L’Adepaf mira més enllà per tornar a dalt

El Club Bàsquet Adepaf es troba immers en la pugna per ascendir a Copa Catalunya. Amb l’objectiu de tornar el club a les categories on ha jugat històricament, l’àrea esportiva i la junta directiva del club figuerenc van apostar, la temporada passada, per incorporar jugadors africans. A la 2020-21, l’equip jugava a Tercera Catalana. El president de l’entitat, Oriol Rabert, detalla que, "en condicions normals, aquests jugadors estarien en clubs semiprofessionals, era una gran oportunitat per créixer". De moment, el resultat esportiu hi és: l’equip entrenat per Cristian Ruiz és a la part alta de Primera Catalana, categoria on van adquirir la plaça l’estiu passat. "Comencem a recollir els fruits d’aquella aventura, i tot i que som conscients que no ha estat gens fàcil, volem créixer una mica més i jugar a Copa Catalunya o Lliga EBA", explica Rabert.

La proposta que va arribar al vicepresident de l’entitat, Pere Pla, a través d’un contacte era arriscada i durant aquests dos anys "hem hagut de batallar molt", diu Rabert. En primer lloc, perquè la documentació no es va tramitar fins al cap d’un any, motiu pel qual no van arribar a Catalunya fins al febrer del 2022, fet que va afectar "la planificació esportiva d’alguns equips on havien de jugar aquests nois", detalla.

En segon lloc, la normativa de la Federació "ha mutat a mesura que s’ha trobat amb diferents casos: dels quatre jugadors que van arribar, un va jugar al cadet (Soyoye Oluwamayowa Maio), i dels tres sèniors, només en vam poder inscriure dos (Kingsley Chuckwugozie i Ibrahim Olajuwon Aibo). El tercer (Oluwapo Jojolayomininuj) va anar al Tàrrega".

En tercer lloc, i com a part intrínseca d’una aventura, els dos jugadors amb més nivell (Maio i Aibo) van fer el salt als Estats Units en programes becats de bàsquet abans de l’estiu. "Des del club, no vam trobar la fórmula legal per garantir-nos un retorn econòmic a curt termini, i malgrat que seguim en contacte, no podem comptar-hi en aquest sentit", diu el president, que afegeix que "estem molt orgullosos d’haver estat el trampolí per a aquests jugadors que potser veurem a la televisió algun dia".

El pis pels jugadors, ocupat

Els jugadors nigerians van ser una peça clau, perquè la temporada passada el sènior no perdés la categoria, beneficiats per unes bases de competició on ningú descendia de manera directa. Aquesta campanya només compten amb un dels nigerians, Kingsley Chuckwugozie. Per continuar creixent, a finals d’agost van fitxar dos germans italoargentins, Nacho i Santiago Aman, "arran d’un contacte de l’entrenador i coordinador, que també és argentí (Cristian Ruiz)", diu Rabert. "El pis que el club havia llogat per als nigerians tenia habitacions lliures i els argentins s’hi podien instal·lar. I, de retruc, la plantilla sortia reforçada". Recentment, s’ha incorporat un altre jugador argentí, Nicolás Humbert, "que ha vingut a treballar aquí i que donarà un cop de mà a l’equip", puntualitza Rabert.

Un problema recurrent

L’Adepaf ha posat la mirada més enllà de l’òrbita del club, ja que "a Figueres, comarca i província no hi ha prou jugadors sènior de màxima qualitat per cobrir un equip d’aquestes categories i, a més, si per falta d’instal·lacions hem de jugar a Castelló d’Empúries. Sempre hem tingut una barreja de jugadors de casa i externs", argumenta Rabert. El club amb qui sempre havien fet tractes, però, el Valvi Girona o Akasvayu, "ara és el Bàsquet Girona, un club immens i poc accessible per arribar a acords", esmenta.

"Una millor qualitat de vida"

"Estem contents de l’aventura i esperem que aquests jugadors s’aclimatin al ritme de vida de Catalunya. Som conscients que no és fàcil, però treballem perquè aprenguin l’idioma, trobin feina i siguin prou independents en una societat on podran tenir més qualitat de vida que al seu país", explica Rabert. Perquè això sigui possible, és clau, l’ajuda de Càritas, que els dona una cistella de menjar setmanal, gràcies al conveni signat "al principi de l’aventura", i el suport de l’Ajuntament de Figueres. Del que estan més orgullosos, però, és del clima que s’ha generat quan juguen de locals, on gràcies a la iniciativa de ‘Sènior per un dia’, on els equips del grup Nord viuen de primera mà la dinàmica d’un partit, "la grada s’emplena i la imatge del club en surt molt beneficiada. És una llàstima que no sigui a Figueres, però feia molts anys que no ho vèiem", diu Rabert.

Després de molts esforços, doncs, l’Adepaf torna a estar a dalt: és l’equip que juga més amunt de la comarca. I, a poc a poc, recupera les bases per tenir encara més pes al bàsquet provincial, amb la incertesa, però, de si el complement d’aquests jugadors estrangers tindrà continuïtat.