Plega Sile Camara, ex del Figueres i l'Escala

El davanter del Porqueres, de 36 anys, posa punt final avui contra el Calonge a gairebé dues dècades de trajectòria esportiva

Sile, dijous al camp de Miànigues, a Porqueres. | ANIOL RESCLOSA

Sile, dijous al camp de Miànigues, a Porqueres. | ANIOL RESCLOSA

Marc Brugués

Els crits de «Sile, Sile» que se sentien al Camp Nou de Banyoles ara fa una quinzena d’anys quan l’equip perdia i l’afició demanava a Benet Masferrer que fes entrar el jove davanter es repetiran avui a Miànigues en el partit entre el Porqueres i el Calonge (19:00), que serà el darrer del futbolista banyolí. Sile posa punt final a la seva etapa de jugador per centrar-se a la família mentre mata el cuc entrenant el cadet del Porqueres. Enrere quedaran el piló de vivències que li ha permès viure el futbol amb les samarretes de Serinyà, Porqueres, Banyoles, Los Barrios, Llagostera, Figueres i L’Escala durant divuit temporades. «Puc dir que he aconseguit deu ascensos i no he baixat mai. N’estic molt orgullós», assegura Sile que ha pujat de categoria amb Banyoles, Banyoles B, Llagostera, Figueres (2), Figueres B, L’Escala (2) i Porqueres.

Sile penja les botes amb 36 anys. | ANIOL RESCLOSA

Sile penja les botes amb 36 anys. | ANIOL RESCLOSA

Molt lluny li queden els anys en què va passar del Serinyà al Porqueres amb cinc anys i aprofitava qualsevol estona morta per baixar a la Plaça de la Farga a fer quatre xuts amb els seus amics. «Només pensava a passar-m’ho bé i gaudir amb els amics. M’emmirallava amb Eto’o i Henry», recorda. El Banyoles de seguida va captar aquell jove atacant ràpid com el vent i amb 18 anys, Benet Masferrer el va fer debutar amb el primer equip. Sile té gravada una de les frases que li deia sempre el tècnic. «No pensis, corre, corre i actua». El banyolí faria carrera a les comarques gironines amb el sostre màxim de Tercera. «Sempre he sentit a dir que podia haver arribat més amunt si hagués volgut. És clar que volia, només faltaria! Potser m’ha faltat constància o una empenta d’algú que m’aconsellés i em fes un cop de mà», confessa. La veritat és que Sile mai ha tingut l’oportunitat de jugar a l’antiga Segona B. «Potser quan em va venir a buscar l’Olot jo vaig fitxar pel Llagostera i potser hauria tingut l’ocasió, perquè després van pujar al cap de dos anys. No se sap mai. Potser m’ha faltat també un punt de sort».

Sile, en acció amb el Banyoles el 2008 DIARI DE GIRONA

Sile, en acció amb el Banyoles el 2008. | DIARI DE GIRONA

Sile ha mirat transmetre la seva alegria i passió pel futbol arreu on ha jugat sempre. Tot i això, el banyolí ha patit algun episodi de racisme durant la seva trajectòria. Per exemple, el dia del seu debut amb el Banyoles a Tortosa, quan tenia 18 anys. «Sembla que s’avança però estem en un punt on encara se senten alguns comentaris als camps. Trobo que són més d’impotència o mala educació que res més. Tot i això, considero que de racisme n’hi haurà tota la vida. No s’arreglarà pas d’avui per demà», destaca.  

Mentre esgota els seus darrers dies com a futbolista, Sile fa costat al seu germà Dawda (Girona B), lesionat de gravetat del genoll. «Ell amb 20 anys ja ha debutat a Segona amb el Girona, ha fet 10 gols a Tercera i és internacional absolut amb Mauritània. Jo, ni somiant-ho cinquanta cops, hauria pogut acostar-m’hi», confessa Sile que presumeix de germà i es mostra «orgullós» d’haver-lo entrenat al Porqueres abans que el Girona el fitxés.