"L’Universíada de la Xina va ser una bogeria d’esdeveniment"

Ramon Ruiz, competidor del gimnàs Tae Sport, de Vilafant, va participar, a inicis d’agost, en els Jocs Olímpics Universitaris celebrats a la Xina, com a estudiant de l’UCAM Múrcia. El vilafantenc, de 25 anys i intern al CAR de Sant Cugat des de 2012, va cedir en el primer combat, però va viure tota una experiència a Chengdú. Ruiz es va presentar a la cita asiàtica en un bon estat de forma en pes superlleuger (-80 kg), ja que en els últims mesos s’havia proclamat campió del Campionat d’Espanya per Clubs, del Campionat d’Espanya i del de Catalunya absolut.

Com va viure la Universíada?

Com a esdeveniment, va ser una bogeria. Van recrear el màxim el que són uns Jocs Olímpics. La cerimònia inaugural va ser una passada, amb molts voluntaris, espectacles i música en directe, focs artificials... era de gran magnitud. L’experiència i l’ambient que hi havia a la vila va ser únic. I la gent del país es va bolcar molt amb els esportistes perquè sortís tot genial.

Per molt poc no va poder passar del primer combat contra el rival de Tailàndia.

Va ser un combat molt igualat que es va decantar a favor seu. El combat es va complicar i vaig cedir per la mínima a l’últim assalt, en el desempat. Al primer, tenia un parcial positiu de 8-0 i vaig decidir canviar l’estratègia. Volia afrontar els últims segons amb una actitud més reservada, ja que venien més combats. Però l’estratègia va ser errònia i em va remuntar en trenta segons. Després em va costar refer-me. Al segon assalt m’havia de posar per davant i ho vaig aconseguir, arriscant i forçant el tercer. I en el desempat, amb 4-4, s’ho va emportar ell per tenir més registres al peto (protector). Són coses que passen, així és l’esport.

Ha acabat la temporada, fent el ple en l’àmbit estatal i fregant medalles internacionalment. Com la valora?

En l’àmbit nacional, tots els objectius els hem aconseguit amb el màxim orgull que es pot tenir, que és la medalla d’or. Internacionalment ens ha costat més. Com a màxim he quedat cinquè, fins als quarts de final. Hem d’intentar anar progressant.

Manté la il·lusió per anar a uns Jocs Olímpics en un futur? Ja no parlo de París, sinó els de 2028.

És difícil parlar d’un objectiu tan gran i un camí tan llarg. Tothom es prepara cada cop millor. És un objectiu, sí, però està molt lluny.

Fins quan es veu competint?

Fins que el cos ja no assimili més un estat físic òptim per competir. Ara, estic gaudint amb les competicions i físicament em noto molt bé.

A què li agradaria vincular-se en un futur?

En quelcom relacionat amb l’esport. L’esport d’elit és el que porto fent al llarg de la meva vida. M’agradaria continuar en aquest món i en aquesta branca.

De petit volia ser bomber.

Sí, però estan intern al CAR de Sant Cugat, a on seguiré a partir de setembre, és impossible. Soc estudiant de CAFE i aquest any començaré un màster en màrqueting i gestió esportiva en el Johan Cruyff Institute.