17 de octubre de 2018
17.10.2018

Buscant el gol de la seva vida a Sidney

El davanter Èric Latorre rep un càlid comiat del Sant Jaume de Llierca, de Segona Catalana, abans de marxar aquesta tarda cap a Austràlia, sense vol de tornada comprat, per començar de zero a la recerca de feina, estabilitat i qui sap si també futbol

17.10.2018 | 06:30

Èric Latorre, olotí, 25 anys, polivalent perfil ofensiu amb trajectòria entre Primera i Segona Catalana en clubs com el Banyoles, el Vic, el Camprodon, l'Abadessenc i el Sant Jaume de Llierca, pujarà a un avió a 3/4 menys cinc de cinc de la tarda al Prat amb destí a la seva nova vida. Austràlia l'espera. Hi aterrarà 22 hores després, havent fet escala a Roma i Nova Delhi. I sense vol de tornada comprat, amb l'esperança de poder-se obrir camí a 17.000 quilòmetres de casa començant des de zero. Dissabte, en el seu últim partit amb el Sant Jaume de Llierca, va rebre el càlid comiat dels seus companys d'equip i l'afició. A més, va dir adeu amb una victòria 3-1 contra el Cassà. El futbol passa ara a un segon pla perquè un cop a Sidney buscarà estabilitzar-se trobant pis, feina i assolint un nivell d'anglès que li permeti aspirar a treballar de professor, que és per al que ha estudiat. «És clar que m'agradaria també seguir jugant a futbol, però he de sobreviure allà i el primer és trobar feina. He parlat amb Alan Baró, ara al primer equip de l'Olot, que ha jugat allà, i m'ha donat alguns consells. Diu que primer m'estabilitzi i que després no hauria de ser difícil que trobés alguns equips per fer-hi alguna prova», explica Lato, el mot amb què el coneixen els companys.

La idea de marxar lluny i començar de zero la barrina des de finals de la temporada passada. «Tenia clar que, si me n'anava, no podia ser aquí al costat, perquè si no acabaria venint cada dos per tres», assegura. Amb els estudis de Magisteri amb menció d'Educació Física acabats, va aconseguir una substitució a l'escola Petit Plançó la segona meitat del curs anterior. Però allà es va acabar. Latorre reflexiona: «què havia de fer? Esperar que em cridessin de llistes, buscar una nova substitució a la concertada? Fer menjadors? Em vaig animar amb la idea de marxar i vaig trobar una empresa que et gestiona tots els tràmits per anar a Austràlia. Cada cop estava més engrescat i Sidney, pel clima, per la gent oberta i per les oportunitats que s'hi poden trobar, em va semblar el millor destí». Al juny, per tant, va començar els tràmits per obtenir el visat. Va avisar el club, el Sant Jaume, que havia obert aquesta porta i com que els tràmits seguien en marxa, va començar la temporada. Fa un mes li van dir que tot estava aprovat. Ja no hi havia marxa enrere.

Al final, aquest curs ha disputat set partits, tots de titular, una peça habitual del Sant Jaume, filial de l'Olot, on va arribar la temporada anterior. Ha marcat dos gols, contra l'Abadessenc, de falta, i al camp del Guíxols. El de dissabte, el seu partit de comiat, no l'oblidarà mai. «Els meus companys m'han ajudat molt. Tenia assimilat que era l'últim. Vaig repetir els mateixos rituals de sempre, em considero una persona molt metòdica i ordenada», explica. A vint minuts del final, va ser substituït. «I en aquell moment, la gent del poble, tothom sabia que plegava, em va dedicar un aplaudiment d'aquells que fa posar la pell de gallina. Després em van fer el passadís, em van mantejar, i vam anar a sopar tots junts, els de l'equip. Va ser el comiat ideal, tot i que potser hi va faltar el gol», detalla el davanter. Latorre no sap si tornarà a marcar dins d'un camp. Ara té una altra prioritat: trobar el gol de la seva vida a Austràlia. A 17.000 quilòmetres d'Olot.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook