«Este tío está loco, pero con locos como él, el ciclismo sería aún más grande y más conocido». Ho va dir el gran Federico Martín Bahamontes, l’Águila de Toledo, un dia d’octubre de 1990. Es referia a Josep Maria Martorell i Pastoret, president del Club Ciclista Empordanès i del Comitè Organitzador de la Volta Ciclista a l’Empordà (COVE), que havia nascut aquell any.
Després de la Volta a Catalunya, la de l’Empordà va agafar molta volada en els inicis de la dècada dels noranta. Tanta, que fins i tot un campió del Tour com Bahamontes va acceptar ser el director de cursa. Josep Maria Martorell no va fer el viatge sol. Es va envoltar d’altres bojos del ciclisme, apassionats de les dues rodes que van viure una etapa màgica amb la qual la Volta es va fer gran. «Van ser quatre edicions de somni i, després, al cap d’uns anys, en va venir una altra, la de 1997, que vam organitzar perquè hi havia molt de risc que es perdés», ho explica el mateix Martorell en un sopar de retrobament d’una part de la gent que li va fer costat en aquell moment. Junts, al Celler de ca la Teta de l’Hotel Duran, han recordat anècdotes i vivències d’aquells temps que van unir en el COVE als membres del CE Empordanès i l’Esport Ciclista Figueres. Un matrimoni de conveniència que va donar els seus fruits malgrat les distàncies que sempre els havia separat. L’Esport va agafar el relleu, després, fent el Cinturó Ciclista amb gran èxit esportiu.
Entorn de la taula del retrobament hi van ser Salvador Dumanjó, Xavi Casaponça, Joan Bancells, Jaume Pagès, Josep Burgas, Ángel Garcia Sevilla, David Fernández, Josep Aparicio, Miquel Haro, a més a més de l’exalcalde Marià Lorca i l’exprimer tinent d’alcalde Martí Palahí. Jordi Oliva no va poder ser-hi a última hora.
Sobre la taula hi va haver records per als absents, com l’exàbitre internacional Albert Ferrer, l’aparellador Pedro Aldámiz o Valentín Panizo, el president que va gestionar el club en temps difícils. També per a personatges singulars, com el relacions públiques i actor Jaume Mir, el doble oficial de Charles Bronson, ànima de les arribades, o el xerraire Lluís Colet, maratonià de la paraula a les mítiques etapes que arribaven a Perpinyà.
«Vam complir el somni de fer una trilogia que unís esport, cultura i espectacle», recorda Martorell mentre els companys de taula rememoren moments mítics, «com el toc de trompeta matiner en un hotel de Lloret de Mar per a despertar a tothom i que va fer emprenyar els corredors dormilegues». També l’estrena de la Torre Galatea com a decorat final de la Volta o «aquells equips russos que portaven bicicletes que tothom acabava comprant». Martorell va rebre el 2007 la Medalla d’Or al mèrit europeu per la vinculació de l’esport i la cultura a l’Empordà.
Aquesta Volta va engrescar molts pobles i molts ajuntaments de la demarcació de Girona. «Va ser una gran ambaixadora de Figueres i de l’Empordà a tot el territori», conclou Marià Lorca.
