Roses té els reis de la sorra

El Roses Platja és el referent català de futbol platja, amb els primers equips situats a la màxima divisió estatal i proclamats campions de Catalunya

El club té prop de 200 jugadors en totes les categories que, de moment, es limiten a practicar aquesta modalitat només a l’estiu

Una xilena de Suli Batis en el Roses Platja-Terrassa de la final catalana, a Roses, del juny.

Una xilena de Suli Batis en el Roses Platja-Terrassa de la final catalana, a Roses, del juny. / FCF/DAVID SUBIRANA

Lluís Ribera

Lluís Ribera

Són les 7 del matí d’un dia d’estiu a la platja de sorra fina del Rastrell, de Roses, i hi ha una quinzena de jugadors que entrenen la modalitat de futbol platja. És habitual trobar-los de dilluns a divendres, en un camp amb porteries habilitat a la mateixa platja. Són membres del Club Esportiu i de Lleure Platja de Roses, conegut com a Roses Platja, que s’ha convertit en l’entitat de referència de Catalunya. «Entrenem en aquest horari perquè a les 9 la gent marxa a treballar, no ens podem ajuntar a cap més hora. És un sacrifici i ho vam implementar l’any passat perquè ens vam començar a marcar objectius més ambiciosos», explica Dani Haro, que exerceix de tot al club rosinc: president, coordinador, entrenador i jugador. 

Els de l’Alt Empordà tenen els primers equips masculí i femení situats a la màxima categoria estatal de clubs i són els vigents campions de Catalunya. La seva filosofia va més enllà dels resultats dels sèniors. El club té prop de 200 jugadors i jugadores repartits en totes les escales, entre els primers equips i els prebenjamins. Els conjunts de base entrenen tres cops a la setmana entre juny i agost.

Omnipresents a la catalana

Torredembarra i Vilanova havien estat els clubs capdavanters, però ara Roses ha passat a la primera línia. Aquest fet no ha passat per alt a la selecció catalana de futplatja. Sense anar més lluny, entre ahir i demà els combinats cadets i infantils estan disputant els Campionats d’Espanya a Còrdova amb 22 dels 24 jugadors de l’Alt Empordà, la majoria dels quals rosincs. Un dels seus entrenadors és el mateix Dani Haro. I, a finals de juliol, a Melilla i a Cadis, serà el torn dels sèniors i dels juvenils, en categoria masculina i femenina, on tot apunta que la convocatòria mantindrà la mateixa tònica. 

Amb jugadors del poble

Un altre premi que ha tingut el Roses Platja és que, el juny passat i per primer cop, va acollir una de les proves del Campionat Nacional de Primera Divisió sènior (organitzat per l’RFEF) i els Campionats de Catalunya en sis categories (FCF). A la lliga estatal, formada per 10 equips, l’equip rosinc masculí és l’únic català, ocupa el tercer lloc i es troba immers en entrar a la Final Four. S’ho jugarà la setmana que ve a Huelva amb enfrontaments directes contra el Marbella, el Llevant i el Cadis. Es tracta de rivals que, juntament amb el líder, el Melistar, de Melilla, disposen de jugadors de la selecció espanyola, argentina, brasilera i japonesa. «Estem jugant contra l’elit mundial del futbol platja. Classificar-nos per a la Final Four serà molt difícil, però seria històric per al club», diu Haro. 

El Roses Platja compta amb tota la plantilla de jugadors del poble que durant la resta de l’any juguen a futbol-11, principalment a l’AE Roses, Roses City i UE La Jonquera. Per intentar arribar a la fase final, s’han reforçat amb dues peces de la selecció de Costa Rica. L’equip sènior femení del Roses Platja també competeix a màxim nivell, però en aquest cas amb jugadores barcelonines, dues de les quals immerses en la Queens League, Chivi i Nacha, a l’Aniquiladoras: «No en tenim de la zona perquè, a la lliga, quasi totes les rivals estan en clubs de Primera, com l’Alabès, Eibar, Osasuna... El nivell és molt exigent, però ja estem treballant en potenciar la secció femenina amb jugadores de la demarcació», explica Haro.

Paral·lelament, el Roses Platja també disputa la Copa d’Espanya en categories sèniors, juvenil i cadet. El club és viu entre el maig i l’agost i les competicions es disputen entre el juny i el juliol. La resta de l’any no entrenen perquè la temperatura a l’exterior baixa -a la sorra, juguen descalços- i tots els jugadors ja disputen les lligues de futbol-11 de l’FCF. No obstant això, el club està valorant amb l’Ajuntament de Roses l’opció de col·locar un sorral en un espai cobert. «Seria molt important perquè Roses, a més, passaria a ser un destí mundial de futbol platja», afegeix Haro. L’FCF també està involucrada en aquesta modalitat i a la futura Casa del Futbol Català, a Sant Feliu de Llobregat, hi inclourà un pavelló poliesportiu per a futbol sala i futbol platja.

L’espectacularitat de les xilenes

Al futbol platja es juguen partits de 5 contra 5: «El terreny i la circulació de pilota és diferent que la la gespa; cansa més, el desplaçament és més lent i no pots conduir ràpid per terra. Però és atractiu i dona molt espectacle, ja que, per exemple, no pots interceptar un jugador que està iniciant una xilena», descriu Haro.

A Roses, la febre per aquest esport ve de lluny. «La vila té cultura de futbol platja des de fa molts anys». La llavor es va instaurar amb el Campionat Local, que aquest dissabte celebra la 25a edició. El 2010, es va fundar el Roses Platja. «Al 2009, l’FCF intentava promoure el futbol platja, ens va convidar a la primera Copa Catalunya, quan encara jugàvem amb el nom de Harry’s Bar, ens van enamorar d’aquest esport i vam fundar el club», recorda el rosinc. 

Suli Batis, l’únic gironí a la selecció espanyola que lluita per anar al Mundial

La selecció espanyola de futbol platja té un representant gironí. Es tracta del rosinc Suli Batis, que aquesta setmana es troba a Bakú (Azerbaijdan) disputant el classificatori per anar al Mundial FIFA que se celebrarà als Emirats Àrabs Units al novembre. Suli, de 20 anys, és un dels valors sorgits del planter del Roses Platja i defensa els colors del Llevant. Al Campionat de Catalunya, a Roses, va poder jugar amb els rosincs. És un fix amb Espanya des que el van cridar fa dos anys i quan no competeix a la sorra ho fa a la gespa. Aquesta temporada, ha jugat a la Jonquera, de Segona Catalana. 

«En Suli és el resultat de la bona feina feta amb la base», explica un Dani Haro que és un dels altres jugadors gironins més destacats. L’alma mater del Roses Platja té 33 anys i és el futbolista que ha vestit més cops la samarreta de la selecció catalana. Recentment ha disputat per sisena vegada l’Euro Winners Cup, coneguda com la Champions League de futbol platja, amb el Recreativo de Huelva, a Nazaré (Portugal). Es pot viure, del futbol platja, a Espanya? «Només ho poden fer 5-10 jugadors, els que van a la selecció i van a jugar amb equips estrangers. A on paguen millor és a Rússia, Itàlia i Israel», confessa Haro, que també ha jugat a Sudamèrica.

L’Euro Winners Cups també va disputar-la Suli, que és el segon jugador de Roses que va a la selecció espanyola. Nelson Hinojosa va obrir la veda el 2011, poc després d’estrenar-se amb la flamant selecció catalana (2009). Hinojosa ara té 38 anys i segueix marcant gols i dirigint el Roses Platja. Qui també va tocar la porta de la catalana va ser el gironí Àlex Granell, que havia jugat el torneig local de futbol platja de Roses amb la Universitat de Girona.

Subscriu-te per seguir llegint