20 de maig de 2019
20.05.2019

El Llagostera, un campió amb honors

?Els homes d'Oriol Alsina van golejar l'Ascó i avui coneixeran el seu rival en l'eliminatòria directa que els pot conduir a Segona Divisió B ?Lucas Viale, de penal, Sascha i Èric Jiménez van ser els golejadors en la matinal que va confirmar el seu lideratge

20.05.2019 | 06:30
El Llagostera celebra el campionat amb els seus aficionats.

El Llagostera és el campió del grup cinquè de la Tercera Divisió. No pot ser més merescut, el títol dels homes d'Oriol Alsina. Cap equip de la categoria ha sigut millor que ell. Cap. I això que l'Hospitalet, que ha acabat a tres punts, li ha posat les coses difícils. Però no ha estat suficient per minvar la força del conjunt blaugrana, que avui coneixerà el seu rival en l'eliminatòria directa que el pot portar a Segona B, només un any després del seu descens. El fet d'acabar la Lliga regular en la primera posició també permet que si el Llagostera cau, es torni a reenganxar en les rondes posteriors. Cal celebrar aquest campionat, perquè tots els trofeus són dignes d'un somriure. Però la gran celebració, la que tot Llagostera desitja, encara ha d'arribar.

Els homes d'Oriol Alsina hauran de fer un darrer esforç. I de ben segur que el faran amb tot l'optimisme possible. No hi haurà ni rastre del cansament acumulat en 40 jornades pràcticament perfectes. El Llagostera ha lligat 83 punts, repartits en 25 victòries, 8 empats i 7 derrotes. Els números són el mirall que representa aquest equip, incansable en la victòria i persistent en la derrota. El caràcter que demostra sobre la gespa és el caràcter que representa una temporada de somni al qual només li falta la cirereta.

A Ascó, contra un rival en depressió per la seva immediata dissolució, no van oferir cap mena de dubte. El Llagostera necessitava guanyar, i va sortir a guanyar. Des del minut u. Amb convenciment. Tal com fa sempre. Al minut 21, ja dominava per 0-2. Tothom sabia que el títol era seu.

El primer a provar-ho va ser Medina, que confirmava la fermesa ofensiva amb què va sortir el Llagostera. En només dos minuts de diferència, es va passar de l'empat a la sentència gairebé definitiva. Primer, amb un penal sobre Èric Jiménez que va transformar Lucas Viale (19'). Després, amb un xutàs de Sascha des de l'interior de l'àrea (21'). Lluny de disminuir el ritme, el conjunt d'Alsina va seguir insistint: una acció entre Marc Medina i Maynau va acabar amb un llançament d'Èric Jiménez, i un cop de cap del mateix Medina va estar a punt de ser el tercer. El Llagostera manava, i manant és com s'aconsegueixen les coses.


Aimar, l'exemple

Només sortir dels vestidors, Èric Jiménez va resoldre qualsevol incògnita que el partit pogués plantejar, definint amb bellesa un u contra u davant Brull, que després desviaria una doble oportunitat del Llagostera, a càrrec de Moussa i Pol Gómez. També atraparia un cop de cap de Sascha abans que Marcos, sempre fidel, intervingués en l'aturada de cada partit. Si el Llagostera és campió del seu grup, també és gràcies a ell.

Acabat el partit, l'eufòria entre els desplaçats va ser majúscula. No n'hi havia per menys. Càntics, balls, rialles i abraçades. L'esforç de tota una temporada, recompensat amb la primera posició. Un dels més feliços era Aimar, l'únic supervivent de la plantilla del Llagostera 2010/11 que també va alçar el campionat de Tercera. Res no els assegura pujar a Segona B, però veient el compromís d'aquest Llagostera, el curs té molts números d'acabar meravellosament perfecte. Falta poc, molt poc. Però passi el que passi l'any haurà valgut la pena.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook