Jeremy i Jesús Márquez, fill i pare respectivament, han creuat França en vuit dies amb bicicleta. Si l'any passat van fer la Transpirenaica, una ruta de muntanya que travessa els Pirineus, aquest estiu s'han atrevit amb la ruta entre dos mars. De Royan a Seta, dos municipis de França. Van començar el 3 de juliol per la població que té a tocar l'oceà Atlàntic i van culminar el recorregut al Mediterrani. Mil quilòmetres. Diàriament en feien entre 70 i 80 i hi dedicaven entre sis i set hores, excepte el primer dia, que van fer 120 quilòmetres en vuit hores. Els dos expliquen que «estàvem entre aquesta o fer el Toubkal del Marroc, que té els 4.000 metres d'altitud, però amb l'onada de calor vam decidir fer aquesta».

Sens dubte que aquests reptes fan que pare i fill es coneguin encara més. Jesús confessa que qui tira més dels dos és el seu fill. «És una màquina. Té un fons espectacular», subratlla. Afegeix que aquestes sortides que realitzen «estan a l'abast de tothom. També pels companys del col·legi i els nanos de la seva edat. Tot és posar-hi les ganes. Nosaltres som gent normal totalment amateur. No fem cap preparació específica». Jeremy comenta que «si et canses, tren i cap a casa. Si assolim l'objectiu o no és el de menys... Ens interessa gaudir el dia a dia. Nosaltres anem tirant i sobre la marxa arribem allà on arribem. Ens posem uns objectius diaris. Som molt humils. Si s'acaba perfecte i, si no, doncs fins on ha arribat... Això que hem gaudit».

Els dos anaven ben preparats. «A part de les bicicletes portàvem tenda de campanya, fogonet, utensilis i sacs de dormir, entre altres coses. Ens quedàvem a dormir a càmpings perquè és una manera molt econòmica de viatjar. És una manera d'ensenyar al teu fill a organitzar-se i ser responsable del que tens. La mainada aprèn a ser responsable i és molt important», remarca el pare.

Una de les coses que els passa sempre és que «quan comences a explicar a la família, amics i veïns que tot ha anat molt bé, la gent tendeix a ser exagerada i a dir quines bestieses que feu, no? Jo animo tothom perquè són coses corrents que estan a l'abast de tothom. No cal ser cap esportista d'elit. La gent es pensa que per fer aquestes coses has d'estar bé físicament. La força mental és un 90%», detalla Jesús.

Una vegada han creuat França, des de Royan fins a Seta, passant per Bordeus, Marmanda, Agen, Tolosa de Llenguadoc, Carcassona i Besiers, ja pensen en el que faran l'estiu que ve quan en Jeremy acabi els seus estudis. El pròxim repte ja el tenen pensat. «Tenim ganes de fer una munta­nya emblemàtica dels Alps, segurament sigui la del Mont Blanc, un dels cims més coneguts, que té una altitud oficial de 4.808 metres. Per fer aquest tipus de coses s'ha de fer la reserva un any abans i fer que coincideixin les vacances i que faci bon temps», expliquen.