«Vam fundar el CF Empuriabrava-Castelló per retirar-nos i se’ns n’ha anat de les mans»

El castelloní Iñaki Ezquerra, de 35 anys, es retira al filial del CF Empuriabrava-Castelló, de Tercera Catalana, per emprendre nous reptes futbolístics. Valora el seu pas i sortida del CF Esplais, el creixement de l’Empuriabrava-Castelló en set anys i l’omnipresent «Búfalo». Va ser un dels fundadors de l’entitat el 2015 i hi continua vinculat, també, com a secretari i com a director esportiu

Per què es retira?

En Xavi (Agustí) em va fer la proposta d’incorporar-me a l’staff del primer equip i va ser quan em vaig plantejar el futur. Com que no tindré temps suficient per compaginar-ho tot, penjo les botes per fer una dedicació exclusiva a la banqueta com a segon entrenador i preparador físic. És una oportunitat bona per mi, m’ho prenc com unes pràctiques. Havia entrenat al futbol base de l’Esplais i de l’Empuriabrava-Castelló i tenia el cuquet d’entrenar en amateur.

Com recordes els teus inicis?

Vaig començar a jugar als 5 anys per la influència del meu pare (Julio), que un cop retirat a l'Esplais va agafar la presidència. De petit, he mamat futbol a casa. Vaig iniciar-me a l’Esplais i d’infantils a juvenils vaig estar a la FE Figueres. En l’últim any de juvenil vaig tornar al poble, veia que no arribaria lluny i per estudis no podia compaginar un futbol més exigent. Vaig jugar a casa, a l’Esplais, amb els amics; em va fer feliç. Després, el primer equip va fer una plantilla anomenada “galàctics” i uns quants del poble vam marxar, jo al Base Roses. Torno a l’Esplais i el 2015 es produeix un conflicte el qual els jugadors no ens entenem amb la junta, que volia fer neteja, i creem el CF Empuriabrava-Castelló.

A l’Empuriabrava-Castelló hi fa de tot. Com va ser el naixement?

Vam fundar el club per retirar-nos el grup d’amics jugant a futbol i se’ns ha anat de les mans. De Quarta hem passat a Segona i ara tenim 9 equips base. Estem molt orgullosos pel que hem creat. Pel primer equip, la Segona és una categoria maca, però no ens posem sostre i a mitjà termini no descartem un altre ascens. Dels que vam començar, en Gabi Fernández també hi segueix.

Que a Castelló d’Empúries i Empuriabrava hi hagi dos clubs de futbol és beneficiós?

Crec que perjudica ja que, com passa a tot arreu, si hi hagués un sol club seria més fort. Però, al final, s’ha d’extreure el millor de cadascú. L’Esplais té un futbol base bastant organitzat i nosaltres uns primers equips més forts.

El temps us ha donat la raó?

Que tinguéssim 9 equips de futbol base i un primer equip a Segona Catalana era impensable quan ens vam fundar. Amb la covid ens vam quedar sense base i aquesta temporada hem fet un creixement molt gran, un boom, amb un equip per categoria.

Iñaki Fernández “Búfalo”, que va morir el 2017, el teniu molt present, amb el bateig del camp, pancartes, torneigs, càntics…

Sí, l’Empuriabrava-Castelló és un club que ara té estrella especial. Tot el que fem, és pensant en ell i com li agradaria que es fes. Va ser un dels fundadors, era un gran amic i és un projecte que no deixarem mai ja que és com un homenatge constant cap a ell. Als partits, el crit de guerra abans del partit, i després si guanyem, és l’”Oh Catapum”.

EN CURT

• Què suposa el CF Esplais per Iñaki Ezquera?

És el club de la meva vida, l’anava a veure quan el meu pare hi jugava. Me l’estimo i és una llàstima de la manera que vam haver de marxar. No li guardo cap rancor.

• El CF Empuriabrava-Castelló:

És com un fill, un projecte personal que vam fundar amb amics i el meu pare. Me l’estimo tant o més que l’Esplais.

• La FE Figueres:

En aquella època era el club més fort de la província i va ser una experiència molt profitosa. Hi vaig coincidir amb amics de Castelló. Recordo en Raül Agné d’entrenador, vam fer un gran salt amb ell i sent cadets ens tractava quasi com a professionals; recordo pretemporades rodejant el Castell Sant Ferran uns quants cops i després anar a l’Albert Gurt.

• El CF Base Roses:

Va ser un canvi, vaig marxar de l’equip del poble i em vaig sentir molt estimat tot i no ser de Roses. Vam fer la promoció d’ascens a Primera Regional.

• El millor company:

Iñaki Fernández. Físicament, era un toro, havíem jugat junts de centrals i tenia la rapidesa per rectificar ràpid els errors. I, tècnicament, destaco Pitu Labrador, Jose Cano, Txus Quintos...

• Un amic a dins del camp:

Gabi Fernández, aquesta temporada hem tornat a jugar junts de centrals a l’Empuriabrava-Castelló B i som com Bonucci i Chiellini; ell té 39 anys i jo 35.

• Un entrenador:

Raül Agné, Albert Albert, Àngel Roig.

• Un davanter rival:

Txus Quintos, és amic i quan era rival sempre ens la fotia.

• Un partit:

Qualsevol ascens i derbis. I quan vaig marxar un any al Base Roses, em vaig enfrontar a l’Esplais i vaig marcar dos gols que ens van fer guanyar el goal average final.