Empordà

Empordà

El rosinc Guiu Cortés, de l’AE Roses a promesa del futbol base del Girona FC

Va ser proclamat millor jugador del XIV Torneig de la Ceràmica, celebrat a Castelló

El jugador de Roses, durant un partit amb el Girona | DAVID SUBIRANA

Des de ben petit, quan només tenia un any, Guiu Cortés Tena ja jugava a futbol. Segurament per això va començar amb l’equip del seu poble, l’AE Roses, abans del que li tocava per edat. «Sempre ha volgut jugar a futbol», explica el seu pare, i per això va entrar a l’equip rosinc amb només quatre anys, quan encara no tenia l’edat habitual per ser-hi.

Després de gairebé tres temporades al Roses, quan tenia set anys Guiu va fitxar pel Girona FC, on fa quatre temporades que suma minuts i destaca amb el seu joc. «Per a mi, jugar al Girona és un orgull. Hi ha molts nens que juguen a futbol, però no tots poden jugar al Girona», declara el jove, que en aquests moments juga a la categoria aleví B.

Nascut el 2011, actualment estudia a l’acadèmia Centre Escolar Empordà, a Roses, on cursa cinquè de primària. Com declara la família del futbolista, compaginar els entrenaments amb l’escola és la part més dura, ja que entrena tres dies a la setmana de 17:30 a 19 hores, el que suposa sortir de seguida que acaba les classes per arribar a temps a l’entrenament. I és que, entre entrenaments i partits, el rosinc fa gairebé cinc-cents quilòmetres a la setmana de desplaçaments, sumats a haver de matinar molts caps de setmana quan té partit lluny de Girona. Tot i això, com explica el seu pare, «de moment ho porta bé i no l’afecta en els estudis perquè és un nen molt aplicat. Té la sort de treure molt bones notes, i també li incidim amb això», assegura.

Guiu Cortés, a dalt a l’esquerra, amb la resta de l’equip | DAVID SUBIRANA

El passat cap de setmana del 15 i 16 d’abril, Guiu Cortés va rebre el premi a millor jugador del XIV Torneig de la Ceràmica celebrat a Onda, a Castelló, en la categoria aleví. Allà va competir amb equips com el FC Barcelona, el Vila-real, el Cartagena o l’Elx. «Que et reconeguin que ets bon futbolista quan vas a jugar a fora és molt gratificant. I no només el millor de l’equip, sinó d’un torneig on hi havia molts equips de nivell», explica el pare, que assegura que per a Guiu aquest reconeixement ha estat «una dosi d’il·lusió i motivació molt important». Com explica el mateix jove: «Per a mi, rebre el premi a millor jugador del torneig ha sigut un honor i m’ha donat forces per seguir treballant».

En aquests moments, el futbol té un paper molt rellevant en la vida de Guiu, que explica que gràcies a aquest esport ha fet molt bons amics. I tot i que assegura que el seu somni és ser futbolista, també és conscient que és molt difícil i per això, en un futur, vol estudiar enginyeria aeronàutica.

De moment, continuarà combinant els estudis amb la seva passió i defensant els blanc-i-vermells a cada partit.

Compartir l'article

stats