Claudia Caymel suma la seva tercera temporada al Tennis Taula Tramuntana Figueres, on va assolir l’ascens a la Superdivisió femenina a Antequera aquest estiu passat. Campiona d'Espanya Absoluta l'any 2020, la palista espera poder ajudar l'equip a assolir la permanència de l’equip a la màxima categoria estatal.

S’esperaven la victòria en el debut a Superdivisió?

La veritat és que estem molt contentes. Vam obrir la lliga amb aquest enfrontament complicat i, tot i que tots els partits són importants, el Priego és un rival directe per intentar assegurar-nos la permanència. Va sortir molt bé i, també, va ser el primer contacte de l’equip sencer de la casa i els fitxatges de la Maria Malanina i la Tin-Tin Ho. Tot i els nervis del primer dia, ens va sortir rodó.

Com recorda la seva arribada al Tennis Taula Tramuntana Figueres?

La meva arribada va ser fa tres temporades. Vaig tenir les meves diferències amb el meu anterior club i va ser una sorpresa per a tothom. Amb la mà al cor, sincerament, crec que és una de les millors coses que he pogut fer i que em podrien haver passat en aquell moment. No només és un club amb uns valors instaurats, sinó que també és una segona família. Els valoro molt i estic molt agraïda de tot el que m’aporten esportivament i personalment.

Creu que a l’equip se l’ha reconegut prou després d’assolir aquest ascens històric?

Sí, com a club estem molt contents del suport que s’està demostrant. Per exemple, vam ser convidades a una recepció a la diputació de Girona i, també, la ciutat ens va fer entrega de la medalla al mèrit esportiu. De mica en mica anem veient que hi ha un reconeixement i a veure si podem donar-nos a conèixer més en un futur gràcies a això.

Com veu l’equip per assolir la permanència aquest curs?

Sincerament, ho veig com un repte, però molt possible. Per això estem aquí, per lluitar. Serà una temporada llarga i complicada, amb alts i baixos i situacions a resoldre, però també soc conscient que ho lluitarem i farem el que faci falta per aconseguir la permanència.

Si li dic que són les úniques que competeixen a l’elit estatal de la comarca, què en pensa?

Dit així fa una mica de respecte, però farem tot el possible per continuar a la màxima categoria i seguir a l’elit. La dinàmica que tenim i la companyonia al club ens afavoreix molt i fa les coses més fàcils.

Creu que falta ressò i ajuda a l’esport femení en general?

Penso que sí, fa falta molta ajuda. Sí que és veritat que des de fa temps empreses, marques i mitjans de comunicació estan fomentant més aquesta igualtat, però encara queda molt camí per recórrer. És obvi que necessitem l’ajuda de tothom i constància per poder fer-ho possible.

Més tenint en compte el caràcter mediàtic d’un esport com el tennis taula, que no el futbol, per exemple.

M’alegra que el futbol s’hagi adonat de l’existència de l’esport femení, però considero que hi ha molts altres esports que hi treballen. Aquesta situació em provoca tristesa. Ara que el futbol femení es reivindica, sembla que es visibilitzen altres esports femenins, i no només parlo del tennis taula. Va en la mateixa línia del que comentava abans. Cal constància i col·laboració de tothom.