05 de maig de 2020
05.05.2020
L'Empordà
Futbol

Damià Abella: «Espero poder estar en alguna banqueta al futbol professional»

Entrevista amb Damià Abella, exjugador i coordinador de les seleccions de base de la FCF

04.05.2020 | 19:42
Damià Abella a la banqueta de Vilatenim.

Pendent d'alguna proposta que encaixi amb el seu perfil, l'ex del Barça, Betis, Osasuna o Middlesbrough és coordinador de les seleccions masculines de base de la Federació Catalana de Futbol, una de les moltes vinculacions que manté amb el futbol.

El figuerenc Damià Abella ha adquirit l'hàbit i la rutina, durant aquest confinament, encara que les ganes de tornar a l'activitat serveixen per visualitzar un futur a les banquetes professionals que no sembla que es pugui fer esperar gaire més.


Primer de tot, m'agradaria saber com està portant el confinament.

Ja és un hàbit. Diuen que amb 21 dies s'adquireixen i a casa ja ho hem fet. Dormo menys que mai, quan tinc temps de fer feina és quan dorm la petita. Faig el nocturn, però no com m'agradaria.

Sembla que en aquesta etapa tothom està aprenent alguna lliçó. Quina s'emporta vostè?

Saber que pots viure amb molt menys del que tens. A tots ens costa deixar o renunciar a certes coses de manera voluntària. Quan ho fas perquè toca, t'adones del consum innecessari.

Veu gaire futbol aquests dies?

Veig futbol, però no partits. Veig accions i m'organitzo a través del Wyscout. A més, estic acabant el Treball de Final de Grau de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport. Va sobre situacions de joc i dedico el temps en això.

Quines són les funcions del coordinador de les seleccions masculines de base de la FCF?

Coordino les seleccions masculines sub12, sub14 i sub16 que són les que competeixen oficialment en el campionat autonòmic. Estableixo els criteris de selecció, els paràmetres, planifico què es treballa en els entrenaments, participo activament en les sessions i coordino el cos tècnic. És una mica com el que faria un entrenador en un cos tècnic professional, però sense prendre l'última decisió en aspectes com qui juga o qui es convoca.

Es troba còmode en la coordinació o ja té ganes d'agafar algun equip?

A la Federació estic molt a gust, però sí que és cert que la temporada passada, quan acabo com a seleccionador, la meva intenció ja era trobar una opció en alguna banqueta de feina diària. Fins ara vaig xutant al pal, la pilota encara no entra, però esperem que ho faci dins els paràmetres que busco. El director esportiu sap que en el moment que s'encaixin les peces tocarà sortir.

Com casa això amb el tema geogràfic? Alguna proposta a prop?

Estaria obert a anar a un altre país, per exemple. De fet, alguna opció que hi ha hagut anava per aquí. A un radi relatiu d'on visc, hi ha opcions que em podrien arribar a interessar, no sé si s'arribarien a donar o no, però estaria obert. En futbol no pots reduir massa el teu àmbit i tampoc saps la continuïtat que poden tenir els projectes.

En quin moment de la seva carrera pren consciència que vol viure el futbol des de la banqueta?

No gaire aviat, et diria bastant tard. Al voltant dels trenta és quan vaig començar a pensar-hi. També és cert que amb trenta-dos em lesiono quan vaig a Anglaterra i estic més d'un any i mig amb operacions pel mig. En aquell moment, estava totalment focalitzat a recuperar-me perquè era una edat crítica, però amb trenta-quatre decideixo retirar-me. Després de dedicar-hi tot l'esforç del món i posar-hi tot per part meva, em vaig quedar amb les ganes de poder tornar a jugar. Això em va mobilitzar per formar-me i tornar a viure sensacions semblants i, alhora, diferents de les de fa una colla d'anys. En aquell moment és quan vaig decidir-me, vaig reprendre la carrera de CAFE i ja estic a punt d'acabar-la. Vaig fer els dos cursos d'entrenador, el primer ja el tenia. És un esforç, però el fas a gust i et vas organitzant. Totes aquelles coses que t'agraden i que has viscut, les vas polint i ordenant. Identifiques més bé què t'agrada, com ho vols, què has après d'aquell o de l'altre, la proposta que vols fer, la rutina que consideres millor, etc.

Era dels que s'hi fixava gaire quan era jugador?

Sempre havia sigut curiós, però t'enganyaria si et digués que he tingut la vocació d'entrenador des de sempre. Sí, és veritat que l'entrenament era el que més m'agradava. Cada vegada m'interessava més i al final em vaig encaminar cap aquí. Espero poder estar en alguna banqueta al futbol professional com a assistent i, més endavant, com a primer entrenador. Aquest és el meu objectiu en aquests moments.

Gairebé es pot dir que el seu debut com a tècnic va ser a Vilatenim. Com recorda aquella temporada? Van passar moltes coses.

Tenia el Segon Nivell i hi havia un requisit que era exercir. Vaig parlar amb el Figueres d'entrar al cos tècnic, si hi havia opció. No coneixia en Chicho, em va dir que sí i em vaig encarregar de la pilota aturada durant la primera volta. En el moment que se'n va, ens organitzem internament amb el cos tècnic i agafo unes funcions més principals. Tot i que anava just de temps perquè feia altres coses, vam fer una bona segona volta, l'equip va sortir de baix i ens vam mig enganxar a la zona de Play-Off.

Com recorda en Chicho? Com el definiria?

Crec que té molt talent com a entrenador i penso que li anirà molt bé en el món del futbol. És una persona hiperorganitzada amb el que fa, té una ambició –ben entesa– desbordant que va unida a la passió que té pel futbol. És un noi molt intel·ligent, aprèn de la gent, escolta molt i tot allò que creu que pot incorporar al seu estil ho fa servir.

Quins són els seus referents a les banquetes?

Admiro aquells que m'han marcat a escala personal. És molt difícil gestionar vestuaris professionals i t'adones amb el pas dels anys, quan tens un pes important o ets capità. Veus que el jugador té molt de pes i és complicat saber com el tractes. Manolo Preciado em va marcar moltíssim, i Frank Rijkaart, no només per fer-me debutar, sinó per la seva gestió de les persones. No era gens distant, però era molt poc intervencionista per exemple. Mai aixecava la veu. En canvi, Preciado era molt pròxim, com si fos aquell capità divertit de l'equip. Era una gran persona.

Amb quin entrenador s'identifica més?

Em veig més reflectit amb Luis Enrique, fins i tot en la proposta. Associativa, però un pèl més vertical.

Precisament, com definiria el seu model de joc en línies generales?

Una mica com va el futbol actual. Gens transgressor i tampoc romàntic. M'agrada el joc associatiu, però no tendir a la reorganització de forma constant. Jugar més de pressa no té per què significar dividir pilotes. M'agrada tenir jugadors ràpids a dalt, altres capaços de superar línies al mig del camp en conducció. Que en aquests espais intermedis les coses flueixin, molt més per terra que per dalt. Et diria que el meu estil seria associatiu-vertical amb conduccions sobre l'última línia.

Com era aquell Barça on jugava?

Era il·lusionant després de molts anys sense guanyar res. L'arribada de Ronaldinho, després Deco, Belletti, Edmílson; un grup de jugadors que van acabar de ser la base del projecte de Joan Laporta. En aquella època, hi havia moltíssimes diagonals en el joc. Recordo molt sovint les passades de Rafa Márquez o Edmílson a Ronaldinho, pilotes de cinquanta metres. Era un Barça molt alegre, on Ronaldinho ho aglutinava tot quant a carisma i joc, i va permetre que jugadors que després ho han guanyat tot en el futbol creixessin en un entorn de victòria.

No tothom pot dir que puja al primer equip gairebé agafat de la mà de Leo Messi.

Hi ha pocs adjectius per ell. És un superdotat com a esportista, això és evident. Llavors era molt tímid i costava una mica relacionar-te amb ell. L'evolució que ha tingut futbolística i personal fa que tingui poca referència amb el que vaig conèixer. Era una altra persona. En canvi, Iniesta, Xavi, Puyol o altres que has pogut veure després sí que mantens aquest codi de relació que teníem llavors al vestuari. Tot i això, és bestial pensar que vaig debutar en les mateixes dates que Messi o que vaig compartir vestidor amb ell. Però per mi era increïble jugar amb Ronaldinho en aquell moment perquè era la referència llavors i es fa difícil d'explicar. Respecte a Messi, penso que el que ha aconseguit serà complicat d'igualar. Jo no ho tornaré a veure, segur.

Amb perspectiva, què considera que ha canviat futbolísticament parlant? Els equips posen més importància en l'organització defensiva per exemple?

Segur, estan tots molt més ben organitzats defensivament, però els entrenadors tenen molts més recursos ofensius que abans no hi havia. En aquella època no es tenien les coses clares sobre la taula. Anys més tard, arriba Pep Guardiola i comença a ordenar aspectes del joc ofensiu o la pressió després de pèrdua. Penso que a través del videoanàlisi hi ha una comprensió més gran del joc i tothom l'entén molt millor. El meu tram final de carrera des del 2012 fins al 2016 entra de ple l'anàlisi de vídeo i els entrenadors comencen a parlar de certes coses. Gestió d'espais, espais interiors, crear superioritats numèriques, posicionals... Deu anys abans explicaven moltes generalitats, no anaven tant al detall. Ha canviat una barbaritat.

Què en pensa sobre els entrenaments i la polèmica sobre el retorn del futbol professional?

És evident que s'ha de reduir el risc, però al mateix temps és la teva feina com a treballador. Si es poden prendre mesures dins un marc ètic i social, cal permetre acabar la temporada i arrancar la següent amb els condicionats que sigui. Si la situació es controla, hi ha uns protocols i unes garanties, és acceptable que tot pugui arrancar. Sempre hi ha un risc, però si el sindicat de jugadors, La Liga, la Federació i tothom accepta les noves normes ens ha de servir per a aquesta situació temporal. També és veritat que el futbol està parit perquè hi hagi gent als estadis.

Baixant una mica més, que opina sobre l'acabament de les lligues des de Segona B cap avall?

Penso que s'hauria de suspendre tot i fer com a Holanda. Sense campió, ni ascensos ni descensos. També és veritat que són molts equips implicats, sempre hi haurà grans perjudicats i beneficiats, però em sembla difícil que es vulgui modificar les normes que hi havia. Personalment, crec que això s'hauria de fer ara i que la temporada que ve els equips comencin amb aquestes noves normes. Entenc que hi ha molts interessos econòmics i esportius en joc.

Deu ser molt complicat prendre decisions aquests dies?

Segur, deu ser molt difícil. El que penso també és que el futbol base és formatiu i no tenia cap sentit pensar a jugar segons què, quan els interessos són la formació i el desenvolupament esportiu per exemple. No sé quina serà la decisió que es prengui amb la resta i penso que tot dependrà d'interessos esportius i econòmics. Si tothom està d'acord, endavant amb el que sigui, però èticament penso que és complicat parlar d'ascensos i descensos en aquests moments.

Després de més de cinquanta dies de confinament, entenc que deu tenir ganes de trepitjar la gespa.

Sí, i de tornar a sentir-te útil. Estic vinculat a Barça TV, a la FCF, participo en programes de l'Agrupació Barça Jugadors i tinc ganes de tornar a la meva activitat laboral i, en conseqüència, a la gespa.

Què és el primer que farà quan passi tot?

Veure la família, amics i ajuntar-me amb ells que en tinc ganes. Fer alguna trobada. Malauradament, no crec que això acabi de cop ni aviat. Però la incertesa és tan gran que ningú sap que passarà i com quedarà el panorama futbolístic o les opcions de banquetes on poder entrenar en un futur.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook