Entre llenties, cistelles i macarrons

Jordi Marull Duch (Figueres, 1982) és conegut a la comarca per dos motius principals. El primer, per ser entrenador de bàsquet a l’Adepaf, de Figueres, tasca que ha fet els darrers vint-i-quatre anys. El segon, per seguir el negoci familiar de menjar preparat, Ca la Petronila, de la ciutat figuerenca, i cuinar plats tan suculents com els macarrons, les llenties o els llibrets que tants cops hem demanat. Ha estat pare fa uns mesos. La feina la manté, però el bàsquet sí que l’ha canviat, ja que a partir de la temporada 2023-24 serà el nou coordinador esportiu del Club Esportiu Vilafant. Després de més de trenta anys defensant els colors blau-i-blancs, a partir del setembre vestirà de taronja-i-negre.

El motiu del canvi? La paternitat recent que, com a totes les famílies, trastoca el dia a dia i canvia els horaris, les hores de son i els hàbits. «Si no haguéssim sigut pares segurament hauria seguit a l’Adepaf, ja que és el club de la meva vida i mai m’havia plantejat marxar», comenta Marull, conegut com a Maru. Ara bé, la màxima flexibilitat horària, que no li podia oferir l’Adepaf, i les condicions generals al Vilafant, «van decantar la balança perquè passés a exercir de coordinador, un canvi que des de feia unes temporades m’encuriosia».

Adepaf, 28 anys a l’entitat

Jordi Marull va començar a jugar el 1995 a l’Adepaf, després d’estar dos anys al Club Natació Figueres. Va passar per a totes les categories i a partir de 1999 compaginava el joc amb les instruccions des de les banquetes. «He de dir que només he viscut bons moments al club, exceptuant elements aïllats, i sempre he estat molt a gust. És evident que hi ha hagut moments de pujada i de baixada, però el balanç és molt positiu». Afegeix que tot i que a Castelló d’Empúries hi ha hagut el millor ambient que ha vist en partits del sènior, no té sentit que un equip de Figueres hagi d’anar a jugar a fora per falta d’instal·lacions.

Va començar a jugar al CN Figueres i, a partir del 1999, ja a l'Adepaf, va alternar la tasca de jugador i d'entrenador

Aquest trasllat de seu de l’Adepaf (de preinfantils cap amunt els equips jugaran a Castelló) és segurament el canvi més gran que ha viscut Marull al llarg de tants anys al club, seguit d’una societat cada cop més immediata i amb moltes activitats a l’abast, motiu pel qual als nens i nenes els costa més «tenir el compromís, el treball i l’esforç que tenien generacions anteriors», esmenta Marull.

Amb les generacions de jugadors de la casa, que pugen de la CEBA, és on cal incidir més. «Gràcies a tots els jugadors de la casa podrem consolidar encara més el projecte. En aquest sentit, cal tenir molt clar que tots els jugadors són importants, i no tot passa per ser el més bo i fer molts punts; poden sortir entrenadors, ajudants o delegats de cadascuna de les persones que passa pel club».

Lamenta que el gruix d'equips de l'Adepaf, a partir de preinfantils, es traslladin a jugar a Castelló d'Empúries

Vilafant, un nou repte personal

El repte del Vilafant «em fa il·lusió, ja que al llarg de tots aquests anys he anat cultivant la meva manera d’entendre el bàsquet, tant esportivament com d’organització d’equips i gestió de grups», explica. Té molt clar, però, que cal adaptar-se molt bé a les circumstàncies de cada equip, i que «una cosa és el que m’agradaria o crec que s’ha de fer i, l’altra, el que realment podem fer amb la nostra casuística». El CE Vilafant tindrà 17 equips (sis de femenins) la propera temporada. És el que en té més de la comarca, entre els quals tres equips masculins de no-formació: a Primera Territorial (antiga Tercera Catalana), en sots-25 i en sots-21, on caldrà crear una bona dinàmica entre els tres per treure tot el suc possible.

"L'Adepaf és el club de la meva vida, mai m'havia plantejat marxar. El Vilafant mai l'he vist com un rival"

En aquesta temporada Marull compartirà les tasques amb Eloi Casanovas, l’actual coordinador, que la campanya vinent ja ha anunciat que deixarà l’entitat taronja. A Marull, doncs, li espera molta feina amb un club ara rival directe pel que fa al nombre d’equips, volum de massa social i jugadors amb l’Adepaf, «però que mai els he considerat un etern rival perquè sempre hi he tingut amics i bons coneguts», puntualitza.

Els macarrons, igual de bons

Treballar de cara al públic implica veure moltes persones, i si és de menjar per emportar, encara més. «Al llarg de tots aquests anys he vist passar molts nens i nenes que entrenava o veia jugar, i sempre era una situació curiosa. Tinc moltes anècdotes, com per exemple, una mare que va venir expressament a comprar a la botiga perquè el seu fill, a qui jo entrenava a l’escola de bàsquet, em volia dir que s’havia apuntat a jugar a un equip».

"A casa sempre m'ho han posat molt fàcil. Actualment, la família és el més important per mi"

Han passat molts anys, i molts més que en passaran, ja que Marull no té intenció de deixar el negoci. De fet, va començar-hi a treballar perquè era una feina que li permetia combinar molt bé amb les funcions d’entrenador: fer cursos, anar a tots els entrenaments i partits i treure’s els títols, «perquè a casa sempre m’ho han posat molt fàcil». Amb els anys, la prioritat ha anat canviant: «El bàsquet perdia pes i en guanyava la feina, i actualment la família és el més important per mi», detalla Marull.

La paternitat, doncs, ha canviat lleugerament el rumb de Jordi Marull, que encara farà els macarrons, les llenties i els llibrets (no patiu), però viurà el bàsquet una mica més diferent, en aquesta ocasió des dels despatxos i amb una visió molt més global del club, el Vilafant. Amb l’experiència de més de 20 anys a les banquetes, segur que aportarà el seu granet de sorra al club i al bàsquet de la comarca.