Joel González Bonilla marxarà aquest diumenge direcció a Rio de Janeiro (Brasil) per a competir, el dijous dia 18 d’agost, en els seus segons Jocs Olímpics. El taekwondista de Figueres i Vilafant, de 26 anys i membre del Tae Sport, somia a tornar a penjar-se una medalla d’or, com a Londres 2012, tot i que haver pujat de pes (de -58 a -68 kg) i dues lesions al genoll fan que la dificultat augmenti. Des del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, la seva segona casa des de fa nou anys, analitza les opcions.

Com arriba en els Jocs Olímpics?

Content, amb ganes i molta motivació. Crec que poden sortir bé les coses, però s’ha de lluitar.

I el genoll esquerre com el té?

Sí que és veritat que no està al 100%, però ja és cosa passada, està bé i em veig fort. No em deixa fer segons quina acció, però ja hem variat tot el sistema de competició per lluitar de la manera que no em faci mal.

Viatja amb menys pressió després de tenir una medalla d’or olímpica?

Vaig amb la tranquil·litat d’haver-ho aconseguit, sense pressió, perquè sé que el que buscava ja ho tinc. Ara bé, vaig amb moltes ganes de demostrar-me a mi mateix que puc estar un altre cop a dalt de tot. És molt complicat guanyar una medalla olímpica d’or, i aconseguir-ne dues ha de ser l’hòstia, és com aixecar dues Champions seguides. Seria un somni i sóc el primer que ho vull.

Ve amb bon ritme després de penjar-se la medalla de bronze a l’Europeu i la de plata al Mundial.

El millor és que no he baixat del podi i les sensacions són bones. Arribo en un millor estat que l’Europeu de Suïssa i amb la certesa de saber que estic fent bé les coses. El que succeeixi a Rio és esport, però, si portes els deures fets, vas amb més tranquil·litat. Els rivals són molt bons, estem parlant d’uns Jocs Olímpics, però el primer que ha d’anar al 100% sóc jo, tant mental com físicament.

Firma la medalla de bronze?

Bé, crec que em quedaria content igualant el que vaig fer a Londres, però és molt difícil. Em conformo a fer una bona competició, si ho faig, puc arribar a aconseguir qualsevol cosa.

Com valora el sorteig de les eliminatòries?

Sí que hi ha quadres més fàcils, però també més difícils, i, si vols l’or, has de guanyar a tothom. Ara, hi ha gent molt bona. El primer combat és amb el croat, que ha quedat campió del Món. Estem en una categoria on hi ha més de cinc campions del Món. Té la seva gràcia, i segur que la gent s’ho passarà bé veient taekwondo.

Qui és el seu rival a batre?

Dae Hoon Lee és un dels més favorits, el veig diferent i a Londres també estava molt bé. Achab ha fet més campionats i s’ha disparat al número 1 del rànquing, crec que ha tingut molt bon sorteig fins a semifinals.

En què el beneficia i el perjudica haver pujat de -58 a -68 kg?

Em beneficia en el fet que vaig més tranquil i puc competir com vull, no haig de fer dieta. La part dolenta és que hi ha cinc rivals que són campions del Món i que la força potser no és la mateixa.

Marxa el dia 7 direcció a Rio, 11 dies abans de competir.

Prefereixo marxar tard, perquè aquí en el CAR estic entrenant molt bé i seria un error marxar abans. Allà, potser no puc dormir bé o hi ha molt soroll i, amb tants dies, pot haver-hi coses que no puc controlar.

Com a Londres, es tornarà a perdre la inauguració.

No passa res, si després es pot celebrar alguna cosa bona.

Sent ja el xup-xup dels Jocs per part de la gent del seu entorn?

Els Jocs són una història diferent, és un esdeveniment que surt del que és esportiu. La gent ja comença a animar-me.

Es veu en els Jocs de Tòquio del 2020, amb 30 anys?

Sí, mai se sap, és un objectiu a priori factible, però la gent jove ve molt forta. Primer, vull lluitar per aquests Jocs.

I després d’aquests Jocs, de Rio, què farà?

Vull agafar-me unes bones vacances, em fan falta, ja que les lesions m’han jugat una mala passada, últimament.