Manel Balastegui Riguillo (Lladó, 1999) és remer del Club Natació Banyoles i va acabar en 7a posició als Jocs Olímpics de Tòquio, juntament amb el seu company Caetano Horta, després de guanyar la final B en la modalitat de doble escull de pes lleuger masculí aquesta matinada. Ha tornat a Lladó des de la capital japonesa amb un Diploma Olímpic. Ara, el seu poble li ha fet un homenatge i ha posat el seu nom al pavelló municipal d'esports.

Què ha suposat per vostè la descoberta de la placa al pavelló de Lladó?

És tot un orgull per mi, perquè vaig créixer aquí, em van educar aquí, fins als quinze anys, i sempre he tingut molta estima a Lladó. Ara, que el pavelló porti el meu nom m’omple d’orgull i, també, se’m fa molt estrany, veure que un edifici tingui el meu nom.

Quan va començar a practicar el rem?

Vaig començar quan tenia catorze anys i encara vivia aquí a Lladó. La meva mare em portava a Banyoles a entrenar i va ser el desencadenant de que anés a viure a Banyoles. Però, sempre he tingut molta estima per Lladó.

Hi havia tradició a la família amb el rem?

No, jo he sigut el primer. El meu germà ara també està remant i cada cop s’hi posa més. Em faria molta il·lusió que algun dia poguéssim remar plegats.

I aquest any ha participat en uns Jocs Olímpics...

I tant! Anar als primers Jocs en què puc anar de jove és el millor que em pot passar, perquè saps que encara tindràs l’edat per rendir i els teus rivals, segurament, s’aniran retirant abans que tu.

I on li agradaria arribar?

M’agradaria guanyar uns Jocs Olímpics. Aquest és el meu somni, de veritat. Després de tant de temps entrenant, voldria arribar el més endalt possible.

Veu possible combinar aquest esport amb els estudis?

Quan et planteges un objectiu tan alt, has de sacrificar coses. Entrenar a aquest nivell vol dir sacrificar la vida social i els estudis, que m’he de prendre amb més calma.