L’Ajuntament de Figueres fa un any que va posar en pràctica el Pla de Xoc dels equipaments esportius de la ciutat. Tot i això, ara com ara, els diferents clubs esportius de la ciutat no acaben de veure clar que aquest pla hagi representat millores significatives i asseguren que el pavelló municipal Roser Llop continua saturat. Per aquest motiu, presidents de clubs locals com el CB Escolàpies, Vòlei Figueres, Adepaf o Hoquei Figueres es van reunir fa unes setmanes per fer una petició conjunta a l’Ajuntament de Figueres perquè aclareixi l’estat d’un Pla de Xoc del qual «no se n’ha sabut res més». «La insuficiència d’espais per entrenar ens afecta, el club no pot créixer i tampoc podem oferir-los un espai de prova als infants i joves interessats en el nostre esport», exposa el president del Club Vòlei Figueres, Jordi Jaume. De fet, els responsables dels diferents clubs coincideixen que aquesta manca d’espai implica horaris limitats i entrenaments als més petits a hores incoherents.

Jugadores de l’Escolàpies, abans d’un partit al Roser Llop. | IVAN YERPES

«La mainada acaba l’escola a les cinc de la tarda i voldríem horaris extraescolars després de l’activitat lectiva: és la franja horària que demanem tots els clubs i la que menys disponibilitat té. Volem enganxar els nanos a l’esport i, si no donem mitjans per proporcionar-los aquest hàbit saludable, aconseguirem una ciutat sedentària», manifesta el president del bàsquet Escolàpies, Martí Carbó.

Els presidents exposen que fa més de deu anys que manifesten aquesta demanda, perquè les entitats esportives creixen i la societat, cada vegada més, té la voluntat de fer esport, però el Pla de Xoc no avança i el Poliesportiu s’ha quedat limitat en un mateix nombre de pistes que no donen més de si. En aquesta mateixa línia, «les primeres obres del pla de millora ens van afectar mínimament a la pretemporada, ja que alguns dies no podíem entrenar a pista interior, però ho vam saber gestionar», explica el president del bàsquet Adepaf, Oriol Rabert.

És un problema que fa temps que existeix i els clubs estan resignats esperant un pla de millora i una comunicació que, tal com expressa Carbó, «mai ha existit i tothom ens promet un pavelló que no hi és, ni tampoc estem informats del seu procediment». No tan sols es comprometeren amb una nova instal·lació esportiva, sinó que es va parlar d’una cobertura de les pistes de bàsquet exteriors del mateix recinte, per garantir nous espais. Així i tot, «el que necessitem és un pavelló que permeti centralitzar tota la nostra activitat i que la nostra massa social (entrenadors, famílies, jugadors, tècnics i junta) estiguin sempre a la mateixa instal·lació a cobert, per poder entrenar i poder mantenir el contacte esportiu que ens fa falta», declara el responsable de l’Adepaf. Per això, els representats, després d’una llarga espera i «d’una agenda molt plena per part de l’Ajuntament» es reuniran amb l’alcaldessa, Agnès Lladó, aquest dijous 3 de novembre per posar sobre la taula el conflicte i que, conjuntament amb tots els afectats, trobin una solució.

La remodelació del Pla Urbanístic està al caure, però els dies passen i els clubs «malviuen» i sobreviuen gràcies a les col·laboracions dels ajuntaments i dels diferents clubs de la comarca, que els ofereixen els seus espais i pavellons per a dur a terme els entrenaments com és el cas, per exemple, del Club de bàsquet Adepaf. Oriol Rabert explica que «només el 20% dels equips entrenen a Figueres».

Aquest afer no tan sols condiciona les entitats esportives que volen ampliar els seus equips i els horaris d’entrenament a hores adequades, sinó que també influeix negativament en un hàbit saludable.

Martí Carbó reclama «el retorn d’una ciutat esportista: si ens queixem és per un bé comú». Mentre que Jordi Jaume també lamenta el fet de «posar els infants a una llista d’espera per fer l’esport que demanen, però és el que tenim ara i ens hem d’adaptar».

Els representants dels clubs esportius sostenen que mentre la ciutat de Figueres ha fet un creixement demogràfic significatiu, i els clubs esportius també, els equipaments són ajustats i aquest fet limita els horaris dels entrenaments a les diferents pistes que tenen al seu abast. En conseqüència, alguns equips, com és el cas del grup de petits del Club Vòlei, es veuen obligats a fer ús d’altres instal·lacions, en concret, del gimnàs de l’Escola Joaquim Cusí de Figueres. Es tracta d’unes pistes parcialment cobertes i adaptades «d’una forma maldestra».