Marc Bertran (Girona, 1975) és president del Club Bàsquet Albera-Peralada des del desembre del 2017, després de fer el traspàs amb Josep Alegrí. «No hi havia ningú tan bo com ell, però m'ho van proposar a mi perquè venia del món de l'esport (bàsquet, handbol i arbitratge)», expressa Bertran. És al club des del moment en què es va fundar, l'any 2014, fruit de l'escissió amb el Club Bàsquet Peralada.

Com ha anat la temporada?

Estem molt i molt contents! La Federació, a més, compta amb nosaltres, ja que hem organitzat diferents tornejos, com el Mini Tramuntana del gener, que és un aperitiu i un al·licient al que es fa al setembre. També hem estat la seu de la Flama del Canigó.

En què es caracteritza el club? Quins són els seus trets més identitaris? Quina és la crida perquè vinguin jugadors?

El projecte esportiu d'un club ha de ser sòlid i ben estructurat, això d'entrada. A Peralada sempre hem intentat tenir molta proximitat amb jugadors i famílies, qualsevol problema, dubte o neguit, creiem que s'ha atès ràpidament: fem una atenció personalitzada. És importantíssim que els nens es diverteixin, cal saber llegir en què té interès i col·locar-lo allà on li toca, i més tenint la sort d'estar vinculats. Ens costa fer-ho a vegades, i per això som tan propers.

Cap on ha d'anar el club en els pròxims anys?

Veig el futur del club, molt lligat a l'educació dels nens, de manera paral·lela amb la formació. Però abans he de comentar que el problema que ens trobem és que el club està creixent més ràpid del que teníem previst, benvingut «problema»! Ens hem de reestructurar, ja que abans amb pocs esforços de la junta ja fèiem. Ara hem de fer una bona estructura on tothom tingui una tasca i la faci bé. Hem de visibilitzar més el que fem a les xarxes, estem pensant també en una pàgina web, etc. Hem d'aconseguir que malgrat créixer no perdem la nostra identitat de ser un club molt proper.

El bàsquet com a eina d'educació, doncs?

Sí. Cal treballar els valors, i sempre en un sentit positiu. Amb psicopedagogs, treballar el respecte, saber perdre i sobretot saber guanyar, el tracte amb els companys, la presència a les xarxes socials, la salut esportiva, més enllà de fer amics, cuidar-se, etc. I de manera paral·lela a la formació esportiva, farem un pla fortmatiu i pla educatiu. També tenim en ment crear unes quotes socials, per a famílies monoparentals o amb dificultats.

Un preinfantil masculí vinculat amb l'Adepaf, no?

Sí, ja que no hi ha fórmula administrativa perquè dos clubs es es puguin cedir jugadors si no és la vinculació: els equips masculins , doncs, depenen de l'Adepaf, i així ens podem deixar jugadors. Per exemple, en moments puntuals certs jugadors poden anar a ajudar l'equip de més nivell, fet que sempre motiva més. Cal dir que aquest equip és íntegre nostre, ja que cap jugador ha vingut de Figueres.

Què permet el vincle? Ha anat bé? Era necessari?

Els nens i nenes tenen inquietetuds esportives diferents. Amb la vinculació podem fer equips de diferents nivells, on tothom se senti còmode, ja que tenim molt de marge d'acció: de més a menys competició i compromís. El vincle no era necessari com a tal, però seria interessant fer un equip a la comarca que reunís un nivell esportiu alt, perquè no hagués de marxar ningú a completar equips de Girona (Bàsquet Girona o GEiEG Uni Girona). Hauríem de ser capaços de pensar en això i crear un equip per salvar les diferències i plantar cara seria interessant. Hem posat la primera pedra per acabar sent un referent d'àmbit comarcal.

El femení depèn de l'Albera-Peralada, doncs?

Exacte, hem buscat, a més, un nom (UCAP Storks) perquè tothom se senti identificat i ningú quedi exclòs. GEIEG i Uni és un exemple de fusió que ha funcionat molt bé.

Expliqui'm més coses sobre la secció femenina. Quins objectius s'han marcat?

La intenció primera és poder fer equip. A l'Adepaf eren sis o set, i nosaltres cinc, i, per tant, gràcies al vincle, hem pogut fer equip. Un cop tens l'equip, cal que l'entrenin els millors tècnics possibles, i que estiguin a gust amb el projecte, vinguin d'on vinguin. A mitjà i llarg termini, això ha de provocar un efecte crida, amb un bon nivell esportiu. Hem d'evitar que jugadores que potser se senten «soles» basquetbolísticament se'n vagin a Girona, hem de fer uns equips femenins potents!

A quants anys vista?

D'aquí a tres o quatre anys volem estar consolidats, i d'aquí a set o vuit, volem ser un referent a la província. És clau, insisteixo, una bona formació esportiva de base.

En qui han confiat?

Per als dos preminis, el perfil amable i proper de l'Eva Valero, que ja havia entrenat aquí. Per als dos minis, Guillem Pascua, professor, ex-lliga EBA, i amb molta mà esquerra. Finalment, del preinfantil i infantil: Tete Quirante, experiència pura. També tindrem escoleta.

El suport d'un poble sempre és bo. Com és el tracte amb l'Ajuntament de Peralada?

Ens ha ajudat moltíssim. Tot el que hem fet ha estat gràcies a l'Ajuntament. Veurem com avança la cosa, però estem molt agraïts. Tot i que el futbol tira molt, ens agradaria que l'empresa principal del poble, Grup Peralada, fos un dels patrocinadors del projecte. Fins ara erem poc ambiciosos, però de mica en mica volem créixer, i aquest suport ens aniria molt i molt bé.

Guardó al millor club de la província. L'esperaven?

En absolut. Va ser una grata sorpresa. Rebre el guardó al millor club de la 2019-2020 amb els clubs que hi ha a la província ens anima a segui treballant, i també es publicita el club.

Fa un moment parlava sobre reunir nivell esportiu a la comarca...

Sí, hem d'evitar que els jugadors i jugadores marxin (o els vinguin a buscar) als club de Girona.

La solució és vincular-se entre els clubs de la comarca? Com veu la relació entre els clubs?

Sí. Jo vaig jugar a bàsquet a Girona però després vaig passar l'handbol. Vaig una mica a part de les sensibilitats dels clubs d'aquí, i hi ha coses que no entenc. Hauríem de mirar de superar les diferències per tenir bon bàsquet a la comarca. Per què ho fem pel bàsquet o pels clubs? S'han pensat moltes idees però mai s'acaben de concretar: podria haver-hi una seu itinerant, cada club podria tenir una categoria d'aquests equips vinculats...

Al Maresme hi ha exemples, tinc entès.

Correcte, el Maresme Tres Viles, que són tres ciutats d'allà, l'AECAM, etc. Hem apostat per la vincluació, i volem que la gent vegi que això funciona i que la línia a seguir és aquesta. Tramuntana, per exemple, seria un bon nom.