04 de desembre de 2020
04.12.2020
L'Empordà

Un espectacle que mereixia públic

L’Ekaterinburg derrota l’Spar Girona en una exhibició que trenca tòpics sobre la diferència entre bàsquet masculí i femení

04.12.2020 | 06:30

Veure Chelsea Gray traient de fons de pista, amb un segon i quatre dècimes per esgotar la possessió, fent rebotar la pilota a l'esquena d'una rival per anotar sota cistella (15-10 en el marcador). Sorprendre's amb una pivot de gairebé dos metres, Jonquel Jones, anotant quatre triples abans del descans (28-35 després de l'últim). O dir «sí, que bona que és» quan la millor jugadora del món, Breanna Stewart, posava per primer cop l'Ekaterinburg 10 punts per sobre en el marcador (30-40), són només tres, de les moltes, imatges que es mantenen a la retina després la primera meitat d'un dels millors partits de bàsquet femení del món. «Exactament igual d'interessant que el masculí amb l'única diferència que no hi ha esmaixades, perquè si ni hagués seria com si Ante Tomic l'esmaixés en una cistella de més de tres metres i mig d'altura», en la definició d'Alfred Julbe.

L'Spar Girona va perdre ahir a Fontajau (67-94) però això no deixa de ser una anècdota, perquè qui encara cregui que en un partit de l'Eurolliga femenina es veu bàsquet de menys qualitat que, per exemple, en un duel de LEB Or o en molts de la Lliga ACB un bon consell seria que, almenys per un dia, deixessin els perjudicis i veiessin jugar equips com l'Spar Girona i, per desterrar els dubtes definitivament, a l'Ekaterinburg. Les russes van trencar el partit en els primers cinc minuts del tercer quart, del 30-40 al 39-59 abans que Julbe intentés aturar el ruixat ofensiu de Quigley, Torrens i Stewart amb un temps mort, però l'equip gironí ja sabia que el partit clau és avui contra l'Schio (20.00, Esport3). Encaixar 32 punts en el tercer quart és un dany col·lateral de jugar contra alguna de les millors jugadores del món. En els primers minuts després del descans, l´Ekaterinburg va anotar cinc triples de cinc jugadores diferents.

La pandèmia i les restriccions sanitàries instaurades en el espectacles esportius van impedir que ahir hi hagués públic a Fontajau. Una llàstima. L'espectacle mereixia que s´hagués pogut veure en directe. Era una gran oportunitat per a la gent que fa temps que està al costat de l'Uni i pels que, encara aferrats als tòpics que aquest espectacle no va amb ells, tinguessin l'oportunitat de veure jugar en directe a Alba Torrens, Courtney Vandersloot o una Breanna Stewart que, d'aquí a pocs mesos, si el coronavirus no ho impedeix, liderarà la selecció dels EUA a guanyar una nova medalla en els Jocs de Tòquio. I és que si la primera part va deixar imatges gravades a la retina, la segona va ser la sensació que Stewart es mou per una pista de bàsquet amb una facilitat que sembla que res no li costi. Entre ella i els triples del joc exterior rus, l'Ekaterinburg va trencar el partit com i quan va voler. L'Uni perdia de 20 punts i Alfred Julbe, fins ahir invicte, no podia dir que el seu equip estava fent res cosa malament. Simplement, les altres eren molt bones. Gray, Vasic (màxima anotadora del partit amb 23 punts), Palau, Elonu... també ho són. Però els pressupostos serveixen per alguna cosa. I els oligarques russos semblen que en tens suficients per haver decidit que aquest any l'Ekaterinburg també serà campió d'Europa.

Avui, partit clau contra l´Schio amb les catalanes i les italianes empatades en la classificació, i la veterana pivot francesa Sandrine Gruda de peça clau en el rival.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook