Pedro Sánchez: «Necessitem que qualsevol negociació diplomàtica que es faci parteixi de la proposta de pau que va fer Zelenski»

Espanya presideix aquest semestre el Consell de la Unió Europea. Serà la cinquena ocasió. Tots els presidents des de l’adhesió, excepte Mariano Rajoy, han passat per aquesta experiència. El mandat de Pedro Sánchez arrenca amb la vista posada en Ucraïna, el destí del seu primer acte com a president, en plena crisi interna russa i pot viure un gir en un moment indeterminat, quan es produeixi la investidura del president sorgit del 23J.

Espanya estrena aquesta setmana la presidència del Consell de la UE. ¿Quines tres prioritats que puguin palpar els ciutadans es proposa impulsar en aquest semestre?

Recordo les paraules d’Úrsula von der Leyen, la presidenta de la Comissió Europea, quan Espanya es va convertir en el ‘hub’ europeu per acollir i traslladar tots els afganesos i afganeses que es van evacuar davant l’arribada dels talibans a Kabul. Llavors, la presidenta de la Comissió Europea va dir d’Espanya que estàvem representant l’ànima d’Europa. En aquesta mateixa ocasió, vaig traslladar als espanyols i espanyoles, i sobretot a la presidenta de la Comissió Europea, que Espanya era europeista i és europeista no per necessitat, no per interès, sinó per convicció, que hi som a les verdes i a les madures. En aquests quatre anys crec que Europa ha fet un salt de gegant en el seu procés d’integració, però té al davant desafiaments immediats, com la guerra de Putin a Ucraïna que serà la meva primera prioritat. Dos. La desigualtat social que continuen vivint i patint bona part de les nostres nacions. I, finalment, la meva tercera prioritat és tot el que representa la transició ecològica. Espanya té una agenda molt ambiciosa per a aquest segon semestre de l’any, per a la nostra presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, i centraria en diversos aspectes els nostres objectius. Un. L’autonomia estratègica, és a dir, com la reindustrialització del continent europeu partint de la transició ecològica i també la transformació digital en aspectes i en sectors com l’agroalimentari, el tecnològic, el de la defensa. També el vinculat amb la salut. Dos. El desenvolupament del pilar social i la dignitat laboral i salarial dels nostres treballadors. I finalment, la reforma del mercat energètic, juntament amb la reforma de la governança econòmica i fiscal. Al primer semestre de l’any 2024 se celebraran les eleccions europees, amb la qual cosa aquest segon semestre d’aquest any ha de concentrar bona part del tancament d’expedients que han estat treballant diferents presidències abans.

La presidència arriba en plena guerra d’Ucraïna. Aquesta setmana hem vist la màxima debilitat de Putin mentre la UE rearma al règim de Zelenski, ¿pot arribar la pau durant el seu mandat? ¿Pensa implicar-se en aquest tema?

Aquesta presidència està profundament implicada amb Ucraïna, fins al punt que he volgut que el primer acte de la presidència rotatòria sigui haver viatjat a Kíiv dissabte per visibilitzar el suport sense fissures de la Unió Europea a Ucraïna en tots els àmbits: militar, humanitari i econòmic. La guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna i les seves conseqüències és una prioritat durant el semestre espanyol. Reforçarem el compromís amb l’estabilització, la recuperació i la reconstrucció d’Ucraïna. Estarem al costat del poble ucraïnès el temps que sigui necessari. Sobre l’intent d’insurgència que hi ha hagut dins de Rússia, clarament dos dels arguments que s’han utilitzat han sigut molt coherents amb el que s’ha anat dient des de fora d’aquest règim de Putin: que Ucraïna mai atacaria Rússia i que l’OTAN no suposava un risc per a la seguretat de Rússia. El que estem veient ara és molta confusió en la informació. Hem d’avaluar i continuar atents al que està passant dins de Rússia, podem concloure que hi ha una divisió dins del règim de Putin sobre l’evolució de la guerra i l’estratègia que s’està seguint. I finalment, i això és important, no hi ha hagut un rebuig social, almenys que se sàpiga, a aquest moviment de contestació a Putin i a la seva estratègia a Ucraïna. Aquesta crisi no sembla que s’hagi resolt encara. Tant Europa com el mateix Zelenski sempre han advocat per la pau que ha de ser justa i duradora. I perquè sigui justa i duradora s’ha de respectar un dels principals pilars del Dret Internacional, que és la integritat territorial i la sobirania de les nacions a decidir lliurement sobre el seu futur, que és el que està qüestionant ara mateix.

Podem concloure que hi ha una divisió dins del règim de Putin sobre l’evolució de la guerra i l’estratègia que s’està seguint

 ¿La pau passa pel pla del president Xi Jinping amb el que vostè va parlar fa unes setmanes?

Totes les propostes que es facin en favor de la pau són benvingudes. Però cal recordar que aquí hi ha una víctima i hi ha un agressor, que hi ha un agredit i hi ha un agressor. L’agredit en aquest cas és Ucraïna i l’agressor és Putin. No tenim res contra Rússia i contra el poble rus, però sí que ho tenim tot contra algú que està mirant, com han fet en el passat altres grans potències, de plantejar una via imperialista, d’ànsies d’annexió territorial de nacions que són lliures i sobiranes per decidir sobre el seu futur a partir d’allà. Necessitem que qualsevol negociació diplomàtica que es faci parteixi de la proposta de pau que va fer el president d’Ucraïna a finals de l’any passat en el marc del G-20 a Bali.

Durant aquests sis mesos hi ha a l’agenda europea dos assumptes especialment crucials per a Espanya: la reactivació de les regles fiscals i la reforma de la regulació del mercat de l’energia. ¿Quines són les seves línies vermelles en aquests temes i què podem esperar d’avenços en aquest semestre?

En les regles fiscals, és evident que després del xoc de la pandèmia i ara també de la guerra, hem de trobar un camí de consolidació fiscal perquè els comptes públics quadrin. Espanya ho està fent, tant des del punt de vista del dèficit públic com des del punt de vista del deute públic. Però aquestes regles fiscals també s’han d’alinear amb els nostres objectius de transició ecològica, de transformació digital i lluita contra la desigualtat social. És a dir, que el Nou Pacte d’Estabilitat i Creixement no freni el creixement econòmic, sinó que aboni i impulsi aquest creixement econòmic més sostenible. I des del punt de vista de la reforma del mercat elèctric, tots som molt conscients que és un mercat que ara mateix, amb les actuals regles, no funciona, és disfuncional, no respon a l’estrès que està provocant aquesta guerra en els preus energètics. El que és clar és que hem de reformar aquestes regles i que a més hem d’impulsar el desplegament de les energies renovables, com estem fent a Espanya, perquè són energies molt més competitives des del punt de vista financer que ens poden permetre no desindustrialitzar Europa, que és el que ens ha passat durant aquests últims anys, sinó una reindustrialització amb bons preus de l’energia.

I això, ¿com s’aconsegueix?

A Espanya, en bona mesura, grans empreses, per exemple, que s’han instal·lat o que es mantenen, es mantenen no només pels fons europeus, sinó sobretot perquè tenim uns preus de l’energia molt més competitius que la resta dels països europeus. I això té a veure amb la penetració de les energies renovables i l’aposta per la transició ecològica i amb una intervenció, diguem única, que s’ha permès a la Península Ibèrica com a conseqüència de la falta d’interconnexions que tenim amb el mercat energètic europeu. Si un mira ara mateix la composició del creixement econòmic al nostre país, fonamentalment s’explica pel bon comportament del sector exterior. I quan parlo del sector exterior estic parlant fonamentalment de l’exportació de serveis, que s’està comportant de manera extraordinàriament positiva, sobretot i abans que res, per aquests guanys de competitivitat que sobretot vinculo amb el preu de l’energia.

Després del xoc de la pandèmia i ara també de la guerra, hem de trobar un camí de consolidació fiscal

 ¿El gran problema en aquesta reforma elèctrica és el que podríem anomenar l’illa nuclear francesa?

No diria tant. Cada país té la seva política energètica. És veritat que quan parlem d’una solució única a nivell europeu és complicat, perquè la realitat energètica dels països és molt diversa, és molt, molt dispar. A la Península Ibèrica, per exemple, tenim menys d’un 5% d’interconnexions elèctriques amb la resta del continent europeu. I això ens fa ser una mena d’illa energètica. Això ha tingut una part positiva que ens ha permès intervenir en el mercat, aconseguir la solució ibèrica i reduir el cost de la factura energètica per a empreses, indústries i famílies. Però, com bé indica hi ha una pugna. Necessitem millorar les nostres interconnexions elèctriques i energètiques, sobretot perquè aquesta aposta que estem fent per l’hidrogen verd, no només Espanya sinó també juntament amb Portugal, pugui garantir la seguretat energètica no només de la Península Ibèrica, sinó del conjunt d’Europa, que és el que ens estan demanant principalment països com Alemanya i altres que són tant al nord com a l’est de la UE. A partir d’allà, més enllà d’aquesta composició tan dispar que hi ha de les realitats energètiques, del mix energètic que tenim a Europa, del que sí que hem de ser conscients és que Espanya té una gran oportunitat en l’energia solar i en l’energia fotovoltaica i que, per tant, no podem fer passos enrere. Crec que, a més d’un nou funcionament i reglament del mercat energètic, que clarament és disfuncional, hem de continuar apostant per les energies renovables i no fer marxa enrere.

Vostè forma part de la minoria socialdemòcrata a la UE, però manté una molt bona relació amb l’actual presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen del Partit Popular, ¿creu que hauria de renovar després de les eleccions europees de l’any que ve?

 A mi em sembla que ha sigut i està sent una gran presidenta de la Comissió Europea. Gràcies a Ursula von der Leyen, al seu lideratge, hem aconseguit uns fons europeus que representen molt més enllà dels 140.000 milions d’euros. Representen un impuls de federalització del que és el projecte europeu, perquè estem mutualitzant deute els 27 estats membre i, per exemple, en l’àmbit de la política energètica, estem fent passos cap aquesta reforma del mercat elèctric o l’aprovació de la solució ibèrica. Ha sigut i està sent una gran presidenta de la Comissió Europea. En aquest semestre tenim fixats dos objectius importants:  tancar els acords de lliure comerç amb Xile i Mèxic i continuar avançant al Mercosur. Ella ha comprès i ha vist la importància per a Europa d’aquesta relació privilegiada que tenim amb l’Amèrica Llatina i el Carib. A Europa, Espanya se’l veu com un soci lleial, com un soci constructiu, com un soci que efectivament defensa els seus interessos, com no podia ser de cap altra manera, però que ho fa no des de la crítica, sinó des de la proposta.

Ursula von der Leyen ha sigut i està sent una gran presidenta de la Comissió Europea

 Les eleccions espanyoles del 23J que irrompran en aquesta presidenta ¿són també crucials per al projecte europeu?

Hem d’entendre que l’actual guerra no és només contra Ucraïna, sinó també un intent de debilitar el projecte europeu com un projecte de llibertats, de democràcia, d’igualtat, de diversitat, de drets. En definitiva, ¿què és el que hem de fer? No és debilitar aquest projecte, sinó enfortir la seva integració. No és disgregar territoris, és enfortir el que és la Unió Europea. I en això també ens separa l’aproximació que té la dreta, la ultradreta. La Unió Europea no és un mer sumatori de 27 realitats que representen els estats membre. La Unió Europea és una mica més que això i en aquest una mica més hi ha l’impuls federal que li està donant aquest Govern amb les seves propostes, per exemple, en l’àmbit dels fons europeus o en altres aspectes, com pot ser la reforma del mercat energètic. Els anys que venen seran anys apassionants des del punt de vista de la construcció europea, perquè hem d’afrontar el debat sobre la integració d’Ucraïna a Europa, la integració d’altres països dels Balcans occidentals, i això afecta a la consolidació d’un gran projecte que suposarà tenir més d’una trentena d’estats membre dins de la Unió. ¿Com millorem la nostra presa de decisions per fer-la més àgil i eficient? I també quants recursos econòmics tindrem a disposició per impulsar aquesta transició ecològica, aquesta transformació digital des d’una perspectiva humanista i també de fer front a la cohesió social i territorial del continent europeu. Necessitem un govern proeuropeu, no governs, en aquest cas de cara al 23 de juliol, que s’alineïn amb altres nacions que tenen governs obertament contraris al projecte europeu.

¿Quines conseqüències tindria a la UE un govern PP-Vox?

Seria una gran pena per a Espanya perquè perdríem moltes posicions i moltes oportunitats. I seria també una pena per a Europa, perquè clarament Espanya, a diferència del que està passant amb altres grans nacions, a Europa estem sent el contrapunt d’una visió i una aproximació transformadora i progressista dels grans debats que ara mateix conformen la conversa global. I veure que un partit com la ultradreta, que obertament diu que no a l’Agenda 2030 i a més ho posa en un cartell llençant-ho a les escombraries juntament amb l’LGTBI o amb la igualtat de gènere, ¿pugui formar part del Govern i representar-nos a Brussel·les? Doncs a mi em sembla que seria un retrocés inacceptable, per al nostre país amb tot el que hem de guanyar. Però, evidentment, els moments en què un té la capacitat de guanyar moltes coses també pot perdre-les. I és al final el que ens juguem el 23 de juliol. ¿Per què el 23 de juliol? Bé, doncs la democràcia és la democràcia, i la democràcia ens situa a tots davant la responsabilitat d’optar per, diguem, el millor camí que ha d’emprendre Espanya a partir del 23 de juliol i, en aquest sentit, jo estic confiat que majoritàriament la societat, doncs, optarà per quatre anys més d’avenços i no per retrocessos que ens puguin portar a 20 anys enrere.

Ens juguem la consolidació d’un gran projecte que suposarà tenir més d’una trentena d’estats membre dins de la UE