22 de agost de 2013
22.08.2013

L'espera té els seus riscos

Els dos futbolistes, sense dorsal, s'entrenen encara amb el primer equip a l'espera de conèixer el seu destí

22.08.2013 | 12:48
El davanter Antonio Calle va estar-se tota una volta sense jugar.

El mercat d'estiu, ple de noms a l'inici i plagat de gangues a les seves acaballes, és tota una mina per explotar. Ho sap el Girona, que ja fa uns quants anys que tria i remena a l'espera de confeccionar la millor plantilla possible. El de Montilivi és un club que sol fer els deures, encara que està acostumat a esperar-se fins a darrera hora a l'espera de pescar en el moment oportú. Amb més o menys necessitat així ho ha fet cada estiu des que és a Segona A i enguany va camí de repetir-ho. Ara, però, la troballa ha de ser de les que fan patxoca, ja que Sergi Raset i el cos tècnic tenen com a repte i quan només queden 10 dies perquè el mercat abaixi el teló, encertar amb el golejador de l'equip. L'espera, com sempre, té els seus riscos i el club pot encertar-la, com va passar amb l'arribada de Coro, o vessar-la, com també s'ha viscut amb les operacions Calle o Almirón.
Ricardo Rodríguez fa ja temps que reclama l'arribada d'un parell de davanters. Necessita gol el Girona i el tècnic, conscient, aprofita qualsevol aparició per recordar-ho. Per si de cas, afegeix que amb l'arribada d'un migcentre, la plantilla encara faria més patxoca. La secretaria tècnica ha rebut el missatge i fa temps que regira el mercat, però encara no ha tancat els fitxatges que se li demanen. Raset veu que encara té temps, ja que fins al 2 de setembre (un dilluns), el mercat de fitxatges no quedarà del tot tancat. Té per davant uns 10 dies, la recta final, per apuntalar la plantilla; una situació semblant a la que, durant els últims anys, s'ha viscut a Montilivi. Amb més o ?menys urgències, però l'equip sempre s'ha plantat a la darrera setmana d'agost amb alguna posició per reforçar. I no sempre s'ha encertat a l'hora de millorar-la.
El primer estiu a Segona A, el Girona de Raül Agné encetava la Lliga amb gairebé tota la plantilla al complet. Es va deixar per al mercat d'hivern el fitxatge d'algun davanter (Felipe i Igor), pel que el 31 d'agost es va incorporar el defensa Marc Bernaus, un jugador que només va disputar 9 partits en tota la temporada.
Un any després es va viure un dels finals d'estiu més esperpèntics que es recorden, amb tres últimes incorporacions per emmarcar. Els argentins Brian Sarmiento i Javier Almirón, així com també el davanter Antonio Calle, van arribar a darrera hora i cap d'ells va convertir-se en una peça indispensable per a l'equip que va entrenar Cristóbal Parralo, primer, i Narcís Julià, després. Sarmiento va marxar al gener, Almirón gairebé ni va jugar i Calle, fitxat passada la mitjanit, va estar-se tota una volta cobrant sense poder jugar ni un sol minut. Uns dies abans de tot aquest desgavell, en una tarda també atípica (25 d'agost), el club anunciava l'arribada d'Albert Jorquera, fet que provocaria la marxa de Rafa Ponzo.
Amb la intenció de no caure en els mateixos errors, l'estiu del 2010 Xavi Julià, llavors director esportiu, va afanyar-se a l'hora de construir la plantilla deixant el lateral Dani Bautista, incorporat el 26 d'agost, com a última cara nova. L'andalús, tot un encert, va rendir a un bon nivell i va disputar 30 partits.
Més bon rendiment encara va aportar el fitxatge in extremis de l'estiu del 2011. Llavors, el club també buscava gol i el va trobar amb l'arribada de Ferran Corominas, incorporat l'últim dia de mercat. El banyolí, titular indiscutible, va signar 18 gols. Un estiu després, el davanter va fer les maletes rumb a l'Elx. Pocs dies després d'aquesta marxa, el Girona va tancar la seva plantilla, també al llindar del temps reglamentari, amb el fitxatge del defensa Txiki Urbistondo (7 partits en tot l'any).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema