorra), Tonny Sanabria (Torino) i el seu amic Xavi Quintillà (Alcorcón). «Va ser una etapa increïble, tots els nois hi voldrien anar», recorda. 

Després d’acabar l’etapa de formació a la Masia es va buscar la vida a fora i va acabar aterrant a Segona Divisió B, on va jugar amb el Lleida i el Badalona. «Vaig sortir de la bombolla del Barça i vaig veure la realitat del futbol. La Segona B és una categoria complicada sobretot quan ets jove, ja que hi ha entrenadors que busquen més veterania».

Amb Jijantes de Gerard Romero

A principis de 2023, Huertas va tenir els focus al damunt per participar a la Kings League amb Jijantes FC per l’amistat que té amb el periodista esportiu Gerard Romero, president de l’equip. El lleidatà va jugar dos partits com a convidat número 12: «Em va agradar molt. La Kings League ja l’anava seguint i va ser una experiència única i divertida».

Subscriu-te per seguir llegint