El jugador figuerenc del Girona FC Oscar Ureña Garcia va debutar com a titular a la Segona A davant l'Amorebieta (2-0). Després de participar en la pretemporada dels de Michel Sánchez, va brillar en els seus primers 72 minuts a Montilivi, als 18 anys, mostrant-se com una de les promeses a tenir en compte per al present i futur de l'equip.

Una de les sensacions de la pretemporada del Girona té accent alt-empordanès. Oscar René Ureña Garcia (Barcelona, 31 de maig del 2003) és un dels joves talents de la pedrera gironina que va poder debutar com a titular contra l’Amorebieta (2-0) en el primer partit oficial del curs. Un camí que va començar a la Finca de La Salle Figueres, passant per Vilatenim, les categories inferiors del Girona, fins a la pretemporada amb el primer equip.

Han passat moltes coses aquests dies. Com ho està paint?

Ja estic ubicat i tranquil. Sí que han estat dies en què han passat moltes coses, però la meva família i els meus amics m’han ajudat a no donar-li tanta importància i estar concentrat en el més important: el que passa sobre el camp. Tinc ganes de seguir jugant a futbol.

Com ha canviat tot en només un estiu, no?

Estic gaudint molt, la veritat. També he de reconèixer que he treballat molt aquests mesos. Em va arribar l’oportunitat i he intentat aprofitar-la com millor he pogut. És el millor estiu de la meva vida.

Com va anar exactament? Devia estar a la platja i...

Un dia després de l’inici de la pretemporada del primer equip, em van trucar. Havia d’anar a fer-me una PCR ràpid per començar a entrenar amb el primer equip l’endemà. Vaig trucar als meus pares i cap a Girona.

I aquell primer entrenament?

Vaig arribar amb molts nervis, sobretot, abans de començar. Quan vaig trepitjar el camp, vaig entendre que em tocava gaudir, aprendre de tothom i poca cosa més. Volia aprofitar els dies amb el primer equip al màxim, però gaudir i aprendre, sobretot.

S’esperava tot el que vindria després? El protagonisme en pretemporada, el debut en lliga, etc.

La veritat és que no. Amb el pas dels dies i els partits, vaig veure que podia passar alguna cosa així. No vaig pensar-hi gaire, només volia treballar al màxim i jugar a futbol.

Què va sentir quan li diuen que surt de titular contra l’Amorebieta a Montilivi?

Quan van dir l’alineació, el cor se’m va posar a cent per hora. Després, vaig estar tranquil i volia acceptar el repte. A més, els companys em van ajudar molt a calmar-me i confiar en mi. Em deien que era un partit més, com amb La Salle quan era petit. El mateix. A l’escalfament, estava més nerviós, però, des del túnel de vestuaris, volia pensar que era un partit més, gaudir-lo i prou. A partir d’aquí, vaig jugar com si fos un nen petit.

"Vull disputar el màxim de minuts i fer-ho el millor possible per ajudar l'equip a assolir objectius"

Un partit més, però va sortir tot molt bé.

Sí. Anaven passant els minuts i em vaig poder treure tota la pressió.

Surt del camp al minut 72. Aplaudiments a Montilivi. Què va sentir?

Em vaig sentir molt orgullós per com ho havia fet. També per la meva família, els meus pares i els meus amics. Havia complert un somni i vaig poder respirar tranquil, però em vaig quedar amb ganes de més. No només del partit, sinó en general. Vull seguir jugant en aquestes condicions.

Sembla que ha convençut el tècnic.

Això sembla, però he de seguir igual. Encara he de fer molt, he d’entrar a poc a poc i aprofitar els minuts que em puguin donar. Espero poder convèncer més.

I més tenint en compte el salt directe des del Juvenil A. No és un camí habitual per jugar a Segona A.

És un club que està apostant molt pels joves. A baix, sabem que ve gent molt bona, amb molt talent. Els joves estem arribant al primer equip.

En aquests anys deu haver rebut ofertes, però han confiat l’un amb l’altre, el club i vostè.

Tu mateix ho has dit, jo confiava en el club i ells en mi. Sabent la feina que s’està fent a la base és més fàcil anar pujant. Si estàs més temps al club, és més fàcil adaptar-se al primer equip. Quedar-me a Girona va ser la millor opció i ara ho estic veient molt clar, també.

"El Girona és un club que està apostant molt pels joves i estem arribant al primer equip"

Ha notat l’evolució del club els últims anys des de la base?

Vaig arribar l’any abans de pujar a Primera i es notava molt en el nivell dels equips, els fitxatges i la competència. Ens va fer millorar als jugadors de la base.

Quin és el següent pas?

Intentar consolidar-me al primer equip és l’objectiu real. Disputar el màxim de minuts i fer-ho el millor possible per ajudar l’equip a assolir objectius. Si puc fer-ho, encantat.