"A Barcelona la visibilitat és molt diferent que a Girona"

Sergi Arranz va anunciar a l’abril que es retirava i, així, el futbol català va acomiadar un dels grans davanters de la seva història. El figuerenc va inflar-se a fer gols a Vilamalla, Figueres, Peralada, Palamós, Montcada, Horta, Cerdanyola del Vallès, Martinenc, Terrassa o Olot. L’últim que va marcar, és clar, havia de ser especial. No va ser del tot seu, però va donar l’ascens a Segona RFEF al Sant Andreu...

Com el recorda?

Tothom diu que la jugada és meva, però al final el gol no el faig jo! Després que ens empatessin i que es parés el partit per la pluja, cau una pilota aïllada dins l’àrea i la pesco perquè, per sort, una bassa l’havia frenat. Si no, segurament no hi arribo. Decideixo picar-la perquè veig el porter avançat i en Momoh, un juvenil que estava amb nosaltres els últims partits, la va acabar posant dintre. Èxtasi, tothom fora de si, una autèntica bogeria.

Aquell dia, i ja de fet durant el tram final de curs, jugava sabent que tot s’acabava...

A la primera volta vaig tenir molts minuts, però arran d’una lesió vaig deixar de tenir-ne tants i sabia que un cop anunciés que ho deixava havia d’agafar-m’ho d’una altra manera, gaudir-ne molt més. Va ser cosa de mentalitzar-me i preparar-me físicament per a arribar als últims partits de la millor manera i quan tingués l’oportunitat aprofitar-la.

És quelcom que va fer en tota la seva carrera, marcant més de 200 gols. Què se sent en mirar enrere?

Bé, és cert que he fet molts gols i en molts equips, però un es posa a pensar i no recorda tots els que ha fet. De cada any te n’emportes moments puntuals i, sobretot, et queda el més recent, el que has viscut els últims anys on has jugat a Terrassa, Olot, Horta, Sant Andreu... L’altre ho tens en el record, però potser no hi penses tant.

De totes maneres, recordarà bé l’època en què explota, com va ser?

Sempre he fet gols, però jugant a Girona potser no tens tanta repercussió. L’any que sí que exploto és a Montcada i Reixac, que faig 27 gols. Llavors, a l’Horta, mantinc la línia, i en ser a Barcelona hi ha mitjans que et donen molta visibilitat i cap a més gent. Crec, però, que a Figueres i Peralada ja havia explotat. Justament l’Eduardo Vílchez (entrenador seu a Peralada) ja m’havia dit que, si seguia a aquest ritme, em traurien de l’equip, em fitxarien. Al final, vaig a Barcelona i allà la visibilitat és molt diferent que a Girona.

Són aquests els seus millors anys com a jugador?

Segurament sí... Potser a Terrassa (2018-2021) i Olot (2021-2022) és on he donat el meu millor nivell. Físicament, estava molt bé i, quan vaig a Olot, el camp, de gespa natural, ajudava molt. Els tècnics que he tingut també hi han fet molt.

Però ara, ho deixa al cent per cent?

Sí. Ara mateix no tinc cap intenció de ser segon, primer entrenador, ajudant o el que sigui, com fan altres jugadors. No. Jo em desvinculo per complet del futbol i em dedicaré a la meva vida laboral, que és el que ara m’ocupa més temps.

Fent de dentista...

Ja fa molts anys que hi treballo aquí, a Barcelona, i ara he muntat un projecte propi, així que encara hauré de fer més hores, però estic molt motivat.

En què consisteix aquest nou projecte?

En odontologia hi ha moltes especialitats, i jo em dedico a la part més estètica. Feia temps que volia fer un salt de qualitat en l’àmbit laboral, i trobo que fer el meu projecte era l’única manera. Està molt enfocat a la clínica estètica dental, però també és cert que a totes les especialitats. És un concepte diferent de la resta de clíniques de l’Estat, per buscar el nostre camí. Al final, tot ha d’acabar amb resultats que siguin excel·lents i òptims. 

I es diverteix més arreglant dents o fent gols?

És diferent! Crec que el que més trobaré a faltar del futbol és el vestidor, la vida social que et dona conviure amb 22 o 23 persones no es dona al món laboral. Al final, cada cosa té el seu què. Com a dentista, satisfàs molta gent, i això també és maco. 

Un projecte que molta gent segueix avui és el de la King’s League, no sé si se li ha plantejat...

Des que va començar que m’han sortit diverses possibilitats. De fet, farà un parell de setmanes que van oferir-me d’anar-hi, per a jugar a la final del play-off al Metropolitano (29 de juliol), però ara per ara necessito descansar una miqueta. Més endavant, potser sí que no ho descarto. Si a l’octubre o al novembre es presenta l’oportunitat i em veig amb ganes, segurament no diria que no, però, de moment, sí que ho descarto.

Mentrestant, va seguint els equips gironins?

Sí, sempre miro de seguir-los. Segueixo tenint molta relació amb excompanys tant d’Olot com de Barcelona, als diferents equips que he estat. Tot i que ja no jugui a futbol, m’agrada moltíssim aquest esport i sempre el seguiré.

Què li sembla la nova Lliga Elit, que ha creat la Federació?

Els últims anys s’està parlant de moltes lligues diferents i s’estan reestructurant totes les categories. A poc a poc es va veient que tot es posa al seu lloc. Potser, abans, de Primera Catalana al que ara és Tercera Federació hi havia un salt bastant gran, i, fent aquesta Lliga Elit, els pròxims anys serà més curt. Segurament aquest primer any encara no es noti tant, però a la llarga sí, i ho anirem veient. L’exemple clar és la Segona RFEF, on hi ha molts equips que fa quatre o cinc anys eren a Tercera, és a dir, que han aguantat. A la llarga acabarà passant això amb la Lliga Elit, que reforçarà els clubs.