16 de agost de 2019
16.08.2019
Bàsquet

Rabert: "En infraestructures, Figueres està a anys llum de ciutats equivalents"

Des de l'Adepaf intenem que se'ns reconegui tot el que aportem a la ciutat, afirma

16.08.2019 | 13:23

President del Club Bàsquet Adepaf Figueres. Nascut a Figueres (1978), és el president d'un club que treballa per ampliar la base, però també aspira a tenir un sènior de referència a la comarca.

Com ha anat la campanya 2018-2019?
Bé, molt bé. A escala esportiva hem tingut un campió de lliga, el premini femení, i el sènior no ha pogut pujar a Segona, però va fer molt bona segona part de lliga. Des del club, però, seguim fent un treball de base molt important, que aquest any ens permetrà tenir dos júniors a interterritorial, una categoria superior a la provincial, un de primer any i un de segon. Aquest fet ens assegura tenir una bona base per nodrir el club. A més, hem tingut quatre preminis que han sortit de la CEBA, projecte que bat rècords any rere any amb uns 120 nens i nenes.

Funciona el projecte de la CEBA, aporta molts jugadors al club?
Aquesta temporada hem tingut 12 equips de CEBA. A cada trobada, juntament amb els de Peralada i l'Escolàpies, tenim al voltant de 150 nens i nenes d'entre P5 i 2n de primària. Del total de nens que poden passar a fer equip federat (a partir de 3r) se'n queden més o menys la meitat d'uns 30-40, una ràtio molt alta. A més, dels jugadors que s'apunten al club provinents de la CEBA, tenen un percentatge de fidelitat amb el club molt alt.

I és que ja són quatre anys des que es va engegar el projecte.
Exacte, no és un club oficial, però té molta entitat i es pot tractar de manera diferent del dia a dia del club. És un gran volum d'entrenadors i jugadors, i un pressupost que es podria equiparar amb el d'altres clubs de la comarca. És tot un èxit. Penso que la CEBA és un model a seguir en el tractament de l'esport de base d'aquestes edats.

Ha citat Peralada, parli'm de la vinculació.
La vinculació amb l'Albera-Peralada es va començar a gestar fa un any, i ja la passada campanya vam fer coses; la que ve serà la primera fent equips conjunts. El motiu? Un podria ser la manca d'infraestructures de Figueres, que ens fa buscar la vida a altres localitats properes on poder fer entrenaments i partits de qualitat. En l'àmbit esportiu, ens interessa perquè hem pogut crear l'UCAP (Unió de Clubs Adepaf Peralada), en secció femenina, que començarà amb tres equips. Aquest fet donarà sortida a les joves jugadores que vulguin jugar a bàsquet, tenint en compte que en els anys que fa que som la junta només hem pogut fer un equip femení 100% Adepaf. Entre les nostres i les seves jugadores crearem els equips.

I en masculí?
En masculí cooperarem, però no tan estretament. Compartirem jugadors en els equips que faci falta per completar els equips.

No hi ha prou infraestructures a Figueres...
No! I és evident que la nostra feina és collar el màxim perquè l'Ajuntament ens doni els serveis que necessitem. Figueres està a anys llum de ciutats equivalents de la província, no només en bàsquet. L'últim pavelló ja té quasi 30 anys, i amb aquest temps no se n'ha creat cap, i la ciutat ha crescut molt, també en esportistes.

Com està el nou pavelló, tenint en compte el canvi de govern?
Nosaltres tenim la fe que el nou govern mantindrà l'acord sobre el pavelló, que vam pactar amb l'anterior govern, amb qui teníem molt bones relacions. Ara s'adeqüen el terreny i les línies elèctriques, i calculem que tant l'inici de les obres com del pavelló serà a principis del 2020. El tema està a l'aire, i el club ho està patint cada vegada més, ja que cada any creixem més. Aquesta temporada portarem ja 5-6 equips a entrenar algun dia a Peralada, també hem mirat altres llocs com Vilamalla o Pont de Molins. Si ens diem Adepaf Figueres, no és gaire lògic que hàgim d'anar a entrenar fora de Figueres.

I Figueres 2020, com està? S'havia de fer el Torneig Tramuntana aquest any i l'any que ve a la ciutat, no?
Falta la confirmació oficial i signar el conveni. Suposem que ha quedat en stand by. A l'espera que arrenqui tot plegat, hem acordat que el Tramuntana es faci a Castelló i l'any que ve, fer-ho a Figueres. Esperem tenir les subvencions específiques per fer-lo amb cara i ulls: la idea de Figueres i sent la Ciutat del Bàsquet Català 2020, i la capacitat esportiva dels pavellons, es podrien afegir més categories, i fer alguna cosa més gran. És un projecte a quatre bandes entre nosaltres i l'Escolàpies, l'Ajuntament, la Federació i la Diputació, que només hi participa econòmicament.

Ha tret el tema de les subvencions. Com és l'Ajuntament de Figueres en aquest sentit?
Si pel que fa a les infraestructures anàvem malament, les subvencions que rebem com a club són molt minses en comparació a altres entitats i a altres ciutats. És trist enfocar projectes d'aquesta mena (interterritorial) i demanar que la gent s'ho pagui de la seva butxaca. El bus, per exemple. Els recursos que tenim són pocs pels projectes tan ambiciosos que volem fer. Des del club, intentem que se'ns reconegui tot el que aportem a la ciutat. Crec que som un model en l'impuls del bàsquet social a totes les realitats de la ciutat. Tenim un projecte d'escola propi, del qual la majoria de nens venen de realitats socials difícils. Tenim un equip de veterans, i un sènior mixt amb jugadors amb diversitat funcional, els dos competeixen de manera oficial. L'ajuda que demanem és per reduir el cost de les famílies per tal de fer una activitat com l'esport per un cost més raonable.

Com veu el futur del club?
Va avançant, a poc a poc però sense pausa. Cada any augmentem el volum i qualitat de jugador i entrenadors. A mitjà termini crec que podem recuperar una categoria més alta per al sènior masculí. Treballem des de la base perquè sigui així, amb formadors del luxe: Carlos López, Xavi Vallmajó, Guillem Pascua, i ara també Tete Quirante, que fins ara era a Peralada.

Es dividiran les tasques, Pascua i Quirante?
Exacte, com que la vinculació funciona, per facilitar la gestió, Pascua serà el coordinador de la part femenina, i Quirante, de la masculina. Els dos tenen molta experiència de base, i un sol coordinador per secció farà millor el traspàs de jugadors.

Dos equips a interterritorial, déu-n'hi-do, no?
Sí, aquesta situació depèn de molts factors i generacions. A la comarca és difícil que un club tingui jugadors suficients per mantenir aquestes categories, a més en una realitat en què hi ha nou clubs. De fet, vull donar les gràcies al Roses, que ens va cedir tres jugadors la temporada passada. Aquesta campa­nya fitxem un jugador del Santjoanenc, i un tècnic de la Vall d'en Bas. No podem anar sols en aquesta mena de projectes.

Millor que siguin de la comarca que no de fora, si s'ha de fitxar, no?
Sí, hi ha bona predisposició, però és clar que tothom intenta potenciar els seus equips; dirigim un club, que ja suposa molta feina, almenys per a nosaltres, i no la comarca en el seu conjunt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook