La biografia de Magali Mendy (Orly, 1990) no acaba d'entrar en els paràmetres habituals en l'esport d'elit francès. L'actual escorta de l'Spar Citylift Girona va començar molt tard a jugar a bàsquet i, sense passar pels centres de formació (INSEP) d'on surten la majoria d'estrelles de França, s'ha cuinat una carrera a foc lent que té el seu punt d'inflexió quan fa dues temporades va arribar a Fontajau amb 27 anys i sense haver pogut debutar encara a la Primera Divisió del seu país. Un bon any a Girona i Mendy es va veure jugant l'Eurolliga amb un dels millors equips de França (Villeneuve) i estrenant-se amb la selecció absoluta, amb la qual no descarta jugar els Jocs Olímpics de Tòquio. Abans, però, ha tornat a Girona per «gaudir de cada minut a la pista» jugant al costat de Laia Palau i companyia, repetir experiència a l'Eurolliga i lluitar per guanyar les finals que se li van escapar en la seva primera temporada a l'Uni.

La seva carrera és una mica atípica. Debuta a la Primera Divisió del seu país i a la selecció francesa amb 28 anys, després d'explotar aquí a Girona.

La temporada passada vaig jugar per primer cop amb l'equip nacional, a l'Eurolliga... Crec que abans encara no havia estat el meu moment, però aquest va acabar arribant. He fet el meu trajecte fins aquí amb bons moments i altres de més complicats, però mai em vaig rendir i, encara que sigui més tard, els fruits del treball dur acaben arribant en el seu moment.

Veu la seva història com un exemple per als més joves?

No ho sé. La meva història és diferent i he treballat dur per arribar fins aquí, però és la meva història. És bonica, però no sé si ha de servir d'exemple per a més gent. Jo estic feliç d'haver arribat fins aquí, gaudeixo de ser on soc ara i segueixo treballant. Aquest estiu vaig fer un campus, però més que perquè la meva història fos un exemple va ser per explicar una mica com treballo, com em cuido físicament, l'esforç que cal per arribar fins aquí...

Fa uns anys s'imaginava aquí, jugant l'Euroliga?

No, és clar que no. Ni ho somiava, jo volia arribar un dia a jugar en un equip de la Primera Divisió francesa, però mai m'hauria pensat que arribaria a jugar a l'Eurolliga o amb l'equip nacional. Ho veia impossible...

De fet va començar tard a jugar a bàsquet.

Sí, fins cap als 20 anys no m'hi vaig posar del tot. No vaig passar per l'INSEP per formar-me com a jugadora. Abans feia atletisme, però les meves amigues jugaven a bàsquet i em vaig acabar decantant per jugar-hi jo també.

On situa el moment clau de la seva carrera?

Aquí a Girona. En la meva primera etapa al club. Sense cap dubte. Jo venia de la Segona Divisió francesa i un equip que jugava l'Eurocup es va interessar per mi. Havia fet una bona temporada amb l'Avenir Chartes i equips espanyols i francesos semblava que s'interessaven per mi, però va ser una sorpresa que un equip d'Eurocup de la Lliga espanyola em volgués. Venir aquí a Girona va fer que la meva carrera anés endavant.

Aquest estiu va tenir clar que havia de tornar. Estava convençuda que era la millor decisió? Girona era una molt bona opció per a mi perquè em permetia continuar jugant en l'Eurolliga. La temporada passada, amb el Villeneuve, vaig jugar per primera vegada aquesta competició i la volia continuar jugant. Tornar a Girona a lluitar per la Lliga i jugar l'Eurolliga era la millor opció.

I què pensava quan veia que el club fitxava Petrovic, Sikes, Elonu... en un equip on ja hi havia Palau o Núria Martínez?

Vaig dir «ohhh!». Vaig quedar sorpresa, mai havia jugat en un equip amb jugadores d'aquest nivell. Em vaig dir a mi mateixa que volia gaudir de jugar al mateix equip que elles. I ho estic fent, cada dia quan comparteixo minuts a la pista amb jugadores com la Laia.

De moment, l'equip està guanyant molts partits i vostè està jugant bé. Satisfeta de l'inici de temporada?

Sí, naturalment. A la Lliga no hem perdut cap partit, però sí dos fora de casa a l'Eurolliga, on vam guanyar l'últim aquí a casa. De moment ens estan passant moltes coses bones.

Victòria a la pista de l'Avenida essent l'MVP de la jornada. Diumenge va ser un dia especial?

Va ser un dia especial perquè va ser el primer cop que guanyava a Salamanca. Sempre havia perdut allà. El més important va ser que vam guanyar, la veritat és que va ser un dia amb moltes coses bones.

Veu l'Uni guanyant finals aquesta temporada?

Treballem per intentar-ho. No és fàcil perquè hi ha bons equips i hem d'anar pas per pas. Primer vindrà la Copa de la Reina i després el play-off de Lliga. Ara el més important és treballar per arribar en les millors condicions possibles en els moments decisius de la temporada.

A l'Eurolliga és més complicat guanyar partits...

Sí, és clar. Els rivals són molts i no és fàcil guanyar partits, sobretot fora de casa, però sí que ho podem fer. Contra el Sopron ja vam veure que és possible, però per guanyar a l'Eurolliga cal jugar juntes com a equip i molt concentrades durant els 40 minuts del partit. Cada possessió és molt important i qualsevol errada et castiga molt. No pots jugar bé només uns quants minuts del partit.

L'any passat va anar convocada per primer cop amb França però es va acabar quedant fora de l'Europeu. Ara veu possible anar als Jocs Olímpics.

És clar que ho veig possible. Soc a la llista per als propers partits i això vol dir que és possible. Anar a uns Jocs és amb el que somien totes les jugadores.

Això dels Jocs sí que no s'ho va imaginar mai, oi?

No, no... Si no m'imaginava jugar a l'Eurolliga o amb l'equip nacional, anar a uns Jocs ja era un somni massa gran. Però està clar que tot és possible.