El futbolista del Gïrona Oriol Romeu evita dues sancions d’Hisenda

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya assegura que no se li poden pressuposar «al contribuent coneixements tributaris avançats»

Oriol Romeu, amb la samarreta del Girona.

Oriol Romeu, amb la samarreta del Girona. / STANDARD DE LIÈGE RSCL

Alberto Muñoz/Tono Calleja Flórez

El futbolista del Girona FC Oriol Romeu ha driblat dues sancions d’Hisenda perquè, segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), no se li poden pressuposar «al contribuent coneixements tributaris avançats». Els fets se centren l’any 2014, quan el jugador, llavors propietat del Chelsea, va estar cedit al València i l’Stuttgart alemany. Aquell any, defensava el fisc espanyol als documents a què ha tingut accés El Periódico de España, del mateix grup editorial que l'Empordà, el futbolista no va pagar el que li corresponia de l’Impost de Patrimoni ni de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

Segons sosté Hisenda als documents judicials del cas, Romeu va cobrar el 2014 gairebé 2 milions d’euros: 916.667 euros de l’Stuttgart, 742.065 euros del València i 294.875 euros del Chelsea. A més a més, en aquell moment se li atribuïa un patrimoni de 1.778.771 euros a Espanya i de 1.724.237 euros a l’estranger, és a dir, entre Alemanya i el Regne Unit. En total, més de 3,5 milions d’euros. Romeu va ser fitxat el 2011 pel Chelsea, club que, dos anys més tard, va decidir cedir-lo al València. Allà hi va estar una temporada, i, aquell estiu, concretament el 4 d’agost del 2014, el jugador va posar rumb a la Bundesliga.

L’escletxa per la qual la Justícia considera que el jugador no havia de saber on havia de tributar aquests ingressos es fonamenta que, en residir a tres països diferents durant el mateix any, no tenia els «coneixements tributaris avançats» necessaris per saber-ho. Perquè una persona hagi de tributar en un país determinat hi ha de residir més de la meitat de l’any, és a dir, 183 dies, encara que si, com en el cas de l’exblaugrana, es canvia de residència de forma habitual, preval el lloc on s’hagi passat més temps o on tingui el domicili habitual.

D’aquesta manera, es considera provat que el 2014 l’ara futbolista del Girona va estar almenys 172 dies a Espanya, 30 al Regne Unit i 131 més a Alemanya. Es desconeix on va estar els 32 dies restants per arribar fins als 365 que conformen un any, explica la sentència a què ha tingut accés El Periódico de España, ja que ni la inspecció ho ha pogut determinar ni l’esportista ha volgut aclarir-ho «malgrat haver-lo requerit en reiterades ocasions».

Pendent de la resolució final

Des d’ImagoSport, l’agència de representació que treballa amb el futbolista, sostenen que «Oriol Romeu sempre ha atès les seves obligacions fiscals» i que «està pendent» que es resolgui definitivament el cas després de «guanyar en part» el recurs presentat davant de la Justícia. Per aquest exercici del 2014, Romeu tenia oberta una disputa amb Hisenda per l’IRPF de 73.077 euros i una quota proposada per la tributació del seu patrimoni que, sumant els interessos successius de demora, va arribar a assolir els 8.081 euros.

A principis d’aquest 2023, en sentències de dies successius de l’11 i 12 de gener a què ha tingut accés aquest diari, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat les possibles sancions, però també ha reconegut l’obligació del jugador de tributar a Espanya. Per evitar-ho, la defensa del futbolista esgrimia un certificat de residència fiscal al Regne Unit, encara que, segons constata la Justícia, allà tampoc va intentar portar a terme cap autoliquidació.

El Tribunal Superior de Justícia català assegura que, malgrat que el jugador va intentar acreditar que el seu domicili permanent era al Regne Unit, la seva versió «no resulta creïble», ja que al domicili que constava a l’Agència Tributària es va aconseguir lliurar amb èxit a els seus familiars les notificacions de liquidació, la proposta de sanció i l’acord d’imposició de sanció. Les dues decisions del TSJ català són susceptibles de ser recorreguts en cassació davant del Tribunal Suprem.

Subscriu-te per seguir llegint