L'experiència futbolística de Miquel Rivas (Torroella de Montgrí, 1968) li ve de tota la vida, primer amb una dilatada trajectòria com a jugador i més tard consolidant-se com a entrenador-educador. Actualment, dirigeix el Juvenil A de primera divisió (grup 13) i l'aleví C 2011 de segona divisió (grup 36) a l'AE Roses i és el responsable de Metodologia de Futbol-11 del club. Amb l'infantil 2009 de l'AE Roses, acaba de gaudir de la participació en el 20è MICFootball i es dona la circumstància que fa dues dècades ell mateix també va viure de ple el primer torneig internacional, com a entrenador de la Fundació Esportiva Figueres.

Quins records conserva del primer MIC?

Era l'any 2001 i va ser amb l'equip infantil de la Fundació Esportiva Figueres. En aquella època, disputàvem la lliga de Divisió d'Honor, en la qual jugàvem contra el Barcelona, l'Espanyol, la Damm... Justament quan vam guanyar un partit decisiu per salvar la categoria ens va arribar la notícia que havíem d'anar a disputar un torneig a Canàries. Increïble! No ens ho podíem creure. En aquell moment, se celebrava el primer MIC. Recordo que era el Mundialito Islas Canarias, amb les sigles MIC, mentre que actualment és Mediterranean International Cup. Aquell primer MIC tenia un cartell de luxe, amb la selecció de Brasil, la selecció de França, Barça, Atlético de Madrid...

Com descriu l'experiència?

Va ser una experiència molt maca, sobretot pel fet d'haver d'agafar un avió, amb el teu equip, per a anar a Canàries a disputar el primer torneig internacional... Estic molt agraït a Josep Costa i Ramon Miquel per aquesta oportunitat. Imagina't com estaven els nens, que passarien una setmana fora, per jugar contra Las Palmas, contra El Mensajero... Recordo la rebuda a l'hotel i que en la presentació va aparèixer Pep Guardiola. Tots vam quedar molt entusiasmats. En aquella època era jugador. Així va ser l'inici de la nostra estada al MIC.

Miquel Rivas, amb la plantilla amb la qual va viatjar a Canàries per jugar el MIC el 2001 ARXIU PERSONAL

Què tal van anar els partits?

No hi havia fase de consolació, només hi havia final. Vam perdre el primer partit amb Las Palmas i vam guanyar els altres dos contra equips de les Illes Canàries. Vam passar a la fase següent, però a la fase final ens va eliminar l'AT Segre de Lleida, per penals, després d'haver empatat a 2. En aquell moment ens vam sentir desil·lusionats, els nens van plorar, però un cop acabat el partit vam intentar que de tornada a l'hotel s'ho passessin bé i poguessin desconnectar. Va ser una setmana molt intensa. També hi havia el Cadet del Figueres, allà, i va ser tot molt bonic, molt especial.

Com a entrenador, com ho va viure?

Doncs imagina't com et sents quan ets entrenador en un torneig d'aquesta talla. Et fa reviure el futbol autèntic, el futbol de veritat. Et veus jugant amb equips de molta solera. Gaudeixes amb els nens, amb la seva il·lusió. Ho vius tot amb molta intensitat, amb molts nervis, perquè saps que et jugues passar a la fase final o a la fase de consolació. Jo ho gaudeixo igual que un nen. Són 24 hores de futbol, en què coneixes altres cultures, altres entrenadors, altres metodologies... Un torneig com el MIC és gaudir del futbol en tota la seva essència.

Després d'aquell MIC, en van venir més?

El d'aquest 2022 ha estat el meu cinquè MIC amb diferents clubs: un amb la Fundació Esportiva Figueres (infantil), dos anys amb el Llançà (infantil i aleví), un amb l'E.F.Tramuntana de Bàscara (infantil) i aquest darrer amb l'AE Roses (infantil). Tot han estat partits molt especials.

L'aleví del Llançà que entrenava Miquel Rivas, amb la plantilla de l'Atlhetic de Bilbao ARXIU PERSONAL

Quin és el seu consell als jugadors quan toca jugar a aquest nivell?

El missatge que cal transmetre als nens és de tranquil·litat absoluta, perquè hem de partir de la base que per a nosaltres serà impossible guanyar el torneig. Quan t'enfrontes a un Betis, a un Athletic de Bilbao o a un Liverpool saps que és molt difícil arribar a la final i guanyar-la. Per això, cal transmetre'ls il·lusió, cal dir-los que gaudeixin del moment, perquè se'n recordaran tota la vida d'aquests partits. És bo que els nens sàpiguen que potser perdrem, que potser ens marcaran molts gols, però és bo que sàpiguen també que no passa res. Els dic que gaudeixin i que juguin al futbol com ells saben fer-ho, perquè el resultat, al cap i a la fi, és secundari.

Quina és la sensació que s'emporta d'aquest últim MIC amb l'AE Roses?

La sensació que m’emporto d’aquest darrer MIC és molt positiva. La veritat és que he estat amb un grup de nens increïble, molt 'futboleros', amb una passió impressionant. Han disputat cada partit com si fos l’últim i hem competit a un gran nivell. En el primer partit contra el Júnior, per a mi, el resultat va ser injust. Un empat hauria estat el més just. Sí que és cert que el Betis ens va guanyar 5 a 0, però l’equip va competir fins al final. Recordo que anàvem 0-2 quan faltaven deu minuts per al final i, en aquests últims deu minuts, a causa del cansament i amb un Betis que tenia molts jugadors, diferent a nosaltres que teníem una plantilla molt curta, ens van fer tres gols. Però, bé, l’equip va estar a l’altura i va jugar molt i molt bé a futbol. En el nostre últim partit resulta que vam guanyar a l’equip que va quedar campió de la fase de consolació, el Sakura japonès. El cert és que és un equip exquisit jugant a futbol, vam passar-ho genial, en un partit de tu a tu, en el qual al final ens va somriure la primera victòria del campionat, amb un gol en els últims moments. Va ser una alegria immensa per als nois, que ho van celebrar al vestuari d’una forma impressionant.

La celebració al vestuari de l'equip de l'AE Roses després de guanyar al Sakura

La celebració al vestuari de l'equip de l'AE Roses després de guanyar al Sakura ALEVI AE ROSES

Quanta emoció...

Vam esperar fins a hores intempestives de la nit per saber quin grup ens tocava després i resulta que, per un o dos gols, ens va tocar jugar la fase consolació. Van ser els quarts de final amb el Sant Feliu de Guíxols. El nostre equip va fer un partidàs, vam guanyar 4-0 i ens plantàvem a les semifinals. Aquí ens va tocar una acadèmia de futbol de Romania i el partit va ser molt igualat. A la primera part empatàvem 0-0 i, en la segona part, ells ens van marcar un gol de córner i un altre de falta molt llunyana. Amb el 0-2 es va complicar la cosa i al final vam perdre 1-3. Ens feia molta il·lusió guanyar per arribar a la final i tornar a jugar amb els japonesos, perquè es van fer molt amics dels nostres jugadors, però no va poder ser. Aprofito per felicitar al Sakura, per haver quedat campió de consolació, i al València per haver guanyat a la fase final.

Quin resum pot fer d'aquests dies de futbol?

El resum és la imatge que van donar l’equip i l'AE Roses en aquest torneig i, sobretot, també es resumeix amb les paraules màgiques que he anat escoltant de tothom aquests dies: "Una experiència inoblidable". Ho recordarem tota la vida. Això és el més important, que els nens ho gaudissin, que ho passessin bé, que vivissin els partits com a autèntics professionals... Al final, això és el que t’emportes, veure els teus jugadors feliços dins el camp i les 24 hores del dia. Per als nens és, sobretot, un aprenentatge per a la vida, respecte, companyonia i amistat. Vull agrair al club i al seu president Sergi López l'oportunitat d'haver participat en aquest darrer MIC. Feia dos anys que no hi havia hagut torneig. El fet de poder jugar aquest any després de la pandèmia, amb més de 300 equips, veure la felicitat de la gent, el gaudi pel futbol, conèixer equips, cultures, metodologies… S'ha viscut un ambient extraordinari després del que hem passat.

9

Equips entrenats per Miquel Rivas que han participat al MIC Arxiu personal