01 de abril de 2020
01.04.2020
L'Empordà

I què passarà amb l'handbol?

Als vestidors de l'Handbol Bordils i la Unió Esportiva Sarrià, els representants gironins a la Divisió d'Honor Plata, creix la incertesa respecte al futur d'una competició que va quedar ajornada a principis de març Els entrenadors de tots dos equips, Pau Campos i Salva Puig, es decanten per acabar la lliga si les condicions ho permeten, tot i que ara mateix ho veuen difícil

02.04.2020 | 06:30

El dissabte 7 de març va ser l'últim dia que la Divisió d'Honor Plata, la segona categoria més alta de l'handbol estatal, va disputar partits oficials. La Unió Esportiva Sarrià va esgarrapar un empat de Zamora (28-28), mentre que l'Handbol Bordils perdia clarament a la pista del Novás (33-22). Són els dos representants gironins a la categoria, equips que a l'acabar aquella jornada, la 21, estaven fora de les places de descens i per tant tenien una mica més a prop la permanència, el principal objectiu. Des de llavors, ara fa gairebé un mes, no s'ha tornat a jugar. Ni tampoc hi ha cap perspectiva perquè l'activitat es recuperi ben aviat. La pandèmia del coronavirus i la crisi que ha originat a tots els nivells ha impactat amb força al món de l'esport, que ha quedat completament paralitzat.

Saber quan escamparà el virus i es podrà recuperar la vida normal és la pregunta del milió. Si fa no fa, costa el mateix que respondre com serà el futur, a curt termini, de l'handbol i totes les seves competicions. Sense un full de ruta clar i amb la Federació contemplant més d'un escenari, el devenir és ben incert i desperta tota mena d'interrogants. Els mateixos que s'han instal·lat a Sarrià i Bordils, on s'espera, amb una barreja de paciència i resignació, al desenllaç. Mentre els jugadors mantenen el to físic com poden i intenten perdre el mínim de contacte entre ells, els dos entrenadors rumien dia rere dia sobre què pot passar i què és el que, si d'ells depengués tot plegat, farien.


pau campos (bordils)


«La salut és ara el més important», etziba Campos. Ho repeteix, perquè aquesta, com queda demostrada, és la seva prioritat. Això no treu que cada dos per tres estigui pensant com pot acabar la temporada. «Contemplo més d'un escenari i crec que pot passar de tot», se sincera. Desconeix què vol fer la Federació. L'organisme no estaria pensant en declarar la lliga com a nul·la i, a l'espera de trobar una fórmula, està decidit a tenir en compte tant ascensos com descensos. Com s'ho farà? Això està per veure. L'entrenador del Bordils té el seu punt de vista. «Jo intentaria jugar la competició i m'agradaria acabar-la. Però només si les condicions ho permeten. És a dir, si el risc de lesió és zero i si hi ha només un partit a la setmana. Cada cop ho veig més complicat perquè les dates es van exhaurint amb el pas dels dies i hi poden haver problemes amb els contractes. No per a nosaltres, però d'altres clubs tenen fitxes professionals». Com ho veuen els jugadors? Campos diu la seva: «Al vestidor n'hi ha molts que ja pensen en l'any que ve. És normal perquè han canviat el xip. La gent no té la competició al cap i ens costarà molt arrancar. A la connexió mental se li ha d'afegir la física». Això no vol dir que el vestidor s'estigui a casa de braços creuats. «El preparador físic els renova un pla de treball específic cada setmana. Però poques coses es poden fer entre quatre parets, no són les millors condicions. Sóc del parer de dir que no s'estan entrenant, sinó que fan un manteniment. Ara per ara no estan preparats per competir. Seria inviable que un cop passés tot, se'ls fes començar la competició a l'instant. No estem fent vida activa i el perill de lesionar-se seria molt elevat».

Si és del parer que «tot pot passar» i que el futur «està molt obert», també admet haver-se deixat abraçar per la incertesa. «Comença a urgir que ens diguin alguna cosa. Què volen fer. Crec que ni ells mateixos ho saben. Es podria acabar la competició a la jornada 21 i així estaríem salvats. Es pot fer amb ascensos i descensos. O només premiant els de dalt amb els ascensos i reestructurar-ho tot en un parell d'anys. No sé què passarà».


salva puig (sarrià)


Dubtes, i no pas pocs, a Bordils i també a Sarrià. La mateixa incertesa i un neguit calcat. Salva Puig diu estar a «l'expectativa del que es pugui decidir» al mateix temps que demana «seny i responsabilitat» a l'hora de marcar el camí. Ho diu per la salut, ara mateix «la prioritat» i també pel risc de lesió, que s'accentua cada dia que passa si es vol reprendre la competició. «L'aturada va agafar-nos en un moment òptim de forma, com ha passat a molts equips. M'ha trencat una mica la planificació. No sabem què és el que passarà, però veig complicat que es pugui jugar més. Els dies van passant i les dates són les que són». Se li fa «complicat» triar un desenllaç, el que més li agradaria. «En una situació així es sol mirar des de la perspectiva de l'egoïsme; trobo que s'ha de ser més obert. Ens podríem plantejar diversos formats, però no sé què és el que pot ser millor. De coses en poden passar moltes, el que està clar és que vagi com vagi anirem a remolc».

La rutina diària és pràcticament calcada a tots dos vestidors. «Treballem a distància, cada jugador a casa. No ho podem deixar estar perquè no estem pas de vacances. Tots tenen un pla físic individual adaptat a la vivenda i al material del qual disposa. A part, fem reunions de grup a distància i individuals per mantenir el vincle». Això permet a Puig veure com estan vivint tot plegat els seus jugadors. «Veig bé al vestidor, però amb la mateixa sensació que té tothom. No és bo passar-se tantes hores a casa, no hi estem acostumats. No hi ha contacte amb l'exterior i això ens fa estar més neguitosos. Però és una situació que passarà, ara el més important és la salut».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook