mpat del Girona davant una Reial Societat que es va conformar amb la igualada després d'un partit en què els locals van disposar d'un parell d'ocasions clares per avançar-se en el marcador. Es presentava un matx on calia aprofitar la inèrcia de la victòria a Madrid però caldrà quedar-se amb les sensacions positives que va mostrar un equip que tornava a deixar la porteria a zero després de moltes jornades sense aconseguir-ho. La jornada s'havia posat molt de cares per al Girona; en els partits jugats el cap de setmana Rayo Vallecano, Vila-real i Valladolid van perdre, mentre que el Celta va empatar. Cap dels equips implicats a la zona baixa va poder sumar els tres punts i els gironins volien aprofitar l'ocasió per poder abandonar la zona perillosa de la classificació. El punt és bo, l'equip continua sumant i s'allunya cinc punts d'una zona que fa uns dies tenia a tocar.
Confiança amb el sistema del Bernabeú. Eusebio va premiar l'equip que va aconseguir la remuntada del Bernabéu i ahir va situar inicialment sobre la gespa els mateixos futbolistes que van protagonitzar la segona part de diumenge passat. Bernardo Espinosa es va quedar a la banqueta. El futbolista, que disposa de la màxima confiança del cos tècnic, es va perdre el darrer partit per sanció i ahir va deixar l'eix de la defensa per a Pedro Alcalà i Juanpe. Eusebio va repetir l'esquema de joc que va utilitzar en l'últim partit de Lliga, Jonas Ramalho va repetir com a lateral dret i Raul Garcia feia el mateix a l'esquerra.
Al mig camp el brasiler Douglas Luiz jugava de pivot per davant dels centrals, mentre que Aleix Garcia i Alex Granell continuaven d'interiors. Amb aquest trivot a la zona de creació els locals van mantenir un bon nivell de joc quan tenien la pilota al mateix moment que estaven ben organitzats per poder iniciar els moviments de pressió. A les bandes el Choco Lozano era l'encarregat de donar amplitud i profunditat a la dreta, mentre que Portu defensava a l'esquerra i buscava diagonals de fora cap a dintre per poder atacar al costat de Cristhian Stuani. Al davant el golejador del Girona va estar molt ben marcat pels centrals visitants, Raul Navas i Llorente. L'uruguaià no va poder participar gaire del joc i, allunyat de l'àrea defensada per Rulli, no va tenir opcions de gol clares.
Una Reial treballada. Amb Imanol Alguacil a la banqueta els bascos no coneixen la derrota, quatre victòries i quatre empats en el que portem d'any han fet reaccionar un equip que es va mostrar sòlid i segur en tot moment. Amb les baixes ja conegudes de Theo Hernández, Asier Illarramendi, Adnan Januzaj i William Jose, la Reial Societat va presentar un onze previsible. Gerónimo Rulli a la porteria, Joseba Zaldua al lateral i el jove del filial Aihen Muñoz a l'esquerra; a l'eix de la defensa la parella formada per Diego Llorente i Raul Navas eren els encarregats de defensar Stuani. Al mig de camp apareixia la lluita, al Girona li calia mantenir la intensitat necessària per poder pressionar el rival. Els emparellaments a la zona de creació i recuperació eren Douglas Luiz-Mikel Merino, Alix Garcia-David Zurutuza i Alex Granell-Igor Zubeldia. Els gironins estaven intensos i agressius en la recuperació, encertats quan tenien la pilota però mancats de profunditat per crear ocasions de gol.
A mesura que avançava el partit els d'Eusebio podien fer-se en una zona bàsica en el desenllaç del joc. Mentre que al primer temps el joc estava més equilibrat, a la represa el ritme i el control eren per als locals. En atac els de Sant Sebastià van notar la baixa del golejador William Jose, Juanmi va jugar en punta i l'exjugador del Barça Sandro Ramírez i Mikel Oyarzabal eren els encarregats d'ajudar-lo en les accions ofensives.
Torna la seguretat defensiva. La defensa del Girona es va mostrar segura, no va cometre errades i va ser fiable durant tot el partit, sens dubte una de les millors notícies del matx. La pressió que es va fer al mig camp va ajudar molt a la línia del darrere, Douglas Luiz va augmentar el treball. Llavors Pere Pons va continuar mentre Aleix Garcia i Alex Granell es van buidar fins al final.
En l'aspecte defensiu els locals havien de mostrar de nou la solidesa defensiva que havien perdut últimament i la millor manera era fer-ho deixant la porteria a zero. En atac les ocasions van ser escasses, tot i que Borja Garcia va disposar de la més clara. El mig campista del Girona va executar amb un pèl de precipitació un tir que venia d'una passada de Pere Pons després d'una acció individual del de Sant Marti Vell. Borja va buscar potència en el tir en lloc de col·locar la pilota davant un Rulli que ja estava desorientat. L'ocasió perduda va ser l'última dels locals en una fase final del partit en què calia fer una bona lectura. En cas de no poder guanyar, el que no es podia fer era perdre.
Sense descans, el Girona afrontarà dos partits en quatre dies. En una situació poc estudiada i com a mínim, sorprenent, la Lliga va col·locar dos partits en quatre dies de diferència per al Girona. Els d'Eusebio han estat els encarregats de tancar la jornada vint-i-cinc en dilluns i d'obrir la vint-i-sis en divendres. Sense temps per poder desconnectar, els gironins han de preparar-se per visitar un adversari que també lluita per aconseguir la salvació, com és el Rayo Vallecano de Michel, que haurà gaudit de més descans perquè el seu últim partit va ser dissabte a Getafe.
Els madrilenys van refer-se en el moment que van estar cinc jornades sense perdre, aconseguint tretze punts de quinze possibles, però després de quatre derrotes consecutives han tornat a col·locar-se al límit de l'abisme. El partit de divendres torna a ser molt important, primer perquè els locals necessitaran guanyar com sigui, mentre que el Girona pot fer un pas molt important cap a l'objectiu de la salvació en cas que s'emporti els tres punts de l'estadi de Vallecas. Una nova victòria fora de Montilivi suposaria la confirmació d'una reacció necessària per mantenir-se una temporada més a l'elit del futbol espanyol.
