Àngel Martínez (Girona, 1986) viu la seva tercera temporada al Sabadell. Abans d'aterrar a la Nova Creu Alta va passar per equips com l'Espanyol, el Rayo Vallecano i el Girona. I va emigrar a Anglaterra per vestir-se la samarreta del Blackpool, el Milwall i el Chesterfield. Ara amb 34 anys està vivint la seva segona joventud capitanejant l'entitat arlequinada amb qui lidera el grup tercer de Segona Divisió B. Diumenge s'enfronten al Llagostera.
Després d'un mal any, el Sabadell ha trobat la tecla?
Aquesta temporada va tot bé. La temporada passada vam patir molt. Des de l'arribada d'Antonio Hidalgo a la banqueta va tot brodat. A més hem creat un grup de persones i de jugadors que és una meravella. Esperem aguantar fins al final a dalt de tot.
Quina és la fórmula de l'èxit?
Crec que és la inèrcia del final de l'any passat, on vam aconseguir treure endavant una situació molt dolenta a la classificació. A això, li sumaria el grup humà que hem fet. Pràcticament són tots els mateixos jugadors que les vam veure negres per aconseguir la salvació l'any passat. I repeteixo, que el tècnic Antonio Hidalgo té molt a veure. Quan va arribar ja el coneixiem, és un exjugador del Sabadell i tota una institució aquí. Des d'un principi vam tenir una connexió increïble amb ell.
L'objectiu a principi de temporada era lluitar per pujar?
No. Era la salvació. Més que res perquè veníem d'una situació dolenta. Això ens fa que no tinguem pressió i que puguem jugar els partits, no relaxats, però si evitant allò que et fa que et neguitegis. Crec que equips com Castelló, Hèrcules, Nàstic o Andorra són els que han de tenir aquesta pressió pel pressupost que tenen i per la quantitat estrambòtica de diners que s'han gastat en fitxatges.
Tot i això, es comença a creure en l'ascens?
Sí. L'equip, que és un grup molt humil, està il·lusionat i s'ho està començant a creure. Però hem d'anar partit a partit.
Vostè com a capità ha de fer tocar de peus a terra als companys?
La capitania és una responsabilitat que m'agrada i afronto a diari. Vull que tot estigui bé. És un orgull ser capità d'un club com el Sabadell. La meva feina és la d'enllaç entre el vestidors i els entrenadors. Podria dir que soc la mà dreta del míster. Una de les meves tasques és fer que els jugadors estiguin sempre al 100%. Des dels que juguen sempre fins als que no tenen els minuts que desitgen.
Uns minuts que vostè està obtenint.
Les coses en l'àmbit personal estan anant molt bé. Però no només aquest any, sinó des que vaig arribar al Sabadell. Voldria dir que és gràcies a Déu, però també és gràcies a mí perquè entreno i treballo cada dia per guanyar-me aquests minuts. Pràcticament he pogut jugar tots els partits excepte aquells que he hagut de causar baixa per sanció o per problemes físics.
Es veu tornant a Segona amb el Sabadell?
És una possibilitat i un somni. Però queda moltíssima Lliga i una fase d'ascens que serà complícadissima. Ara mateix només penso en el partit de diumenge contra el Llagostera. No vull pensar en què faré l'any vinent ni res. Però sent sincer, fer el salt cap a Segona la temporada següent seria molt maco i si és amb el Sabadell encara més.
Com es presenta l'equip contra el Llagostera?
Molt complicat. Allà vam guanyar només 0-1. Les segones voltes són molt complicades en aquest grup de Segona B. Qualsevol equip et pot presentar complicacions perquè les plantilles estan més rodades i per tots els estudis tàctics que es realitzen durant l'any. Ara no és com abans.
Creu que la mala dinàmica dels blaugranes és un factor a favor seu?
No ho crec. Pot dir que vindran amb moltíssimes ganes de trencar aquest petit sotrac. La veritat és que ens ho posaran difícil. El Llagostera té una bona plantilla amb bons jugadors. A més, Oriol Alsina és un entrenador molt llest. Crec que el que hem de fer és aprofitar el factor camp i les nostres virtuts perquè de ben segur que ens plantaran cara.
Vostè com a gironí, com està veient aquest any el Llagostera?
El segueixo. Me n'alegro molt de la temporada que estan realitzant. Té una bona filosofia de fitxatges i un entrenador amb molta experiència com l'Oriol. Han armat un equip molt complet amb bons fitxatges de Tercera que s'han acoblat a la perfecció. Però he de dir que la diferència entre Tercera, Segona B i Segona és mínima. Sent de Girona m'agrada veure que un club de les terres gironines estigui en una categoria com Segona B i si estiguessin més amunt millor.
Algún cop hi hagut la possibilitat que fitxés pel projecte d'Alsina i Tarragó?
Vaig rebre fa temps la trucada de l'Oriol. Va haver-hi un lleu contacte fa uns anys quan ells estaven a Segona A. Ara no recordo gairebé, però crec que finalitzava contracte amb el Girona o amb el Blackpool.
Que va passar perquè no s'hi incorporés?
Abans de rebre la proposta del Llagostera ja tenia sobre la taula una oferta d'un club anglès que finalment vaig decidir acceptar. Tot i això, em vaig sentir molt agraït perquè que un equip s'interessi per tu és per què les coses s'estan fent bé. I a més si aquest equip és gironí és un orgull encara més gran per a un jugador d'aquí.
