El jove cabanenc Gerard Blanch, de 24 anys, va completar recentment l’Iron Bike, una cursa de muntanya de 700 km i 27.000 metres de desnivell, que es fa als Alps Italians, a la regió del Piemont, i que té set etapes i un pròleg. Els resultats de Blanch: segon scratch i primer de categoria; posicions dignes d’admirar.

Aquesta és una cursa difícil de completar i reconeguda mundialment, i és que competeixen corredors de totes les nacionalitats. Gerard Blanch era el primer any que competia en aquesta cursa, i tot i això, ha marcat un precedent. Ara bé, malgrat el seu bon resultat, el desenvolupament de la prova ha tingut moments de tots colors. Tal com explica Blanch, «el primer dia em vaig sentir molt bé, però llavors vaig tenir una decaiguda: em van donar un cop per darrere i em van trencar el canvi de marxes. I aquell dia vaig haver de fer un sobreesforç per mirar d’agafar els primers i això em va perjudicar molt».

Per més inri, en aquella jornada l’etapa finalitzava en un refugi a 2.500 metres d’altitud, i els corredors feien nit allà. «Dormir en alçada em va afectar una mica, i l’endemà em vaig aixecar una mica marejat», destaca Blanch. Però a partir d’aquí, tot va millorar. «Vaig anar remuntant, i vaig guanyar la tercera, la quarta, la cinquena i la sisena (i penúltima) etapa. A l’etapa final vaig estar al capdavant, però no vaig poder derrotar el primer, ja que el dia que em van trencar el canvi em va treure una diferència notable». Tot i això, el seu resultat és totalment envejable.

I és que quan les coses es fan amb passió, els resultats són prometedors. I la fal·lera pel ciclisme de muntanya, a Gerard Blanch li ve d’antic. «Ja de petit anava en Mountain Bike pel meu poble, Cabanes, i he anat cada cop a més. Primer competia a nivell nacional, i ara faig proves en l’àmbit internacional, més llargues i per etapes». I el futur és prometedor: «De moment tinc prevista una etapa per Itàlia l’any vinent. Ara, aquest any, correré per aquí en les curses que més m’agraden, com l’Esperxada de Porqueres, o la Tramun que va d’Olot a Girona». Gerard Blanch té corda per estona. A l’Empordà tenim esportistes de talent.

Durant les curses, la pressió que es respira és brutal. Ara bé, fora de competició, l’ambient és càlid i amable, i la companyonia és essencial. Aquesta fotografia, ho deixa pal·lès. D’esquerra a dreta, trobem: Juli Clusella (assistència), Robert Masó (corredor), Àlvar Méndez (assistència), David Planella (corredor), Gerard Blanch i Pere Ventura (assistència) Arxiu personal