Obrint el curs en la sisena posició del rànquing mundial de taekwondo al mes d’agost, Joan Jorquera Cala (Roses, 21 de juliol de 2000) ocupa la primera posició del rànquing de la WT en la seva última actualització de desembre del 2021. Amb les medalles en els Opens de Polònia, Turquia, Montenegro i París, ha sumat el màxim de quaranta punts per assaltar el lideratge mundial en -63 kg.

El rosinc s’ha convertit en el número u del món en la seva categoria de -63 kg després de l’última actualització de la WT, la federació internacional de taekwondo. Amb el ple en victòries en els opens internacionals d’aquests mesos, Jorquera ha sumat els quaranta punts màxims del calendari competitiu.

En l’última actualització del WT, s’ha situat com a número u del món en la seva categoria. Felicitats.

Sí, moltes gràcies! Ha estat brutal, era una cosa que feia molt temps que buscàvem i ha estat un èxit molt gran per a mi. Costa molt aconseguir-ho, fa molts anys que treballem a fons per assolir-ho, sabíem que era difícil perquè hi ha molta competència, però hem sabut mantenir-nos en la bona línia. Amb tots els opens internacionals que he pogut guanyar últimament, he pogut pujar fins al número u.

Supera el representant belga després d’uns mesos amb el ple en victòries en aquest tram de temporada que deixem enrere per tancar el 2021.

La veritat és que sí, portem una ratxa molt bona amb diferents victòries, i hem aconseguit la màxima puntuació que es pot assolir en un any amb quaranta punts.

Vam parlar fa uns mesos i tenia bones sensacions, però s’esperava aquesta ratxa?

Ostres, doncs ha anat molt bé des de l’última vegada que vam parlar. Ha estat la constància en el treball entenc, des de Roses fins a la feina aquí al CAR de Sant Cugat. A mi m’ha fet molta il·lusió tornar a competir, ha estat com començar de nou, i la feina que hem fet amb l’entrenador del CAR ha estat molt bona. He après molt en tot aquest temps de pandèmia i penso que els resultats han vingut expressament per això, per la feina del dia a dia.

L’última vegada que vam parlar recordo que va dir que «estava en el meu millor moment i va arribar la pandèmia». Ho manté?

No (riu). Ara ho canviaria, la veritat. Pensava que estava en el meu millor moment just abans de la pandèmia, guanyava coses, però ara estic encara més bé i em sento encara millor que llavors. Això m’ha donat una motivació molt forta per encarar el present i el futur. Pensava que estava al meu nivell màxim i, ara, he fet un canvi molt bo, he millorat en l’aspecte tècnic i tàctic.

I ara, encara hi ha marge de millora?

Sí, i tant. Sempre. Crec que estic en un punt de la meva vida esportiva on encara falten moltes coses per aprendre i viure, i he de millorar moltes coses encara per arribar on vull.

Per cert, diuen que el més complicat no és arribar, sinó mantenir-se. Què en pensa?

És molt cert. Arribar costa, moltíssim, però no et pots relaxar, hi ha molta gent amb molt nivell que et pot guanyar o superar en un tancar i obrir d’ulls.

Em sembla que té uns dies de descans, però després ve un calendari ple, oi?

Sí, ara estava pensant a passar les festes a Roses, que tinc ganes de descansar, però, vaja. Tenim el campionat d’Espanya al mes de gener, i els opens, el campionat d’Europa, etc. Ve carregat el calendari, sí.

Per cert, aquesta setmana passada ha competit en el Campionat d’Espanya de Clubs. Com ha anat?

Molt bé, vaig guanyar, també.

És inevitable pensar que els Jocs Olímpics de París 2024 són a l’horitzó.

Sí, però encara falta molt. És difícil classificar-se, però anem lluitant a poc a poc, dia a dia, i penso que és un repte a llarg termini.

Abans, quins creu que són els seus deures pendents?

Tinc altres reptes força importants, també. M’agradaria guanyar o aconseguir medalla al campionat d’Europa, al mes de maig, i el campionat del món, previst pel final del 2022. Seria brutal aconseguir-ho.

Ara, però, toca descansar em sembla.

Sí, ara en uns dies ja seré a Roses per passar les festes i a descansar amb la família.