Entrevista | Siren Diao Futbolista de la selecció espanyola sub-19

«Quan em va trucar Espanya no m'ho creia, mai havia anat a cap selecció»

El jove futbolista de Castelló d'Empúries debutarà aquesta setmana amb la selecció espanyola sub-19 a Geòrgia

Siren, en la seva primera convocatòria amb Espanya. | EMPORDÀ

Siren, en la seva primera convocatòria amb Espanya. | EMPORDÀ / lluís ribera. castelló d’e./verona (itàlia)

Lluís Ribera

Lluís Ribera

Siren Diao (21/1/2005) és de pares senegalesos, va néixer a Figueres i des dels vuit mesos viu a Castelló d’Empúries. Ha jugat al futbol base de l’Esplais, Figueres, Girona, l’Escala i Llagostera abans de fer el salt a l’Hellas Verona, d’Itàlia, l’estiu de 2021. El davanter castelloní juga en el filial del club italià i debutarà aquesta setmana amb la selecció espanyola sub-19 de futbol en el Minitorneig de classificació per al Campionat d’Europa que es disputa del 15 al 21 de novembre a Tbilisi (Geòrgia). El primer partit és aquest dimecres dia 15 (15 h) contra Moldàvia i els altres dos seran contra Xipre  (aquest dissabte dia 18 a les 14 h) i Geòrgia (dimarts dia 21 a les 12 h).

Com passes, en tres anys, de jugar a l’Escala cadet a ser convocat per Espanya sub-19?

Mai havia anat a cap selecció, ni a la catalana ni a la senegalesa. L’any passat vaig ser el màxim golejador d’Itàlia sub-18, que és com una Divisió d’Honor, amb 18 gols. Ara, a la Lliga Primavera, que és de filials, en porto 5 i el màxim n’ha marcat 7, i he fet la pretemporada amb el primer equip.

Et va sorprendre la trucada?

Sí, no m’ho imaginava. Àlex Redondo, coordinador que vaig tenir al Llagostera i que ara entrena el Palamós, em va dir que la selecció espanyola li havia trucat demanant per mi. No m’ho creia i al final em van trucar.

Ja hi vas anar el mes passat i és previst que debutis aquesta setmana a Geòrgia.

Havíem de jugar dos partits contra Israel, però no van poder venir per la guerra. Vam fer un amistós entre nosaltres i vaig marcar un gol. No em pensava que em trucarien per aquest classificatori... i ara ja m’ho crec tot.

"Si tinc la sort de debutar aquest any a la Sèrie A, millor que millor, seria un somni"

El següent pas és debutar a la Sèrie A amb l’Hellas Verona?

He fet la pretemporada amb el primer equip, vaig marcar dos gols en dos amistosos, i ara hi entreno alguns cops a la setmana. Em van convocar pel partit de lliga al camp del Sassuolo. Soc juvenil de tercer any; si tinc la sort de debutar aquest any a la Sèrie A, millor que millor, seria un somni.

Quin paper té l’Hellas Verona al futbol italià?

És un club petit, familiar i on t’acullen bé. Seria com un Granada o un Girona d’anys passats.

Amb el filial et fixes marcar un nombre concret de gols?

No, perquè et poses pressió. Intento jugar de la millor manera possible i les coses ja arribaran soles.

Quin tipus de davanter ets?

Jugo de davanter centre, però sempre m’he considerat un extrem dret o esquerre. Soc bastant ràpid, veig porteria i ajudo a l’equip sense pilota.

Et fixes en algun davanter de màxim nivell?

Diuen que m’assemblo a Victor Osimhen, del Nàpols. I crec que sí que m’hi assemblo perquè soc ràpid i lluito totes les pilotes.

De quin equip ets?

Tota la meva família és del Barça i jo soc del Madrid.

"En 3-4 anys ha anat tot molt ràpid. Estic molt content a Itàlia, però si m'arriba una bona oferta d'Espanya m'ho pensaria"

El 2020 jugaves a l’Escala. Què penses quan mires enrere?

Que en tres-quatre anys tot ha anat molt ràpid. Vaig fer molts gols al Figueres i a l’Escala, però quan vaig jugar millor va ser en el meu darrer any a Catalunya, al Llagostera cadet.

Quan vas començar a jugar?

Amb 5 anys. Al meu pare li agradava el futbol i em va apuntar a l’Esplais. Em va agradar i vaig seguir. Recordo que jugava de defensa central amb el número 5.

I després passes pel Figueres, en dues etapes, Girona, l’Escala...

Al Figueres ja em van posar d’extrem. Després vaig estar un any al Girona aleví, vaig tornar al Figueres i vaig anar un any a l’Escala cadet perquè al Figueres jo volia anar al cadet A i em van deixar al cadet B. Crec que havia fet un bon any a infantil de segon any i a tres companys meus (Haruna Boiro, Lucas Stille i Max Camós) sí que els van pujar al cadet A. No em va agradar. Tenia molts amics de l’escola a l’Escala, hi vaig anar i vaig acabar a cinc gols del màxim golejador havent jugat cinc partits menys. I em va cridar el Llagostera cadet a Divisió d’Honor.

Com va ser el pas de Llagostera a Itàlia?

Pel meu representant. Van preguntar per mi i entre els llocs que podia anar vaig escollir anar a l’Hellas Verona sub-17. Amb el Llagostera havia quedat entre els màxims golejadors de Divisió d’Honor cadet tot i baixar. Després vaig fer la pretemporada amb el juvenil A i el mateix estiu ja vaig anar a Verona.

T’agradaria tornar a jugar al futbol espanyol?

Estic molt content aquí a Itàlia, però si m’arriba una bona oferta m’ho pensaria. Sempre m’he criat allà i no tanco les portes.

Encara vens per Castelló?

Quan tinc temps lliure sí que vinc aquí, però ara no veig a la meva família des del 9 de juliol.