El Sarrià va celebrar diumenge amb una victòria a Granollers la classificació matemàtica per a la fase d'ascens a Divisió d'Honor Plata. Vuit anys després d'aconseguir l'ascens a Girona, el 2011, en la promoció que van organitzar conjuntament amb el Bordils, tot i que finalment van haver-hi de renunciar, els sarrianencs tindran a les mans una nova oportunitat per fer el salt a la segona categoria de l'handbol espanyol. I aquesta vegada, si l'èxit s'assoleix, no el deixaran escapar. «Quan aquesta junta va entrar al club l'estiu passat vam dir que l'ascens era un objectiu durant els sis anys del mandat i és evident que la voluntat és aconseguir-lo com abans millor. Hem fet un primer pas i si ho aconseguim aquesta temporada, perfecte, però, si no, tampoc serà cap fracàs i ho tornarem a intentar», explicava ahir el vicepresident, Jordi Paretas, que veu com «un èxit rotund» tenir el bitllet garantit a falta encara de quatre jornades per al final de la Lliga de Primera Nacional. El que de moment no contemplen és presentar candidatura per tornar a jugar-se l'ascens, entre els dies 17, 18 i 19 de maig, a casa, com el 2011.

El següent repte per al Sarrià és ara intentar guanyar la Lliga. Els gironins són segons, amb els mateixos 43 punts del Sant Quirze, amb qui tenen perdut l' average. «Sempre hem volgut quedar el més endavant possible i, com que no renunciem a res, és millor quedar primer que segon», argumenta el directiu. L'ascens a Plata es determinarà en tres fases formades per quatre equips que s'enfrontaran durant tres dies en una lligueta. El campió de cada una d'aquestes promocions pujarà. Paretas diu que «les fases estan formades per dos primers classificats i per dos segons. Volem ser primers perquè d'aquesta manera evitarem un campió de grup i sobre el paper podem tenir rivals més accessibles».

Els problemes de ser seu

El club ha estudiat la possibilitat de demanar ser seu de la fase, però ara per ara aquesta possibilitat no es contempla bàsicament per temes econòmics. Paretas admet que «n'hem parlat, però tot és una qüestió econòmica. Hi ha un cànon mínim de 14.000 euros i al final la Federació l'adjudica a les millors ofertes econòmiques. I després caldria segurament trobar un emplaçament alternatiu perquè per infraestructura segurament no podríem jugar al nostre pavelló». Per tot plegat assegura que «no ens plantegem demanar-la. Si aconseguim pujar, els diners que tinguem els necessitarem per afrontar la nova categoria i per això no els volem invertir a organitzar la fase d'ascens».

Jordi Paretas i la resta de la junta estan encantats amb la trajectòria esportiva d'aquesta temporada. «Tot ha anat perfecte, l'equip ha funcionat molt bé. Classificar-nos per la fase era primordial, com també jugar bé, i ho hem aconseguit. Ara anirem a totes però no volem jugar amb cap pressió. Si no pugem aquesta temporada ho tornarem a intentar en les següents perquè el projecte és durant els sis anys que dura el nostre mandat», va destacar. En aquest sentit va elogiar la feina feta pels tècnics Pere Coll i Jordi de Toro, que van acabar assumint la banqueta quan Josep Espar, poc abans de començar la pretemporada, va rebre una oferta de Polònia, per ser segon al Wisla Plock. «No en parlarem fins que s'acabi la temporada però, per nosaltres, si ells volen continuar no hi haurà cap problema», va reblar.