Per què hi ha més cocaïna que mai a Espanya?

La Policia Nacional ha confiscat enguany gairebé 70.000 quilos de droga, la quantitat més gran de la història, però el preu de la coca continua baixant

Els experts avisen: ja no busquen tan sols diners, ara tracten d'assaltar el poder

Tres detinguts a la Jonquera i Figueres per venda de cocaïna i possessió d'heroïna

Polèmica amb la targeta 'T-drogues', una campanya per reduir el consum d'estupefaents

Una de les darreres incautacions de la Policia Nacional.

Una de les darreres incautacions de la Policia Nacional. / CNP

Luis Rendueles

Les xifres indiquen un èxit històric. La Policia Nacional ha localitzat i confiscat gairebé 70.000 quilos de cocaïna durant 2023, segons fonts de l'UDYCO Central, la unitat d'elit que lluita contra el narcotràfic a Espanya.

El 2022 van confiscar 45.000 quilos de droga, això significa un augment del 32% de cocaïna confiscada en només un any. "Una salvatjada", reconeixen fonts policials. Els resultats definitius es faran públics al gener.

Inundar Europa

Els números reflecteixen èxits indiscutibles: des de la localització del laboratori més gran per fer cocaïna d'Europa en una finca gallega fins a les 11 tones de droga amagades entre llaunes de tonyina. Aquest dijous mateix la Policia Nacional va intervenir 2.000 quilos de cocaïna oculta en el tanc d'un vaixell en el Puerto de Santa Cruz de Tenerife. Però els responsables policials no s'enganyen. "El volum de droga que està entrant supera per milers al qual s'intervé. Estan tractant d'inundar tota Europa", admeten fonts de la lluita contra la droga.

De nou, es remeten a les xifres, unes altres: "El quilo de coca està ara a 18 000 euros, és un preu baixíssim, fa un parell d'anys es movia entre els 25.000 i els 30.000 euros. Aquest és el millor indicador que, tot i que confisquem més droga que mai, hi ha moltíssima droga en el mercat", assenyalen.

Darrere d'aquest canvi d'estratègia està també un canvi de mans. El control dels grans enviaments de cocaïna cap a Espanya "l'han pres els albanesos, que s'han aliat amb grups colombians", expliquen fonts policials. Aquests nous grups criminals s'han instal·lat a l'Equador, on la criminalitat està pels núvols, amb assassinats polítics inclosos. Per enviar grans quantitats de droga, busquen a un còmplice espanyol que tingui una empresa "amb un volum suficient i respectable". L'utilitzen de tapadora, com el cas de Baptista S.P., l'empresari gallec al qual anava destinat la tonyina amb sorpresa. 

Les fonts consultades per Cas Obert expliquen que a aquests nous grups albanesos que controlen la distribució de la cocaïna "no els importa perdre molta quantitat si els confisquen un enviament. Posen molta droga en cada enviament, que passi un ja és rendible".

Aquests grups han substituït el conegut com a càrtel dels Balcans, integrat per serbis i montenegrins. Alguns d'ells eren antics lladres de joies, coneguts com els Pink Panthers, autors de robatoris mítics en joieries de tota Europa que es van passar després al negoci de la cocaïna.

Barcelona i València

Els nous grups albanesos "estan molt assentats a Espanya, especialment a Barcelona i el llevant espanyol, tenen contactes sobretot en el port de València", subratllen fonts policials. Dels vint detinguts aquest mes pels 3.500 quilos de coca confiscats a València, deu són albanesos.

De moment, a Espanya no hi ha ajustos de comptes ni sang entre aquests grups. "Aquí no els interessa fer soroll", expliquen fonts de la lluita contra la droga, "ho tenen com a base d'operacions: inverteixen, blanquegen diners comprant propietats i viuen bé". Alguns d'aquests albanesos van comprar a preu gairebé de saldo mansions de milionaris russos a Espanya. Els russos les venien ràpid i malament per burlar les sancions per la invasió d'Ucraïna.

Fins ara, els únics que trenquen aquesta norma no escrita entre grups de narcos són els integrants de la mocromafia, marroquins de segona o tercera generació a Europa que han protagonitzat algunes revenges i crims a la Costa del Sol, però estan provocant un veritable assalt al poder en altres països de la UE.

La informació d'altres policies europees coincideix amb la que maneja l'espanyola. "Tenim una greu amenaça, una allau de droga que ens arriba i pot posar en risc l'estat de dret. Aquí continuem pressionant, no volem tenir a Espanya el que ja tenen altres països. Necessitem que fiscals, jutges, que tots siguem conscients, que no faci falta que comencin a matar periodistes, fiscals...", subratllen aquestes fonts. "La situació general d'Europa és molt greu", afegeixen, "Sito Miñanco, que seria el nostre Pablo Escobar casolà, és poca cosa comparat amb aquesta gent".