03 de juny de 2020
03.06.2020
L'Empordā

El Salt Gimnāstic Club es posa de nou en marxa adaptat a la nova realitat

?El gimnās va reobrir ahir les portes amb estrictes mesures de seguretat i amb l'objectiu de treballar per adaptar-se a la situaciķ actual ben aviat

04.06.2020 | 06:30
El Salt Gimnāstic Club es va posar ahir de nou en marxa.

La famosa nova normalitat ja és aquí. Un terme que neix a la força, obligat per la pandèmia de coronavirus que ho ha trastocat tot. El futur s'escriu amb interrogant. A curt, mig i llarg termini. El present és una altra història. Hi ha molts dubtes encara, però la societat s'ha posat en marxa. Sense l'obligació de quedar-se a casa, com passava dos mesos enrere, la vida torna a treure el cap. Bona part de tot allò que havia quedat aturat, s'engega de nou. Poc a poc i amb bona lletra, per si les mosques. És el cas del Salt Gimnàstic Club. Al març, forçat a l'aturada per les circumstàncies, va decidir impulsar una sèrie d'activitats i exercicis a les xarxes socials perquè els i les gimnastes, grans i petits, no es quedessin a casa sense fer res. Ara, amb el juny tot just inaugurat, la història és una altra. Ahir obria de nou les instal·lacions de Salt. Ho feia amb una realitat ben diferent a la de fa setmanes.

«Tot té una llum al final del túnel. És evident que no viurem igual que abans, que ens passarem una temporada que tot serà diferent. Però hem decidit posar-nos-hi de nou, per començar a veure que la realitat no serà la mateixa i que ens passarem uns anys que la gimnàstica serà diferent». Així s'expressa Montse Hugas, directora tècnica del Salt Gimnàstic Club. El primer pas ja s'ha fet. Ara cal que tothom hi posi el seu granet de sorra. L'entitat s'ha marcat unes directrius. Les han de seguir els esportistes i també els entrenadors i tothom que hi treballa. «Hem mirat de fer cas a tots aquells protocols que demana Sanitat. Hem repartit en diferents hores els grups, que seran com a màxim de sis persones. S'ha desinfectat tota la sala, els vestidors estan tancats i cadascú tindrà la seva cadira per canviar-se i deixar-hi les coses», explica. A l'espera que es puguin fer «algunes coses més» a partir de la fase 3, de moment, la realitat actual funciona amb un seguit de paràmetres que cal seguir al detall. «Hi ha dos entrenadors per cada grup, que té menys gimnastes. Tothom ha de dur la seva tovallola. Cadascú treballa amb un material, no l'anem compartint. A més, disposem de productes especials que netegen i desinfecten moltíssim. Quan es va el canvi de grup, tenim un quart d'hora per desinfectar tot el material. Les barres, paral·leles, anelles... També hi passem uns draps de microfibra». I afegeix: «Els entrenadors han de dur màscara i no poden estar a prop, sinó que donen instruccions des de la distància».

Ahir, primer dia. Un «tastet», com deia Hugas. Per veure que, tot i que amb notables diferències, es pot entrenar de nou. Els més grans i també els més menuts. «Amb la mainada més petita seguim el mateix protocol, però amb alguna diferència. Allò que seguien per video aquestes últimes setmanes, ara ho farem en directe». També hi van treure el cap les internacionals sèniors Laura Bechdejú i Marina González i avui serà el torn per als júniors Pau Jiménez i Diermart Riemhart. Tenen l'opció d'entrenar a Salt davant la impossibilitat de fer-ho als CAR de Madrid i Barcelona, on hi treballen habitualment. Un pas per recuperar certes rutines, però lluny encara de les competicions oficials. «S'ha programat un calendari amb competicions a finals de setembre, però tothom hi està molt en contra. Anímica i físicament, si no s'està preparat no val la pena. A més, no hi haurà públic».

Hugas veu el got mig ple, malgrat tot. «A la gent li fa angoixa i por fer tot ara mateix. Però crec que ens en sortirem si fem les coses bé i portem les normes al peu de la lletra. Hem volgut fer un pas endavant, animats també per psicòlegs. La mainada ha de començar a recuperar hàbits. Sí, tot no serà igual que abans i potser això ens fa reaccionar. Si ara hem de ser 200, serem 200. La realitat ens marcarà fins a on podem arribar. El que hem de fer és les coses amb seny», reflexiona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook