No hi va haver maneres. Malgrat intentar-ho durant els 90 minuts, el Llagostera va perdre la seva condició d'invicte davant l'Hospitalet, que en va fer prou amb un gol de Ton després del descans per segellar una victòria que per minuts no va merèixer. El bon paper dels homes d'Oriol Alsina, als quals la patacada no hauria de fer mal, va ser contrarestat per l'eficàcia local. I ja se sap que en el futbol el que val al final són els gols.

Els quatre punts a la butxaca van permetre veure un Llagostera atrevit i segur de si mateix, que desitja que el seu pas per Tercera sigui el més curt possible. Liderats per Pitu, van fer de les jugades a pilota aturada el seu punt fort. Primer Moussa i més tard Medina van tenir el gol a tocar tot i que casualment va ser l'Hospitalet qui va estar a punt d'arribar al descans amb un premi massa excessiu, però el llançament de Velillas va sortir fregant el pal.

Els blaugranes, que es van abraçar a la possessió disposats a fer del partit el seu particular monòleg, van rebre una fuetada de la qual ja no es van aixecar: després d'una sèrie de rebutjos i un xut inicial de Cheikh, Ton va avançar els riberencs (53').

Alsina, que d'això d'aixecar-se en sap un munt, va exigir als seus homes que tiressin endavant, obligats a marcar si volien sortir amb algun punt al sarró. No va ser per no intentar-ho perquè Bigas i Ousman, a prop del final, van veure com Aliaga li feia la competència a Marcos, que havia esdevingut clau per salvar el 2-0 de Velillas, que hauria significat el final molt abans del xiulet del col·legiat. Penjar pilotes no va servir de res i el Llagostera va perdre, però ho va fer amb el cap ben alt.