«Sempre vull guanyar, i aquest any crec que tindré opcions»

Acaba de complir 28 anys i en fa quasi dos que va estrenar la paternitat i que va tornar a viure a Roses. Maverick Viñales suma un títol en el Mundial de motociclisme (Moto3) i té entre cella i cella ser campió de MotoGP, una categoria on hi ha aconseguit nou victòries.

Aviat arrenqueu pretemporada amb els testos a Sepang. Últims dies de vacances?

De vacances, n’he tingut poques. Estic entrenant molt i preparant la temporada amb ganes i motivació.

Com valora la temporada passada (11è de la general)?

Va ser una temporada molt positiva, on em vaig trobar molt bé a la moto. Era un any de contacte i per agafar experiència per poder anar al màxim aquest 2023. Crec que, aquest, serà un dels anys on tindré més opcions; compto amb un equip i una estructura molt bona.

Com es nota al damunt de l’Aprilia? Què li falta?

M’he notat molt bé i té potencial per desenvolupar. Tinc moltes ganes de provar la nova moto, que va molt amb la direcció del meu estil de pilotatge. Poder pilotar una moto de forma natural és increïble.

Fa un any i mig va fitxar per Aprilia després de sortir de Yamaha. Té ganes de trobar una estabilitat?

L’any passat ja vaig trobar molta estabilitat. Aprilia està molt ben estructurat, hi ha una bona base. Aquest any, a més, hem incorporat més gent que farà encara més sòlida aquesta estabilitat.

Comparteix equip amb Aleix Espargaró, amic seu.

El més important és que tots dos lluitem perquè Aprilia sigui campiona del món, ho tenim molt clar. Junts, ho podem aconseguir i ho mantenim en ferm. Hem de continuar així, ja que crec que l’equip té una harmonia exemplar.

Referent al seu anterior equip, Yamaha, recentment algun mitjà ha vinculat que hi podria tornar. I Fabio Quartararo ha manifestat que, des que va marxar, la moto ja no és tan competitiva. Què en pensa?

Del que va dir Quartararo, ho desconec, perquè fa anys que no provo la moto. Sobre el retorn a Yamaha, no hi tornaria. No ho dic per ells, amb qui he tingut una relació molt bona. Al final, amb tot el que es va crear al voltant, vaig decidir canviar d’aires perquè era el més oportú en aquell moment. Li tinc molt respecte a Yamaha, a la fàbrica japonesa, he après molt i també m’he emportat lliçons que em serviran per a tota la vida.

"Arriscar menys per ser pare? És un mite, sempre vaig al màxim"

Aquest 2023 fa 10 anys del seu títol a Moto3. Tornar a guanyar enguany seria una bona manera de celebrar l’efemèride?

Si més no, lluitar pel títol fins al final. El primer objectiu és donar el màxim a cada cursa; després poden passar mil i una històries. Com sempre, el meu objectiu és guanyar. És complicat, però hem d’anar amb una mentalitat guanyadora. Hi ha altres marques que han dominat més, però nosaltres estem creixent i crec que la moto serà competitiva.

La categoria s’ha igualat molt els darrers anys, amb varietat de campions (Bagnaia, Quartararo i Mir). Com ho veu?

Ha estat molt irregular, una categoria canviant. Hi ha figures que han faltat, jo no he estat al 100%... Amb les coses normalitzades, hem de veure com estem preparats per donar la nostra millor versió. Estarem lluitant allà.

Canviant de tema, fa quasi dos anys del naixement de la seva filla (Nina). Com li ha canviat la vida des d’aquell moment?

M’ha canviat amb molts aspectes. No és fàcil compatibilitzar el fet de ser atleta i pare. He de ser molt ben organitzat i estructurat. Això, pel meu esport m’ha ajudat en ser més calculador i a tenir una organització molt ben plantejada. A la meva filla, no la canviaria per res, veure-la créixer és impressionant.

Arrisca menys al damunt de la moto o com sempre?

Això és un mite. Jo, premo al màxim, sé el que estic fent, és el meu somni i el vaig a buscar.

Retorn a Roses, entrenaments als circuits de casa i al cap de Creus

Ara fa un parell d’anys, coincidint amb el naixement de la seva filla, Maverick va deixar la residència a Andorra per viure a Roses. «El fet de crear una família et fa tornar a on has estat sempre i on tens la teva gent». Per aquest motiu, els seus entrenaments tenen lloc, habitualment, a l’Alt Empordà. Explica que amb moto entrena a circuits de motocròs, com el dels Arcs, de Figueres, i el de Castelló d’Empúries, del qual és soci. I amb bicicleta? «Per muntanya, tot el que és el cap de Creus és molt bonic, com Roses, Cadaqués, Portlligat, el Port de la Selva... En carretera, Sant Pere de Rodes és el port mític on sempre faig els temps per veure com estic físicament. També Tapis i Costoja. Noto que visc en un lloc únic, sempre estic voltant pel món i com aquí no em trobo en cap lloc més», afirma.

Sacada d’honor a la UE Figueres i aficionat del Chelsea

Maverick va ser convidat per la UE Figueres a fer la sacada d’honor abans del partit contra el FC l’Escala, el passat 22 de gener: «Em va fer molta il·lusió que em convidessin, conec molt bé el president (Narcís Bardalet) i vaig estar content de poder venir». El rosinc no és gaire futbolero, tot i que de petit va donar puntades de peu a equips com el Vilajuïga. El club de futbol pel qual té simpatia és, des de fa anys, el Chelsea FC.