El Pedro i la Laura van viure dimecres a la nit les pitjors hores i les més llargues de la seva vida. Durant deu hores, el temps que l’Aimar, el seu nadó nounat, va estar segrestat a Bilbao, es van tornar bojos. «Estava totalment descontrolat, no sabia què fer», diu encara amb angoixa i plor el pare. No oblidaran mai el que ha passat. L’Aimar, el fill d’aquesta jove parella de Durango –que van ser pares per segona vegada–, va venir al món dimarts, va pesar gairebé tres quilos i el part va transcórrer amb normalitat.

La parella té una altra nena, de 3 anys, l’Alaia, així que el Pedro va decidir passar la tarda de dimecres a Durango per poder estar amb la petita i que la nena no se sentís sola per l’arribada del seu germanet. A més, la mare i el nadó estaven perfectament, així que ho van decidir així. Al capvespre, el Pedro tenia previst tornar a l’hospital de Basurto i seria la germana de la Laura la que es quedaria amb la petita a Durango. Els pares ho tenien tot organitzat perquè el naixement no suposés cap trastorn en la jove família.

A les 21.00 hores, la Laura va trucar al Pedro per comentar-li que els els donaven d’alta a ella i el nadó, així que se n’anaven a casa abans del previst. Li va semblar estrany, no li quadrava, però a la Laura li van dir que el pavelló de maternitat estava col·lapsat i que, per tant, havien de desallotjar habitacions per a noves parteres. Tenint en compte que mare i fill es trobaven bé, havien decidit que a les deu de la nit aproximadament se n’anessin a casa. La dona que es va fer passar per infermera va comunicar expressament a la Laura aquest missatge. Va ser ella mateixa també la que va dir que s’emportava el petit per fer-li la prova del taló i una vegada acabada se’n podrien anar.

Al Pedro no li quadraven tantes presses. Sobretot tenint en compte que l’endemà havia de tornar de nou per fer el registre, un tràmit que ha canviat i ara s’ha de complimentar a l’hospital.

Tal com havien previst, a les 22.00 hores es va dirigir de nou al complex hospitalari de Basurto. La Laura estava sola i ja feia estona que s’havien emportat el petit Aimar, cosa que la va fer començar a sospitar. Li va entrar el nerviosisme, reconeixia. «¿No t’han portat l’Aimar encara?», va preguntar a la seva dona, que havia començat a acusar la tardança. Ningú s’imagina que estant en un hospital, al pavelló de Maternitat, una dona es disfressi i es faci passar per infermera per robar un nounat. Aquestes coses passen a les pel·lícules, però en la vida real i a Bilbao no són escenes que es contemplin com a possibles.

El Pedro, ja amb la sospita molt acusada, va sortir a la recerca d’algú que l’informés sobre la prova que estaven fent al petit. I va ser llavors quan va començar un veritable malson. La sanitària a qui va preguntar li va dir que no hi havia cap ordre de donar-los l’alta, i que ningú estava fent cap prova a l’Aimar. «Em vaig tornar boig, vaig perdre el control», va comentar ahir a un amic. «Vaig buscar als contenidors amb el temor que l’haguessin llançat a les escombraries, però l’Aimar no apareixia».

Aleshores ja estava activat el protocol de recerca i l’Ertzaintza va iniciar la investigació per trobar el nadó i la segrestadora. El Pedro i la Laura estaven fora de si. Van haver de donar-los tranquil·litzants per poder controlar el seu estat de nerviosisme i ansietat. «És inimaginable el que et pot passar pel cap en una situació així», remarcava un amic de la família.

Destrossats pel malson que estaven vivint, a les tres de la matinada van rebre una trucada de l’Ertzaintza que els va donar una mica d’esperança. Els agents li van dir al Pedro que tenien càmeres en què es veia la dona que havia segrestat l’Aimar entrar en una farmàcia del barri de Rekalde on havia comprat llet. El Pedro va pensar de tot, però va voler aferrar-se a l’esperança. La dona havia comprat llet per al bebè. Això volia dir que almenys l’alimentaria. La següent trucada va ser a les 8.10 del matí. «Molt bon dia, Pedro, tenim el teu fill».